Qui és Robert Prevost, l’home que avui és Lleó XIV? Com pot la seva trajectòria marcar el seu pontificat? Quins trets personals el van portar a ser elegit pontífex en uns temps de debat entre continuar el llegat de Francesc o retrocedir en les reformes? Què significa haver estat elegit papa amb una majoria aclaparadora?
Aquestes són algunes de les preguntes a què vol donar resposta la nova biografia sobre el papa: León XIV, ciudadano del mundo, missionero del siglo XXI (Penguin) d’Elise Ann Allen. La corresponsal a Roma del portal Crux Now se sent “profundament honorada” per haver sigut la primera periodista que ha entrevistat al papa Prevost des que va ser elegit cap de l’Església catòlica el passat 8 de maig. L’entrevista és part del llibre, que veurà la llum el pròxim 18 de setembre en castellà i anglès.
Com va aconseguir que el papa acceptés la proposta de ser entrevistat per una biografia?
Vaig aconseguir l’entrevista perquè vaig presentar la sol·licitud, i va ser acceptada. Crec que el papa Lleó va elegir participar en aquest projecte primerament perquè ja havíem tingut algun contacte abans de la seva elecció, de manera que em coneixia una mica i, òbviament, confiava en mi. També crec que el fet que fos una biografia i no una entrevista de notícies d’actualitat el va atraure: li donava l’oportunitat d’ajudar a configurar el relat de la seva pròpia història, cosa que crec que va valorar. I, per descomptat, el llibre es publica primer al Perú, cosa que crec que li va agradar, ja que té aquell país molt a prop del cor.
Creu que el fet de ser nord-americana, com ell, li va facilitar aconseguir l’entrevista amb el papa?
No crec que aquest factor hi tingués gaire a veure. És cert que tots dos som americans amb experiència al Perú i al Vaticà, i potser això hi va ajudar, però crec que senzillament jo era una persona en qui confiava perquè expliqués la història de la manera adequada, cosa que, evidentment, agraeixo molt.
Hi ha algun record de la seva infantesa o de l’experiència missionera al Perú que la sorprengués especialment quan se’l va explicar en persona?
Hi va haver algunes coses que em van commoure o em van fer somriure. Sentir-lo explicar com li agradava conduir i com feia classes de conducció a la universitat per guanyar diners em va semblar un detall divertit de la seva vida. No crec que hi hagi res de la seva estada al Perú que resultés sorprenent, però per a mi va ser enriquidor escoltar les seves experiències, la seva visió pastoral i les raons per les quals va desenvolupar la visió que té. És una persona fascinant, i realment espero que aquells que llegeixin el llibre aprenguin tant com jo.
Com descriuria la manera càlida de ser del papa en comparació amb la imatge pública de “ciutadà del món” que apareix al llibre?
Diria que són exactament el mateix. És molt un “ciutadà del món” per la seva pròpia ascendència ètnica, però també per la seva extensa experiència missionera i pels seus viatges arreu del món com a superior del seu orde, i va exercir cadascun d’aquests papers amb la mateixa disposició càlida i alegre que té ara. La imatge pública del papa és molt semblant al pastor proper i atent. És algú que gaudeix estant amb la gent; li agrada conèixer persones, estar amb elles i escoltar-ne les històries, i en aquest sentit crec que ser papa és una cosa que li surt de manera molt natural.
Després d’haver sentit les seves reflexions sobre qüestions delicades com els abusos, la sinodalitat i la inclusió, quina visió té sobre l’estil de govern d’aquest pontificat?
És algú amb una trajectòria molt rica i experimentada, en els temes que has esmentat i en molts més. També és una persona acostumada a estar en llocs de lideratge, com ho ha estat al llarg de la seva vida. En aquest sentit, sap què significa tenir discussions sobre qüestions complexes i intentar arribar a algun tipus d’acord entre persones amb opinions i punts de vista diferents. És una cosa que ha sabut fer de manera constant, sense generar tensions.
En aquest sentit, crec que el seu estil de govern serà el que ha tingut sempre: escoltar i dialogar, i prendre decisions clares quan calgui, intentant que tothom se senti escoltat i tingui veu. Se l’ha considerat sempre un molt bon administrador, de manera que l’expectativa és que també veurem una bona administració seva en l’àmbit pràctic.
Què creu que pot aportar de nou Lleó XIV a l’Església i a l’escena internacional respecte dels seus predecessors?
En general, no m’agrada comparar un papa amb un altre; tots són únics i donen el millor de si mateixos en una de les feines més difícils del món, si no la més difícil. Lleó és molt ell mateix, però fonamentalment és un constructor de ponts i un home de diàleg i d’escolta, i crec que això és el que aportarà: un sentit de calma i d’unitat en un món profundament dividit. Pel que fa a experiència i personalitat, crec que és algú que està en una posició única per reunir persones, nacions i l’Església en un moment de gran divisió. És unificador, i crec que el món presta atenció a aquest aspecte de la seva agenda i de la seva personalitat.
El papa Lleó XIV creu en la relació amb els periodistes?
És clar que sí, si no, no m’hauria concedit l’entrevista! Lleó entén perfectament la importància de la premsa i, en general, de la comunicació. Sempre ha mantingut un perfil baix, per la qual cosa potser no el veurem concedint gaires entrevistes, però sí que ho farà de manera selectiva. Ara ocupa un càrrec molt més públic que qualsevol altre que hagi tingut abans, així és que mantenir un perfil baix no és una opció. Encara hem de veure quin tipus de relació establirà amb la premsa, però sens dubte creu en una relació amb els periodistes, encara que sigui limitada.
