“Les Esglésies locals seran cridades a compartir els passos fets en alguns àmbits específics, segons les modalitats i formes que semblin més oportunes”. La Secretaria General del Sínode ha publicat les seves “pistes per a la fase d’implementació” del procés sinodal universal, que s’allargarà, almenys, fins a 2028. Entre elles, la “promoció de l’espiritualitat sinodal”, l'”accés efectiu a funcions de responsabilitat i a rols de guia que no requereixen el sagrament de l’Ordre per part de dones i homes no ordenats, tant laics com consagrats” o l'”experimentació de formes de servei i ministeri que responguin a les necessitats pastorals en els diferents contextos”, seguint els punts 75 a 77 del Document Final del Sínode.
En aquests punts es parla explicitament del “ministeri del lector i de l’acòlit“, però també de “ministeris no instituïts ritualment, però exercits amb estabilitat per mandat de l’autoritat competent, com, per exemple, el ministeri de coordinar una petita comunitat eclesial, dirigir l’oració comunitària, organitzar accions caritatives, etc., que admeten una gran varietat segons les característiques de la comunitat local”, o “ministeris extraordinaris, com el ministeri extraordinari de la comunió, la presidència de les celebracions dominicals en espera de prevere, l’administració d’uns certs sacramentals i altres”.
Al costat d’això, les “pistes” publicades avui apunten a la primacia del “discerniment eclesial”, pur pensament Bergoglio, o “l’activació de processos decisoris d’estil sinodal”, i “l’experimentació de formes adequades de transparència, rendició de comptes i avaluació”. Al mateix temps, es recorda “l’obligatorietat en les diòcesis i parròquies dels organismes de participació prevists pel dret, i la renovació de les seves modalitats de funcionament en clau sinodal”.
Les “pistes”, de 18 pàgines, han estat elaborades per la Secretaria General del Sínode, avalades pel Consell Ordinari i aprovades per Lleó XIV, i marquen l’itinerari complet d’aquí a 2028. Són “un instrument per a acompanyar l’última fase del procés sinodal”, amb un doble propòsit. D’un costat, “oferir a les Esglésies locals de tot el món un marc de referència compartit que faciliti el caminar junts”. De l’altre, “promoure el diàleg que conduirà a l’Església tota cap a l’Assemblea eclesial d’octubre de 2028”.
El text, organitzat en quatre capítols, pretén oferir, una clau interpretativa de la fase d’implementació del procés sinodal. Partint d’aquesta base: “La forma sinodal de l’Església està al servei de la seva missió i qualsevol canvi en la vida de l’Església té com a objectiu fer-la majorment capaç d’anunciar el Regne de Déu i donar testimoniatge de l’Evangeli del Senyor als homes i dones del nostre temps”.
La fase d’implementació del procés sinodal té com a punt de referència comú el Document Final de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, fruit de l’escolta i el discerniment realitzats des de l’inici del procés sinodal. Aquesta fase pertany, abans de res, a les Esglésies locals, que són les veritables protagonistes i a les quals es demana implementar, en els diversos contextos, les indicacions autoritzades contingudes en el Document Final. Continua, doncs, el treball.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb Religión Digital.
