L’Església catòlica té nou Papa. Després de quatre votacions s’ha conegut el successor de Pere, però podríem dir que, en aquest cas, s’ha conegut el successor de Francesc. El primer Papa llatinoamericà té continuïtat en algú que va anar creixent en la seva vocació i en la seva vivència eclesial a l’Amèrica Llatina, concretament al Perú.
Missioner i bisbe al Perú
Nascut a Chicago (els Estats Units), sent un jove agustí va triar el Perú per a ser missioner en unes terres on va arribar a ser bisbe de la diòcesi de Chiclayo. Abans, durant 12 anys, havia estat Superior General de l’Orde de Sant Agustí, temps en què va viure just al costat de la plaça de Sant Pere.
Al nou Papa se’l pot considerar com un constructor de ponts entre el Nord i el Sud, tenint en compte el seu lloc de naixement i de missió. Però també algú que ha fet aquesta tasca a nivell mundial, atés que els agustins duen a terme la seva missió a tot el món. Aquesta és la funció del bisbe de Roma, ser pontífex, constructor de ponts.
A construir ponts entre el Nord i el Sud s’ha dedicat des que va arribar al Vaticà la secretària de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina, la teòloga argentina Emilce Cuda, algú que ha treballat amb el cardenal Prevost des que aquest va ser nomenat prefecte del Dicasteri per als Bisbes, un dels que té major pes en la Cúria vaticana.
L’escollit de Francesc
Cuda no dubta a afirmar que el nou Papa “va ser l’escollit de Francesc”, amb qui és reunia tots els dissabtes a Santa Marta. La teòloga subratlla que “Francesc va donar molts senyals que depositava en ell la seva confiança”, una afirmació que neix de la seva proximitat amb l’últim pontífex, amb qui va treballar directament. De fet, afirma, Francesc “el va posar en un dels llocs clau de la Cúria romana, que és el dicasteri de bisbes”. A això s’uneix que va ser nomenat cardenal bisbe, la qual cosa el va fer créixer exponencialment en l’escalafó del Col·legi Cardenalici.
La secretària de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina insisteix en l’encert de l’elecció, perquè considera al nou Papa, el seu superior directe fins a la mort de Francesc, “una persona de gran decisió, que no és fàcil trobar”. Cuda el defineix com algú “de poques paraules i potser també poc expressiu, com tot nord-americà. Però hi ha una distinció entre els llatinoamericans i els nord-americans, uns sostenen amb la paraula i altres amb els fets. Penso que el cardenal Prevost té la virtut de poder sostenir les dues coses”, subratlla.
Carisma és la capacitat de mobilitzar
En aquest punt, ressalta que “a pesar que alguns diuen que no té carisma, carisma no és solament la capacitat de fer un xou a la mitjana del públic. Carisma és la capacitat de mobilitzar a les persones en una direcció i cap a una acció sense pressió, i aconseguint aquesta conversió, l’anar plegats”. Per a la teòloga, tenir aquestes característiques, “és el que ens dona la seguretat que pot anar endavant amb aquest procés que va iniciar Francesc”. Això, perquè “el Papa deia que calia parlar de processos, calia iniciar processos”.
La teòloga argentina recorda els quatre principis bergoglians. “Quan Francesc deia que el temps és superior a l’espai, és que aquest temps és un procés. No es tracta de guanyar aquest espai, sinó de portar endavant un procés, que no s’esgota en una generació. Per això, ell parla d’un poble, perquè és un poble que porta endavant aquest procés. Penso que el cardenal Prevost té la capacitat de portar endavant aquest procés. No solament pel desig de continuar-lo, sinó perquè també cal tenir la mateixa virtut de poder prendre la decisió en el moment correcte, com ho feia Francesc”.
Una persona valenta
Entre les capacitats del nou Papa, Cuda ressalta que “és una persona valenta”, un aspecte que diu haver vist en diverses ocasions, “on no va tenir por de prendre aquestes decisions i fer-se càrrec de les conseqüències que poguessin haver-hi”. Juntament amb això, el defineix com “una persona sensible, però al mateix temps, és afectiu, que riu, que quan algú li explica alguna cosa irònica ell ràpidament treu una riallada. Quan el vaig conèixer no vaig pensar que podia ser Papa, però em va cridar l’atenció aquesta frescor amb la qual espontàniament riu de la ironia, dels acudits. I això parla d’una persona espontània, d’una persona natural. Sempre té un somriure a la boca”.
Cuda diu que “fer un culte de la figura de Francesc, com s’ha fet d’altres pontífexs, és seguir el procés, la qual cosa implica un canvi també. Hi ha una continuïtat en el procés, però la situació històrica canvia i aquest procés ha de tenir la flexibilitat suficient per a adaptar-se a aquest canvi històric”. Per això, no dubta a dir que “el cardenal Prevost no és dels que farà un culte de Francesc, sinó que seguirà aquest procés tenint la capacitat de decisió per a fer els canvis o les modificacions necessàries que requereixi el conflicte històric en cada moment”.
Un nord-americà per a una nova lògica mundial
Analitzant alguns dels últims papats, la secretària de la Pontifícia Comissió per a l’Amèrica Llatina considera que “Pau VI va ser la persona indicada en un moment on el socialisme arribava a través del vot i l’Església va tenir algú amb la capacitat de dialogar amb aquest moment polític històric. Joan Pau II ve de Polònia, un país comunista, i va donar la batalla en aquest moment històric. El Papa Francesc ve de Llatinoamèrica, el bressol dels populismes, i va tenir la capacitat de manejar aquestes categories i dialogar amb els populismes”.
Seguint aquesta lògica d’anàlisi, afirma que “avui el món clarament es distribueix d’una altra manera geopolíticament, i crec que qui té la capacitat per a dialogar amb els Estats Units, amb la seva nova fase, alguns la poden dir imperial, serà un nord-americà el que pugui parlar i entendre aquesta lògica”. Per això conclou dient que “és la persona indicada per a aquest moment de la història”.
Article de Luis Miguel Modino publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘
.
