El somni ecumènic, cada vegada més a prop. Un somni que va traçar Pau VI, que va confirmar Francesc i que Lleó XIV està disposat a sostenir. “Vull confirmar en aquesta festa solemne que el meu servei episcopal és servei a la unitat i que l’Església de Roma està compromesa per la sang dels sants Pere i Pau a servir, en l’amor, a la comunió entre totes les Esglésies”, va dir Prevost durant el res de l’Àngelus, aquest diumenge, en una multitudinària plaça de Sant Pere.
Recordant les figures de Pere i Pau, el testimoniatge de les quals va venir marcat “per la seva sang i per la de molts màrtirs”, el pontifex va remarcar que “encara avui hi ha cristians a tot el món als quals l’Evangeli torna generosos i audaços fins i tot a costa de la vida”. A més, Prevost va insistir que “existeix un ecumenisme de la sang, una invisible i profunda unitat entre les Esglésies cristianes, que malgrat això no viuen encara la comunió plena i visible”. Aquí va venir el seu compromís per la unitat, a la qual dedicarà el seu pontificat.
La lògica de la pedra rebutjada i convertida en pedra angular és, per al Papa, de plena actualitat, va assumir, assenyalant la plaça i les basíliques de Sant Pere i de Sant Pau. “Elles es troben en el que eren llavors els límits de la ciutat, ‘extramurs’, com es diu fins avui. El que a nosaltres ens sembla gran i gloriós abans va ser descartat i exclòs, perquè contrastava amb la mentalitat mundana”, va explicar Lleó.
“Qui segueix a Jesús es troba recorrent el camí de les benaurances, en el qual la pobresa d’esperit, la mansuetud, la misericòrdia, la fam i la set de justícia, i el treball per la pau troben oposició i fins i tot persecució”, va recalcar. No obstant això, va afegir, “la glòria de Déu brilla en els seus amics i al llarg del camí els va modelant, cada vegada que es converteixen”.
“El Nou Testament no amaga els errors, les contradiccions, els pecats d’aquells que venerem com els més grans apòstols. La seva grandesa, en efecte, ha estat modelada pel perdó“, va culminar Prevost. “El Ressuscitat els va anar a buscar, més d’una vegada, per a portar-los de nou al seu camí. Jesús no ho diu una sola vegada. És per això que tots podem esperar sempre, com també ens recorda el Jubileu”, va dir.
D’aquí la necessitat de “la unitat de l’Església i entre les Esglésies, germanes i germans”, que “es nodreix del perdó i de la confiança recíproca, que comença per les nostres famílies i les nostres comunitats”. Perquè “si Jesús confia en nosaltres, també nosaltres podem fiar-nos els uns dels altres, en el seu Nom”, va acabar, abans de les paraules posteriors a l’Àngelus.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
