Hi ha gestos que marquen un pontificat. Hi ha paraules que són, en si mateixes, un programa de govern. I hi ha cartes que, pel seu contingut i pel seu destinatari, es converteixen en fites històriques en la lluita contra els abusos a l’Església. Així és la carta que el papa Lleó XIV va enviar a la periodista peruana Paola Ugaz, llegida per Jordi Bertomeu, principal agent antipederàstia del Vaticà, durant la presentació a Lima de l’obra teatral del Proyecto Ugaz, que explica la vida de la periodista i la seva feina contra les injustícies a través de les seves recerques periodístiques.
Mai un papa havia escrit en defensa de periodistes concrets —Paola Ugaz, Pedro Salines, Daniel Yovera i Patricia Lachira— que, a risc de la seva llibertat i de la seva vida, es van atrevir a denunciar les corrupteles, els abusos sexuals, de poder i de consciència del Sodalicio de Vida Cristiana. Un treball professional, valent i tenaç, pel qual han estat perseguits, denunciats judicialment, assetjats i difamats. Un autèntic lawfare que pretenia silenciar la veritat i protegir els poderosos.
Mentrestant, a un dels caps mediàtics del Sodalicio, Alejandro Bermúdez, la Santa Seu el va expulsar de l’organització i el va condemnar per exercir un mal periodisme catòlic.
La carta de Lleó XIV és, abans de res, un reconeixement clar i rotund al treball d’aquests periodistes i, per extensió, a tots els professionals que, amb la seva ploma i la seva veu, han il·luminat les zones d’ombra de l’Església. “Defensar el periodisme lliure i ètic no és només un acte de justícia, sinó un deure de tots aquells que anhelen una democràcia sòlida i participativa. On se silencia un periodista, s’afebleix l’ànima democràtica d’un país”, escriu elpapa.
I afegeix: “La vostra lluita per la justícia és també la lluita de l’Església. Perquè una fe que no toca les ferides del cos i de l’ànima humana, és una fe que no ha conegut encara l’Evangeli”.
Lleó XIV va més enllà de la retòrica. Reconeix que sense el periodisme lliure, independent i aconfessional, el sistema de silenci i encobriment eclesiàstic hauria continuat vigent. “Necessitem els periodistes”, proclama el papa, i agraeix públicament aquesta feina que ha ajudat l’Església a passar de l’encobriment a la tolerància zero.
La seva carta és un cant al bon periodisme i a la llibertat d’expressió, un agraïment explícit als qui, com Ugaz i Salines (i molts altres a tot el món, des dels col·legues del Boston Globe als d’El País, passant per tota una sèrie de periodistes xilens, colombians o alemanys), han perseverat en la denúncia fins i tot quan van ser ignorats, desqualificats o perseguits judicialment.
El missatge, llegit per Bertomeu —el “flagell” de les abusadores i símbol de la nova política vaticana de tolerància zero—, converteix la carta en una declaració d’intencions: arrelar en tota l’Església una cultura de prevenció que no toleri cap forma d’abús, ni de poder, ni d’autoritat, ni de consciència, ni sexual. Una cultura autèntica, nascuda de la vigilància activa, de processos transparents i d’una escolta sincera als quals han estat ferits.
Francesc va valorar sempre la denúncia dels mitjans i es va implicar en casos concrets després de llegir-los. Lleó XIV ha fet un pas més: reconeix públicament que, sense el periodisme de recerca, l’Església no hauria superat el mur de l’encobriment. I subratlla que els mitjans no són enemics, com encara pensen alguns bisbes, sinó aliats necessaris i imprescindibles en la cerca de la veritat i la justícia.
La carta a Paola Ugaz és, en definitiva, el programa de Lleó XIV en la lluita contra els abusos: memòria, denúncia i justícia. Un compromís amb les víctimes, amb la veritat i amb la transparència. I un avís a navegants: l’Església de Lleó XIV no tornarà a les tenebres del silenci. Perquè, com diu el papa, “la llibertat de premsa és un bé comú irrenunciable”. I perquè, gràcies al treball de periodistes valents, l’Església pot mirar de cara el seu passat, demanar perdó i, sobretot, no repetir els mateixos errors.
L’impacte del reconeixement públic del treball periodístic en matèria d’abusos
El reconeixement públic del treball periodístic per part de l’Església, especialment des de la màxima autoritat papal, té un impacte profund i multifacètic en la lluita eclesial contra els abusos.
En primer lloc, visibilitza i legitima el paper essencial del periodisme de recerca com a motor de canvi i transparència dins de l’Església. El mateix Lleó XIV ha destacat que el periodisme valent i compromès és crucial per a descobrir i erradicar pràctiques nocives, i ha instat a tota la comunitat eclesial a col·laborar activament amb els professionals de la informació per a assegurar un entorn segur i transparent. Aquest reconeixement trenca amb la històrica tendència al silenci i a l’encobriment, i envia un missatge inequívoc: els mitjans no són enemics, sinó aliats imprescindibles en la cerca de la veritat i la justícia.
En segon lloc, el suport papal reforça la protecció dels periodistes que han estat perseguits, assetjats o judicialitzats per denunciar casos d’abusos i corrupció dins de l’Església. En agrair i defensar públicament la seva labor, Lleó XIV no només dona suport a figures concretes com Paola Ugaz i Pedro Salines, sinó que anima a altres professionals a continuar investigant sense por a represàlies. Això contribueix a crear un clima de major llibertat d’expressió i a desmuntar el lawfare o assetjament judicial contra els qui denuncien.
A més, el reconeixement públic contribueix a la cultura de prevenció i tolerància zero. La denúncia periodística ha estat clau per a treure a la llum casos ocults i forçar a l’Església a adoptar mesures efectives de protecció de les víctimes i sanció dels culpables. Com ha assenyalat el papa, sense el periodisme independent, el sistema de silenci i encobriment hauria continuat vigent, i la transició cap a la transparència i la justícia hauria estat molt més lenta o fins i tot impossible.
Finalment, aquest suport fomenta la implementació de polítiques clares i contundents per a prevenir futurs abusos, perquè pressiona les institucions eclesiàstiques per tal que rendeixin comptes davant la societat i a actuar amb major diligència i compromís.
En resum, el reconeixement papal del treball periodístic:
Legitima la labor de denúncia i vigilància dels mitjans.
Protegeix els periodistes enfront de represàlies.
Impulsa la cultura de transparència i tolerància zero.
Obliga l’Església a adoptar mesures concretes i efectives.
Sense el periodisme lliure i valent, la lluita contra els abusos a l’Església no hauria passat de l’encobriment a l’acció. El reconeixement públic de la seva labor és, per tant, un pilar fonamental per a erradicar l’abús i construir una Església més segura i fidel a l’Evangeli.
Article de José Manuel Vidal publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’
