El capellà mexicà Heriberto García té previst marxar de Roma per tornar al seu país a l’agost i reunir-se amb la seva família després de dos anys estudiant Comunicació Institucional de l’Església a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu. Nascut el 1988 i ordenat fa nou anys, el prevere tancarà aquest cicle tornant a la diòcesi de San Juan de los Lagos (“amb prop de 400 sacerdots i 110 parròquies”, indica), després de participar en un esdeveniment que espera des de fa mesos, el Jubileu per a missioners digitals i influenciadors catòlics, del 28 al 29 de juliol.
Aquest mes de juliol, García presenta també el seu nou llibre, Misioneros digitales: ¿Influencers o testigos de Cristo hoy?, elaborat mentre acabava els seus estudis, sota el mestratge, entre altres, del degà de la Facultat de Comunicació Social Institucional de la Pontifícia Universitat de la Santa Creu, el periodista català Daniel Arasa. “És com un pare per a mi que m’ha ensenyat a comunicar millor, sempre proper i fent-me sentir acompanyat”, confessa a Flama el jove mexicà, submergit professionalment també en l’àmbit cinematogràfic.
García, que suma més de dos milions de seguidors en tan sols cinc de les xarxes socials on té presència, ha reunit tants internautes d’arreu del món en els seus espais virtuals per fer el que precisament reconeix en el seu nou assaig, “anunciar-hi l’Evangeli digitalment sense que aquesta acció sigui passatgera”. “No és una missió aïllada”, prossegueix, “sinó que treballa amb l’Església perquè els fidels que hi hagi davant de la pantalla puguin fer el seu trajecte fins als altars“.
De fet, per a García “l’Esperit Sant continua parlant a través dels algoritmes” i, per això, considera que la seva presència en el món cibernètic, així com la dels centenars de missioners digitals i influenciadors catòlics que seran els pròxims dies a Roma, “és important per incentivar, fins i tot, noves vocacions sacerdotals”. “Els capellans del futur —justifica— els tenim avui en dia a internet, i no en cap planeta llunyà”.
“Ni tots hem d’anar a l’Àfrica ni hem de ser a internet”
Si bé reconeix que hi ha capellans que, amb una edat més elevada, viuen “allunyats” d’aquesta forma de fer missió “per una qüestió estrictament lligada a les circumstàncies socials i culturals en què s’han edificat els seus ministeris”, García afirma que tant els preveres grans com els joves es dirigeixen, “amb telèfon mòbil o sense, a catòlics de totes les edats adoptant uns o altres llenguatges i mecanismes“. “No tots hem fet de missioners a l’Àfrica, ni tots hem de difondre la paraula de Déu a internet”, sosté, referint-se a la diversitat de maneres de transmetre la fe, “sempre amb bona voluntat i amb el cor obert”.
Aquest missioner digital —terme encunyat durant el Sínode sobre la Sinodalitat per designar els capellans, religiosos i laics que volen ser pont entre l’Església i la societat— és conscient que “hi ha un símbol d’agermanament darrere de cada aparell tecnològic que serveixi per unir, preocupar-se, dedicar temps a l’altre i transportar esperança”. “Quantes guerres es podrien aturar si decidíssim parlar entre nosaltres i féssim com el papa Francesc quan trucava cada setmana el capellà de la parròquia llatina de Gaza, fins i tot estant a l’hospital?”, es pregunta García.
