Després d’unes setmanes en què la mort i el funeral del papa Francesc, el conclave celebrat a l’interior de la Capella Sixtina i l’inici del pontificat de Lleó XIV hagin ocupat el centre de l’atenció tant a Roma com al Vaticà, aquest dissabte 17 de maig a la tarda totes les mirades apuntaven cap a cinc cèlebres germandats de països del sud d’Europa —d’Espanya, de Portugal i de França— desplaçades a la Ciutat Eterna per sortir en processó, juntament amb tres d’italianes, amb motiu del Jubileu de les Confraries.
I, entre fidels sevillans, malaguenys i lleonesos que veien com el Santíssim Crist de l’Expiració de Sevilla, la Mare de Déu Santíssima de l’Esperança de Màlaga i el Dolç Nom de Jesús Nazarè de Lleó passaven per diverses vies romanes —i, a més, a pocs metres del Coliseu, oferint la imatge més icònica de la jornada—, en el públic també hi havia comitives del territori català, amb homes com Manuel Zamora, director del Secretariat Diocesà de Germanors i Confraries de Barcelona, i Josep Maria Nogué, membre de la Junta de Confraries de Setmana Santa de Girona, acompanyats per col·laboradors i familiars.
“Ha estat molt emocionant“, deia el primer, “sobretot per l’espectacle visual, la música que acompanyava els passos i tot allò que s’hi podia sentir al costat de tantíssims confrares”. El segon, per la seva part, destacava la “diversitat en les vestes i les banderes”, així com “la unitat en el respecte i la seriositat”.
La “simbologia especial”, per a Nogué, d’uns passos “poc acostumats a fer tants quilòmetres per ser carregats fora de la seva terra” i que arribaven al cor de la cristiandat fa uns dies després d’un llarg viatge per carretera també era viscuda per aquest gironí com “un moment històric i difícilment repetible”. “El missatge que tot plegat envia a la resta del món catòlic és que l’expressió de la pietat popular, si bé es pot viure de maneres diferents en diversos llocs, és un punt d’unió que no es pot desfer”, sentenciava.
El bisbe Vilà, “il·lusionat” per la presència gironina al Jubileu
D’aquesta manera, el territori articulador de l’Imperi Romà a partir del primer segle arran del naixement de Jesucrist i model d’influència política, social i cultural en ciutats com les que eren representades amb les seves germandats era el que rebia una allau d’espiritualitat, que feia el viatge invers amb una gran processó que acabava de nit, sota un cel romà que a última hora obligava tothom a treure el paraigua.
“Ser aquí i aprendre d’aquest Jubileu és una gran sort i un exercici per prendre la temperatura a una simulació de Setmana Santa que el bisbe de Girona, Octavi Vilà, m’animava a presenciar en directe”, afegia Nogué, qui fa prop de quatre dècades va decidir donar una segona vida a una confraria gironina, la de Jesús i els Nens, que en aquella època es trobava enmig d’una etapa de “mínima expressió”. “Però ara —continuava— és una de les més actives a la ciutat, amb dotze confraries de Setmana Santa en actiu”.
