Durant el matí d’aquest divendres 9 de maig, després de llevar-se a les sis i dedicar una bona estona a l’oració i a esmorzar —cosa que fa cada dia amb les seves onze germanes—, la monja agustiniana María Gracia Flor, de 83 anys, escombrava contenta, al costat d’una jove postulant, el presbiteri de l’església que hi ha al costat del convent de Santa Anna de la localitat castellonenca de Sant Mateu, i que pertany a la diòcesi de Tortosa.
El motiu no era menor: “Encara no puc explicar l’alegria que tinc per saber que s’ha triat un papa [Robert Prevost] que va ser aquí fa uns vint anys”, explica amb orgull qui en aquells dies va donar la benvinguda com a priora d’aquesta comunitat de monges a aquell home que acudia durant unes hores al cenobi per conèixer les religioses mentre feia un conjunt de visites a convents habitats per frares i monges de l’orde de Sant Agustí a Espanya.
L’actual papa era des de 2001 prior general d’aquest orde i, encara que aquesta monja contemplativa no sàpiga esclarir amb exactitud l’any d’aquesta “visita llampec”, reconeix que s’emmarcaria probablement entre algun dels moments en què aquest estatunidenc també va trepitjar Lleó (2002) i Valladolid (2008); unes diòcesis, en aquest sentit, que, des d’aquest divendres, s’afanyen insistentment a trobar qualsevol document que testimoniï la presència del successor de Francesc en els seus temples i edificis.
No va tenir cap inconvenient a entaular una conversa amb ell “per dominar perfectament l’espanyol”, afegeix aquesta religiosa parlant en un valencià fluid, “el mateix que va usar per a dirigir-se als seus fidels del Perú des de la lògia de la basílica de Sant Pere”. La situació, que la monja vivia en un dels seus dotze anys com a priora, va permetre-li tenir una idea clara de quina classe de personalitat hi havia darrere de Prevost: “Va ser molt afable i espiritual, no li agradava cridar gaire l’atenció, perquè va venir i després va desaparèixer; això últim, crec molt sincerament, és determinant per a guiar l’Església catòlica”, sentencia.
Aquestes hores de trobada en un monestir que va començar a caminar en el segle XVI “no van ser previstes” amb antelació i això, per tant, va sorprendre a totes les monges que avui dia representen la franja de major edat: “Després vam parlar, li vam ensenyar tots els racons del nostre cenobi, i, encara que va ser aquí poca estona, tot això va ser suficient per a reconèixer en ell una doctrina molt segura”, continua qui defineix Lleó XIV com un “agustí bo i sant”.
“Veurem un gran pontífex”, diu, sense evitar que l’emoció s’apoderi de les seves paraules, “i això s’anirà veient en el seu papat”. Un papat, a més, que per a Sor María Gracia Flor “anirà de bracet de la seva fraternitat i la seva recerca incessant de Déu per a fer-lo més present, també, en el món de la joventut”.
“Sempre tindrà les nostres portes obertes”, agrega per acabar la monja, que cada Setmana Santa rep “perquè pugui prendre’s uns dies de repòs”, al costat de les seves germanes, el burgalès Alejandro Moral, qui va succeir Prevost el 2013 al capdavant del Capítol General de l’Ordre dels Agustins. “Em va encantar veure els dos abraçant-se abans que l’americà es tanqués amb els altres cardenals a la Capella Sixtina, dimecres passat”, conclou, “abans de sortir d’ella, l’endemà, ja com a papa”.
