L’arquebisbat de Tarragona ha creat un convictori diocesà per acompanyar i formar els preveres i diaques que han accedit al presibiterat o que ho faran pròximament, sempre que no superin els cinc anys en els seus respectius ministeris. La iniciativa ha estat impulsada després de l’arribada de 18 mossens d’arreu del món i l’ordenació de cinc més a l’arxidiòcesi de Tarragona en els darrers sis anys.
El decret de constitució d’aquesta nova eina formativa va ser signat per l’arquebisbe Joan Planellas el passat dimecres 14 de maig. El curs comptarà amb Josep Masdéu com a director, Joan Antoni Cedó com a director espiritual i Santiago Soro com a assessor.
“El convictori neix com a espai perquè l’aprenentatge es faci de manera més intensa i comunitària”, explica a Flama el vicari general de l’Església tarragonina, Santiago Soro, remarcant que “en els primers anys de la vida d’un capellà no es deixa de ser un aprenent”.
Segons Soro, el curs, que se celebrarà un cop al mes i serà d’assistència obligatòria, no és nou en la seva essència. “Jo mateix, que ja començo a tenir una edat, vaig passar per una mena de convictori”, relata el vicari general. Ara, però, les necessitats han canviat, com apunta, i es fa necessari reforçar aquest procés formatiu: “Vivim en temps de nedar a contracorrent, i, per fer-ho, s’ha d’estar fort”, afirma. Per aquest motiu, el convictori oferirà tant a preveres com a diaques una dinàmica més profunda que les trobades habituals del clergat, amb jornades senceres de pregària, formació i convivència.
L’objectiu d’aquest nou espai formatiu és doble: d’una banda, facilitar la inculturació dels nous membres de l’Església i, de l’altra, fomentar un sentiment de fraternitat presbiteral. “Igual que nosaltres, quan anàvem a l’Àfrica, havíem d’inculturar-nos, el procés és el mateix, però a l’inrevés”, diu Soro. Aquesta inculturació no només és lingüística —“català i castellà són imprescindibles”—, sinó també cultural i pastoral: “Hi ha un tarannà propi de la nostra terra, però també un tarannà propi de cada diòcesi”.
Els destinataris d’aquesta proposta són els preveres i diaques ordenats en els darrers cinc anys. També s’hi inclouen religiosos que, tot i no ser diocesans, tenen nomenaments pastorals dins la diòcesi. “Han vingut alguns carmelites de l’Índia, que també s’incorporaran perquè fan serveis diocesans”, explica Soro. Aquesta atenció, a més a més, s’ha estès als diaques permanents, que, segons el vicari general, “també són enviats a diferents llocs i han de fer aquest procés”.
El convictori conviurà amb altres espais de trobada ja consolidats. “Fa més de trenta anys que ens trobem un dilluns al mes per a la formació de preveres”, diu el vicari general. Aquestes trobades inclouen conferències i un dinar de germanor, i, segons el mossèn, “el 70% dels capellans de la diòcesi hi són presents habitualment”. El convictori, però, suposa un reforç i una atenció específica per a aquells que tot just comencen el seu camí ministerial.
Amb aquesta eina, l’arxidiòcesi vol respondre al repte d’un presbiteri que creix i es diversifica ràpidament. “Si els processos fossin més lents, el presbiteri els podria absorbir, però, amb l’arribada de tants preveres nous, cal fer un reforçament”, detalla aquest sacerdot. Es tracta, així, de garantir que tothom qui serveix a les comunitats pugui fer-ho amb “arrels, coneixement i fraternitat”.
