“Com voldria que aquest 2025 fos veritablement un any de gràcia, ric de veritat, de perdó, de llibertat, de justícia i de pau!”. 184 països mantenen relacions diplomàtiques amb la Santa Seu. Es tracta, sens dubte, de l’Estat més rellevant des del punt de vista polític i global. El país més petit, i el que més s’escolta.
Això devia pensar aquest matí el papa Francesc, quan va pronunciar un dels seus discursos més rellevants de l’any, en què va traçar una mena d’‘Estat de la Humanitat’, marcat per la guerra, l’odi, la desinformació i les perspectives que aquesta ‘tercera guerra mundial a trossos’ acabi sent una realitat. Ho va fer a través del seu ‘portaveu’, Filippo Ciampanelli, a causa d’un refredat que va impedir al Papa llegir les més de deu pàgines del text.
En boca de Ciampanelli, Francesc va llançar diversos missatges als representants dels països del món, prenent com a base el Jubileu d’aquest 2025. “Comencem aquest any mentre el món es troba colpejat per nombrosos conflictes, petits i grans, més o menys coneguts, i també per la persistència d’actes execrables de terror, com els ocorreguts recentment a Magdeburg, Alemanya, o a Nova Orleans, Estats Units”, va exposar Francesc, dins de “contextos socials i polítics cada vegada més exacerbats per contraposicions creixents”.
“Estem davant de societats cada vegada més polaritzades, en les quals hi ha un sentiment general de por i desconfiança cap al pròxim i cap al futur”, va advertir Bergoglio, qui va sancionar “la creació i difusió contínua de notícies falses, que no només distorsionen la realitat dels fets, sinó que acaben distorsionant les consciències, suscitant percepcions falses de la realitat i generant un clima de sospita que fomenta l’odi, perjudica la seguretat de les persones i compromet la convivència civil i l’estabilitat de nacions senceres”. Els atemptats contra el president d’Eslovàquia o el mateix Donald Trump en són una mostra.
La lògica de l’encontre davant la lògica de l’enfrontament
“El meu desig per aquest nou any és que el Jubileu pugui representar per a tots, cristians i no cristians, una ocasió per repensar també les relacions que ens uneixen com a éssers humans i comunitats polítiques; per superar la lògica de l’enfrontament i abraçar, en canvi, la lògica de l’encontre; perquè el temps que ens espera no ens trobi com a vagabunds desesperats, sinó com a autèntics pelegrins de l’esperança”, va insistir, reivindicant el valor de la diplomàcia com “l’únic camí per trencar les cadenes de l’odi i la venjança que empresonen, i per desactivar les bombes de l’egoisme, de l’orgull i de la supèrbia humana, que són la raó de tota voluntat bel·ligerant que destrueix”.
Vivim un temps en què “la negació de veritats evidents sembla prendre la davantera”, en què “uns i altres tendeixen a crear-se la seva pròpia “veritat”, ignorant l’objectivitat del que és vertader”. Tendències alimentades per un mal ús de la intel·ligència artificial i els mitjans de comunicació.
Davant d’això, va apuntar el Papa, “una diplomàcia de l’esperança és, abans que res, una diplomàcia de la veritat”, ja que “allà on falta el vincle entre realitat, veritat i coneixement, la humanitat deixa de ser capaç de parlar-se i de comprendre’s (…). El relat bíblic de la Torre de Babel mostra el que passa quan cadascú parla només amb la “seva” llengua”.
Colonització ideològica i cultura de la cancel·lació
“Es tracta d’una veritable colonització ideològica que, segons programes planificats en un despatx, intenta eradicar les tradicions, la història i els vincles religiosos dels pobles”, va denunciar Francesc, que va alertar sobre “la cultura de la cancel·lació” que “no tolera diferències i es concentra en els drets dels individus, descuidant els deures envers els altres, en particular envers els més febles i fràgils”.
En aquest context, va afegir, “és inacceptable, per exemple, parlar d’un suposat ‘dret a l’avortament’ que contradiu els drets humans, en particular el dret a la vida”. “Cap infant és un error o és culpable d’existir, de la mateixa manera que cap ancià o malalt pot ser privat d’esperança o descartat”, va subratllar.
Després de reivindicar la “declaració d’Hèlsinki” de 1975, el Papa va lamentar que “les institucions multilaterals” sorgides després de la Segona Guerra Mundial “ja no semblen capaces de garantir la pau i l’estabilitat, la lluita contra la fam i el desenvolupament per als quals havien estat creades, ni de respondre de manera realment eficaç als nous desafiaments del segle XXI, com les qüestions ambientals, de salut pública, culturals i socials, a més dels reptes que imposa la intel·ligència artificial. Moltes d’aquestes necessiten ser reformades”.
Amenaça creixent d’una guerra mundial
“Davant l’amenaça cada cop més gran d’una guerra mundial, la vocació de la diplomàcia és la de fomentar el diàleg amb tothom, inclosos els interlocutors que es consideren més ‘incòmodes’ o que no es valoren legítims per negociar”, va subratllar el Papa, expressant el seu desig que “tota la comunitat internacional es comprometi abans de res a posar fi a la guerra que des de fa gairebé tres anys omple de sang l’afligida Ucraïna i que ha causat un enorme nombre de víctimes, fins i tot molts civils”.
Al mateix temps, va clamar per “un alto el foc i l’alliberament dels ostatges israelians a Gaza, on hi ha una situació humanitària gravíssima i indigna”. “El meu desig és que israelians i palestins puguin reconstruir els ponts de diàleg i confiança recíproca, a partir dels més petits, perquè les generacions futures aconsegueixin conviure en pau i seguretat, en ambdós estats, i que Jerusalem sigui la ‘ciutat de l’encontre’, on cristians, jueus i musulmans puguin conviure en harmonia i respecte”, va pregar el Papa.
“La guerra és sempre un fracàs, i la implicació de civils, sobretot infants, així com la destrucció de les infraestructures no només són una derrota, sinó que equivalen a deixar que entre els dos contendents l’únic que aconsegueixi vèncer sigui el mal. No podem acceptar de cap manera que es bombardegin poblacions civils o que s’ataquin infraestructures vitals per a la subsistència. No podem acceptar veure morir de fred els infants perquè s’han destruït els hospitals i s’ha danyat la xarxa energètica d’un país”, va recalcar el Papa, que també va recordar els conflictes persistents al Sudan, al Sahel, a la Banya d’Àfrica o a Moçambic, així com al Congo, “on la població es veu afectada per greus deficiències sanitàries i humanitàries, sovint agreujades per la plaga del terrorisme, que provoca pèrdues de vides humanes i el desplaçament de milions de persones”.
Veneçuela i Nicaragua
Myanmar o Haití també van aparèixer entre les preocupacions papals, juntament amb Veneçuela, Bolívia, Colòmbia o Nicaragua. “Penso en Veneçuela i en la greu crisi política que travessa. Aquesta només podrà ser superada amb una adhesió sincera als valors de la veritat, la justícia i la llibertat, mitjançant el respecte a la vida, a la dignitat i als drets de cada persona –incloent-hi els dels qui han estat arrestats pels fets dels darrers mesos–, gràcies al rebuig de qualsevol tipus de violència i, desitjablement, al començament de negociacions de bona fe encaminades al bé comú del país”.
“Penso, finalment, en Nicaragua, on la Santa Seu, que està sempre disposada a un diàleg respectuós i constructiu, segueix amb preocupació les mesures adoptades envers persones i institucions de l’Església, i fa vots perquè a tothom li siguin garantits adequadament la llibertat religiosa i els altres drets fonamentals”, va afegir.
Respecte a la llibertat religiosa
Francesc també va defensar la llibertat religiosa i el “respecte a la consciència dels individus i a la possibilitat de manifestar públicament la pròpia fe i pertinença a una comunitat”, denunciant “les creixents expressions d’antisemitisme, que condemno fermament”, però també les “nombroses persecucions” a l’Àfrica i l’Àsia, i “les formes més ‘subtils’ de limitació de la llibertat religiosa que es veuen de vegades fins i tot a Europa, on augmenten les normes legals i les pràctiques administratives que ‘limiten o anul·len en la pràctica els drets que les Constitucions reconeixen formalment a cada creient i als grups religiosos’”.
Pensant en Síria, on “després d’anys de guerra i devastació, sembla que recorre un camí de estabilització”, Francesc va pregar perquè “la integritat territorial, la unitat del poble sirià i les reformes constitucionals necessàries no es vegin compromeses per ningú, i que la comunitat internacional ajudi Síria a ser una terra de convivència pacífica on tots els sirians, inclosa la seva component cristiana, puguin sentir-se plenament ciutadans i participar en el bé comú d’aquesta estimada nació”.
Alliberar tots els esclaus
En el seu discurs, el Papa també va exigir “eliminar l’esclavitud de tots els ordenaments jurídics”, des de l’esclavitud tradicional fins a l’esclavitud laboral actual, la de les toxicomanies i, especialment, el tràfic d’éssers humans. “Cal fer-se càrrec de les víctimes d’aquests tràfics, que són els mateixos emigrants, obligats a recórrer a peu milers de quilòmetres a Amèrica Central com al desert del Sàhara, o a haver de travessar el mar Mediterrani o el canal de la Mànega en embarcacions improvisades i atapeïdes, per després acabar rebutjats o clandestins en una terra estrangera”.
“Amb gran desolació percebo, tanmateix, que les migracions estan encara cobertes per un núvol fosc de desconfiança”, va lamentar el Papa, que va insistir en la necessitat d’un “compromís comú per invertir en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, de manera que es contribueixi a eradicar algunes de les causes que indueixen les persones a emigrar”.
Com ja havia fet en la seva butlla de proclamació del Jubileu, i va recordar en el seu missatge per a la Jornada de la Pau, el Papa va demanar la fi de la pena de mort, la creació d’un fons per a l’eradicació de la fam amb diners provinents de la indústria de les armes, o la condonació dels deutes econòmics i ecològics als països més vulnerables.
Article de Jesús Bastante publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital’
