La construcció del cementiri multiconfessional a la parròquia d’Escaldes-Engordany es troba actualment aturada malgrat que les religions no catòliques reclamen aquest espai des de fa dues dècades. L’última actualització oficial va tenir lloc a finals del 2024, quan es va anunciar l’inici d’un estudi de viabilitat i hidrogeològic a la zona. Tot i això, les feines no s’han completat i no hi ha, a hores d’ara, cap calendari concret per reprendre el projecte ni per a la seva finalització.
Les comunitats jueva i musulmana són les principals afectades per la manca d’aquest espai, atesa la necessitat de disposar d’un recinte funerari que respecti les seves pràctiques religioses. Isaac Benchluch, president de l’Associació Cultural Israelita, va manifestar al Diari d’Andorra que en els darrers mesos “no hi ha hagut avenços”, però va destacar que la comunitat “continua reclamant” aquest equipament. Amb tot, es mostra confiat en les institucions i amb la tasca feta fins ara: “Demanem el cementiri per un tema d’estima al país, i perquè volem sentir-nos integrats”.
Des del Centre Cultural Islàmic, el seu president, Salih Salhi, també va lamentar la manca d’informació i avenços. En la mateixa línia que Benchluch, va reivindicar la urgència d’un espai adequat que permeti als membres de la comunitat musulmana complir amb els rituals d’enterrament segons la seva fe. Les dues comunitats consideren que es tracta d’una qüestió de respecte i reconeixement dins la societat andorrana.
La demanda d’un cementiri adaptat a les pràctiques de les religions no catòliques no és nova. El debat s’arrossega des de fa més de vint anys i ja es va plantejar durant el mandat de Toni Martí com a cònsol major d’Escaldes (2003-2011). L’impuls definitiu va arribar durant l’actual legislatura, amb la proposta del Govern de cedir un terreny a la parròquia per tirar endavant el projecte, que inicialment va ser ben rebut.
Tanmateix, l’encaix legal presenta encara dificultats, ja que la llei qualificada de delimitació de competències estableix que la construcció i gestió dels cementiris correspon als comuns. A més, la pràctica d’enterrar directament a terra —fonamental per a les confessions jueva i musulmana— no està permesa a la majoria de parròquies, amb l’excepció d’Ordino. Per tant, s’han d’estudiar possibles modificacions normatives o fórmules jurídiques específiques.
Mentre el projecte no avança, les comunitats continuen traslladant els seus difunts fora d’Andorra. En el cas de la comunitat jueva, els enterraments es fan habitualment a Barcelona o Tolosa, una opció costosa i emocionalment difícil per a moltes famílies. Els musulmans, per la seva banda, sovint recorren al retorn al país d’origen.
Ara ja fa un any, el projecte semblava encarrilat amb el suport del Govern i el comú d’Escaldes-Engordany. L’executiu va mantenir diverses reunions amb el Grup de Diàleg Interreligiós i la parròquia per ubicar el cementiri multiconfessional a la zona de la Plana. El projecte es va liderar pels ministeris d’Ordenament Territorial i de Salut, i la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, va explicar que s’estava elaborant un informe hidrogeològic i va desitjar que el cementiri es posés en funcionament a curt termini. Les comunitats religioses, que van rebre amb esperança aquest impuls institucional, continuen a l’espera de poder veure respectat el dret a un enterrament adaptat als seus costums.
