La basílica de la Sagrada Família va acollir aquest diumenge 20 de juliol l’ordenació sacerdotal de set nous preveres en una cerimònia presidida pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i concelebrada pels bisbes auxiliars David Abadías i Javier Vilanova.
Els ordenats van ser: Joan Piñol, Xavier Campmany, Javier Casals, David Lucena, Santiago Claret i Guillem Lisicic, tots ells incardinats a l’arxidiòcesi, i Pablo Jesús Jorge Díaz, religiós de la congregació fundada per sant Josep Manyanet. La celebració va reunir més de dues mil persones en el temple de Gaudí.
Omella: “Estem cridats a ser germans que s’estimen”
Durant la seva homilia, el cardenal Omella va destacar el valor de la fraternitat entre els preveres: “Entreu a formar part del col·legi presbiteral, de la família dels preveres de l’arquebisbat de Barcelona. Estem cridats a ser germans que es respecten, que s’estimen, que comparteixen penes i alegries, que treballen junts.”
També va encomanar als nous sacerdots a la Mare de Déu: “Ella us ajudarà a mantenir l’alegria espiritual, a ser fidels al ministeri rebut, us consolarà en totes les vostres afliccions i us aconseguirà del Senyor l’ajuda necessària per ser pastors sol·lícits del ramat que se us confia.”
Omella també va subratllar la importància d’una vida de pregària vinculada a l’acció: “Estar al servei dels altres, ocupar l’últim lloc, cuidar la virtut de la humilitat i no cedir a la vanitat ni a la recerca del poder, tal com Ell mateix ho va fer.” També va insistir en el fet que el servei ha de néixer de l’amor: “Sigueu servidors per amor i no per obligació, tal com ho va fer i ens ho va ensenyar el nostre Mestre, Crist el Senyor.” I va afegir: “Per aquí passa la nostra santedat, per la comunió amb el bisbe i amb els germans preveres.”
En un altre moment de la prèdica, el cardenal arquebisbe de Barcelona va alertar també del perill de l’estrès i l’activisme, recordant unes paraules del papa Benet XVI: “La fe es converteix en un pesat fardell quan hauria de ser unes ales per les quals deixar-se portar”, va dir, tot convidant els ordenats a confiar en Déu i en la comunitat cristiana: “No oblideu aquella gran màxima de sant Joan de la Creu: ‘On no hi ha amor, posa-hi amor i hi trobaràs amor.’” Va concloure invocant la protecció de la Mare de Déu com a mare dels sacerdots.
Vocacions joves i decidides
El barceloní Joan Piñol, de 32 i vinculat a la parròquia de Sant Joan Maria Vianney, assegura que viu la vocació com una resposta plena d’esperança i alegria. En un vídeo difós per l’arquebisbat de Barcelona tot just abans de l’ordenació, el jove assegura la crida al sacerdoci és una mostra que Déu continua actuant avui: “El Senyor —diu— continua cridant i hi ha joves que continuem amb humilitat… dient que sí“. En l’audiovisual Piñol considera que el millor que poden aportar és la vida mateixa: “Posar-la al servei de l’Església.” Una pregària senzilla com l’Àngelus va ser clau per ajudar el jove a trencar els dubtes i dir “sí al Senyor”” i entrar amb molta pau i alegria al seminari.”
De manera semblant, Xavier Campmany, de 27 anys i vinculat a la parròquia de Sant Mateu de Badalona, entén el seu camí com una renúncia confiada i valenta. Ho explica així: “Renuncies a allò que el món pensa que dona la felicitat. Agafes un camí que molts no entenen i ho fas perquè creus en la paraula de Jesús que ha dit: vine amb mi.” Més endavant, recorda com va sorgir en ell la vocació quan encara era un nen: “En un Dijous Sant vaig estar a una celebració on potser no hi havia gaire gent, però em vaig sentir molt cridat a ser sacerdot, i vaig pensar doncs tu pots venir i treballar pel Senyor.”
Per la seva banda, en Javier Casals Pich-Aguilera, de 29 anys i vinculat amb la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, presenta el sacerdoci com un “lliurament complet i transformador“: És un sí a tota la societat, un sí a la família, i un sí a la vida en plenitud.” Afirma que el nou prevere ha de portar “l’esperança i la pau de Jesucrist… fins al cor de les persones.” Aquesta entrega neix del seu enamorament per l’Església: “la que serà la meva esposa, que serà la diòcesis de Barcelona, a la parròquia on m’enviïn.”
Un altre dels capellans és Guillem Lisicic, de 32 anys, també és de Barcelona i pertany al moviment Comunió i Alliberament. Veu en la seva vocació una lliure elecció de Déu i una crida a servir amb amor: “Déu és veritablement lliure i escull lliurement.” Vol viure la paternitat sacerdotal acompanyant els joves, sentim-me fill del Pare, i conduint-los cap al Pare. Entre els moments que van marcar el seu camí destaca: “en una celebració durant uns campaments, vaig mirar el sacerdot i vaig pensar: aquests homes són feliços, jo vull ser com ells” i el testimoni d’un amic seminarista, que li va revelar la joia de la crida.
Finalment, tant David Lucena, de 27 anys i procedent de la Basílica de la Puríssima Concepció de Barcelona, com Santiago Claret, de 31 anys i de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, coincideixen a interpretar la seva vocació com “un testimoni que desafia la cultura dominant“. Lucena subratlla que “el sacerdoci implica un testimoni del primat de Déu sobre totes les coses” i que “la missa és un sacrifici… en favor dels homes.” Claret, per la seva banda, ho defineix com un missatge radicalment diferent: “Que algú doni la seva vida pels altres és un missatge bastant potent”, conclou el jove.
