El bisbe electe de Lleida, el prevere barceloní Daniel Palau, arribava ben d’hora aquest dimecres al matí a Sant Feliu de Llobregat. Ho feia unes hores abans de dirigir-se “amb respecte i temor“, davant dels mitjans de comunicació aplegats a la Casa de l’Església, tant a la diòcesi on ha estat incardinat des que va agafar les regnes de dues parròquies a Corbera de Llobregat com a la que ho estarà pròximament, la de Lleida, on substituirà Salvador Giménez a partir del pròxim 19 de juliol, dia de la seva ordenació episcopal.
Encara poc familiaritzat a ser l’objectiu de les càmeres, Palau era acompanyat pel bisbe Xabier Gómez en una primera passejada pel Claustre de l’edifici santfeliuenc, i amb qui el fins ara degà de la Facultat de Teologia de Catalunya accedia a una sala de premsa minuts abans de les dotze del migdia —”com ens demanen des de la Santa Seu”, com deia el dominic—, plena de periodistes, treballadors del bisbat i sacerdots diocesans com Josep Maria Domingo, Joan Peñafiel, Xavier Aymerich, Josep Torrente, Anton Roca, així com Salvador Bacardit, rector del Seminari Conciliar de Barcelona.
“Segur que serà un bon bisbe”, remarcava Bacardit a Flama en escoltar les primeres intervencions de Daniel Palau, “ja que conec les seves qualitats humanes, espirituals, pastorals i acadèmiques des que va arribar al seminari barceloní”. Precisament la cadira que Palau ocupava des del passat 10 de gener i que deixarà buida en una Facultat de Teologia de Catalunya “convertida en masia de bisbes“, com definia Palau, serà per a Bacardit “una plaça que esperem reemplaçar, si bé trobarem molt a faltar en Daniel”.
Detallant cadascuna de les parròquies per on va fer el seu trajecte pastoral i remarcant el “sentiment” que continuen despertant en ell les etapes formatives tant a la Facultat de Teologia de Catalunya com a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, el prevere es dirigia a una diòcesi de Lleida que encara admetia no coneix “encara prou”, si bé “les ganes d’acostar-se a totes les seves comunitats i de viure-hi amb serenor, confiança i esperança són la resposta a una invitació de Déu per a madurar-hi en l’esperança i en el camí de la fe“.
El primer bisbe nomenat a Espanya per Lleó XIV i un sacerdot que trenca amb una dinàmica que aquestes últimes dècades ha col·locat a Lleida prelats ja elevats a l’episcopat en altres diòcesis, també tenia paraules aquest dimecres 21 de maig per a realitats socials com ara la dels estrangers que freqüenten la capital del Segrià per treballar al camp o la dels col·lectius sense habitatges dignes. Una opinió que, des de Càritas Sant Feliu, era “fruit de la mirada social que sempre ha tingut en Daniel, un aspecte que l’ha predominat sempre”, en paraules del seu director, Ramon Carbonell, que també felicitava Palau.
“És un amic que farà un servei molt especial i que ens contagia la seva il·lusió”, continuava Carbonell, per a qui “serà molt bonic tenir algú tant proper formant part d’un episcopat com el català, que aquests últims anys s’ha fornit de bisbes joves que tenen ganes de conèixer el territori”. En aquest cas serà a Lleida, on Palau haurà de passar “de la paella als caragols“, com comentava algú dels presents aquest dimecres a Sant Feliu, i on “podrà continuar veient els partits del Sant Andreu”, com deia una altra veu sobre el seu equip de futbol preferit, qui comparteix classificació a la Segona RFEF amb el Lleida CF.
