David Aguilà: “El pelegrinatge de Montserrat a Núria és una invitació a l’esperança”

agenciaflama-anna-molas
David Aguilà. Pelegrinatge de Montserrat a Núria.
David Aguilà, persident de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria.

David Aguilà ja compta els dies que falten per a l’inici de 25è pelegrinatge de Montserrat a Núria. És el president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria, entitat que impulsa cada any aquesta iniciativa de 8 etapes que uneix els dos santuaris marians de referència a Catalunya. Serà de l’1 al 9 d’agost quan tindrà lloc aquesta experiència que uneix natura, història i espiritualitat a través de diverses comarques. La nova edició serà especial perquè estrena la variant que passa pel Lluçanès (ruta 1b), i també perquè commemora un quart de segle d’un projecte que ha enllaçat generacions i territoris.

Més enllà del paisatge, aquest camí és una experiència de fe que beu d’una tradició mil·lenària i la fa present avui. Com ha evolucionat el projecte des de la seva primera edició, i què significa aquesta experiència per a vosaltres?

Per a nosaltres —i per a mi personalment— aquest pelegrinatge representa una herència espiritual molt bonica i digna. Vaig assumir la presidència de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria fa tot just dos anys, i en aquell moment ja s’havien celebrat 23 edicions. Jo mateix vaig fer el meu primer pelegrinatge l’any passat, amb moltes inquietuds, incerteses i, fins i tot, pors. Rebia un repte important: continuar la tasca iniciada per en Carlos Baijet, el president anterior, amb qui mantinc una bona amistat i a qui agraeixo profundament el seu suport constant.

En Carlos va fer aquest camí durant 23 anys de forma ininterrompuda, fins i tot en temps de pandèmia. Jo he recollit aquest testimoni amb gratitud i responsabilitat. Aquest pelegrinatge uneix dos santuaris marians de referència a Catalunya, Montserrat i Núria. És un camí de fe, el Camí de Santiago català, que connecta territori, patrimoni, natura i espiritualitat.

Durant nou etapes, passem per llocs molt significatius: comencem a Montserrat, on dormim al monestir. Després anem a Manresa, a la cova de Sant Ignasi; continuem per Sallent, poble natal de sant Antoni Maria Claret, on visitem la seva casa natal. També travessem llocs com Santa Maria de Merlès, Puig-reig i Puigcercós, allotjant-nos en albergs i refugis de muntanya, fins a arribar a Campdevànol, Planoles i finalment a Núria.

A cada etapa hi ha moments de trobada, celebració de la Santa Missa, activitats de creixement personal i espiritual… Tot plegat ens permetrà caminar de la mà de la Mare de Déu.

Participants del pelegrinatge de Montserrat a Núria de l’any 2024. | Foto: Amics de Núria

Com es desenvolupa el pelegrinatge, i com aquestes etapes, marcades per esglésies i ermites, tenen un paper fonamental en la vivència del camí?

El pelegrinatge ens convida a desconnectar del ritme frenètic del món i a caminar al ritme de Déu. Proposem deixar de banda el rellotge i el mòbil, i endinsar-se en un temps diferent: el temps de la pregària, de la contemplació, de la trobada.

No és una excursió ni una cursa, sinó un pelegrinatge que vivim com un ramat, al ritme de l’últim, com fa el Bon Pastor. Ens ajudem, ens cuidem i compartim el camí grans i petits. Tenim participants des dels 18 fins als 70 anys. I enguany, un infant de nou anys farà alguns trams amb la seva família.

La participació no depèn tant de l’edat com de l’actitud interior. Som cos, ment i esperit, i és l’esperit qui guia. Si hi ha bona disposició, el camí es pot fer. A més, disposem sempre d’una autocaravana que fa de cotxe escombra —el nostre “comodí del públic”— per si algú es torça un turmell o es cansa.

Aquest any enceteu la variant que passa pel Lluçanès, seguint la Riera de Merlès fins a Campdevànol. Què aporta aquest nou recorregut al pelegrinatge i per què l’heu triat precisament per l’edició del 25è aniversari?

Fins ara, fèiem fidelment la ruta pel Ripollès, com ens va deixar en Carlos Baijet. Però enguany, el nostre xerpa —el guia, en Jordi Moné, gran amant de la muntanya— ens va proposar provar una variant més frondosa i boscosa, seguint la Riera de Merlès fins a Campdevànol. Vam dir: “Per què no? Provem-la.”

Això no altera l’essència del camí, només enriqueix l’experiència. Tenim totes les etapes penjades a Wikiloc, accessibles des del nostre web. Així, cada persona pot fer el recorregut que millor s’adapti a la seva forma física i espiritual: una ruta més suau o una de més intensa. És com el Camí de Santiago, que té diversos ramals. Oferim diversitat dins d’un mateix fil conductor: unir Montserrat i Núria.

L’ermita de Santa Margarida, a Esparreguera, lloc on començarà el pelegrinatge Montserrat Núria. | Foto: Turisme Baix Llobregat

Quin efecte creu que té aquest recorregut en la transformació personal i espiritual de qui el fa? I què hi busca qui hi torna any rere any?

Et podria explicar molts testimonis. Recordo persones que l’any passat posaven en pregària anhels, inquietuds o situacions difícils, i que van experimentar una resolució inesperada i molt positiva. El poder de la pregària és immens. Quan et lliures a Déu amb confiança passen coses meravelloses. 

Aquest camí és una invitació a l’esperança, a recuperar el sentit d’allò que és sagrat. En una societat secularitzada, aquesta ruta ens vincula de nou amb l’origen, amb la set interior, amb la necessitat de tornar al manantial. L’Evangeli diu que hem de néixer de nou: naixem de la mare i hem de néixer en l’Esperit. Aquest camí facilita aquest renaixement, ens ajuda a meravellar-nos davant la creació de Déu, a viure el silenci, a retrobar-nos amb nosaltres mateixos.

I són els petits detalls els que revelen aquesta transformació: una bota que es trenca a la muntanya, i com tots ens aturem per ajudar. O una tempesta d’estiu, viscuda com una experiència de fe i germanor. Acompanyar l’altre, encara que no el coneguis, és reconèixer Crist en el germà. Això és el que fa aquest camí tan especial.

Hi haurà algun acte especial durant el pelegrinatge del 25è aniversari?

Sí, farem diverses coses perquè ens agrada molt celebrar. Som cristians, i com a cristians hem d’estar contents, perquè estem salvats, estem en mans del Senyor, i això és motiu de goig i alegria.

Tindrem dues celebracions principals: una al començament i una al final del camí. L’1 d’agost, a Montserrat, ens reunirem a l’ermita de Santa Margarida, situada al Mas de Can Paloma, una masia centenària del segle IX, per celebrar la Santa Missa. Tot seguit farem la plantada d’un roure, com a símbol de les arrels a la terra i la mirada cap al cel. Ens hi ajudaran els forestals d’Esparreguera, i també hi participaran altres entitats. Serà una trobada molt bonica i plena de sentit.

I el 9 d’agost, a Núria, el bisbe d’Urgell Josep Lluís Serrano, ens rebrà, farà benedicció final del camí i entregarà els diplomes a tots els qui hagin completat les nou etapes.

A més, durant tot el recorregut hi haurà missa diària, tallers de creixement personal i espiritual, dinamitzats per un grup d’animació bíblica, i trobades amb els mossens de les parròquies per on passem. Seran moments dignes, profunds i de gran comunió, perquè tot el camí és una gran festa.

La Vall de Núria, on el bisbe d’Urgell rebrà els participants del pelegrinatge el 9 d’agost | Foto: Vikipèdia

Per acabar…

Estic molt agraït per aquest espai i per l’acollida. Hem de ser transmissors de l’Evangeli, ajudar-nos els uns als altres, i fer créixer la llavor de la fe als cors de totes les persones.

A través del patiment i les dificultats, Déu fa coses grans. Ens desperta la compassió, l’empatia i la seguretat de quedar-nos al costat de qui ho necessita. En aquestes 25 edicions del camí, ho hem viscut.

Aquesta és la invitació del pelegrinatge: estimar i acompanyar. Que el nostre cor s’obri i deixi pas a l’obra de l’Esperit.

Altres temes:

Subscriu-te al butlletí diari de 'Flama'

Tota l’actualitat cristiana al teu correu

Flama al teu email

L’actualitat social i religiosa al teu correu

Lectures del dia