Daniel Palau, primer bisbe nomenat per Lleó XIV per a Catalunya, ha sigut ordenat i ha pres possessió al capdavant del bisbat de Lleida aquest dissabte 19 de juliol a la Catedral Nova de la capital del Segrià. “La nostra Església de Lleida, amb fortaleses i febleses, ben propera al món rural, conté realitats que reclamen la presència d’homes i dones de fe”, ha advertit en la seva primera al·locució als fidels, pronunciada pocs minuts després de rebre l’ordenació i d’oficiar la seva primera missa com a bisbe.
En un dia que s’ha llevat fresc a la ciutat després dels ruixats de la matinada, però que s’ha escalfat progressivament fins a arribar als 30 graus al migdia, la celebració ha començat a les onze del matí amb l’arribada al temple del “nou guia per a la vida espiritual i diocesana de Lleida”, en qui la Santa Seu ha observat “abundor de les imprescindibles virtuts humanes i sacerdotals”, com s’ha destacat en la butlla papal de designació del bisbe.
La primera ordenació episcopal a la catedral de Lleida en 57 anys ha reunit unes 1.200 persones i ha sigut presidida per Joan Planellas, president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Joan Josep Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona, i Salvador Giménez, fins ara bisbe de Lleida, i concelebrada pels bisbes de Catalunya i altres diòcesis i els abats dels monestirs de Montserrat i Poblet. També hi han participat Giuseppe Commisso, conseller de la nunciatura apostòlica i autoritats del món civil com Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, Fèlix Larrosa, paer en cap de Lleida, Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica i Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos.
La llarga història de fe cristiana de Lleida
“Compta amb el nostre afecte, amb la nostra col·laboració i les nostres pregàries per continuar pel camí de la corresponsabilitat pastoral, de la implicació de tots els membres en les tasques proposades i, en definitiva, de la sinodalitat a la qual ens crida la nostra Església amb el papa Francesc i el papa Lleó al capdavant”, ha remarcat Salvador Giménez, en la salutació inicial, en la qual ha fet un repàs dels més de quinze segles d’història d’aquesta comunitat diocesana formada actualment per un centenar de parròquies i desenes de moviments apostòlics, confraries i comunitats de vida religiosa.
Després de les salutacions i les lectures, ha arribat el moment de l’ordenació, amb el cant del Veni Creator, la presentació de l’elegit, la lectura del mandat apostòlic i l’homilia, en la qual Joan Planellas ha destacat també “la llarga història de fe cristiana de Lleida, de comunitats resistents, d’exilis forçats, i de voluntat de futur”. “Com passa a totes les esglésies de la Tarraconense, Lleida ha estat primer cristiana abans que catalana”, ha apuntat el prelat català en una predicació en què ha destacat les “grans qualitats humanes, acadèmiques, pastorals i eclesials” del seu “bon amic personal”, Daniel Palau.
L’arquebisbe de Tarragona ha recordat que un bisbe “passa hores de tota mena durant l’exercici del seu ministeri”, durant el qual “gaudeix contemplant com la llavor dona fruit”, però també pateix en les dificultats, com en qualsevol empresa humana”. “En les hores baixes, però, l’Esperit irromp en el cor, no pas donant la solució als problemes, que és feina dels homes i dones, sinó comunicant la seva llum i fortalesa”, ha assenyalat en un altre moment de l’homilia, en la qual ha remarcat que en aquest “temps de gràcia” que és l’any jubilar en curs, “l’Església està en camí de sinodalitat, de retrobament de les fonts de conversió que s’han mantingut sempre presents”.
“El bon Déu camina amb nosaltres”
Al final de la celebració, que ha assolit el punt culminant amb la imposició de les mans dels concelebrants, la pregària d’ordenació i el lliurament del llibre dels evangelis, l’anell, el bàcul i la mitra, el nou bisbe ha adreçat les seves primeres paraules als fidels per recordar que aquesta ordenació ha sigut un “gest profund de confiança de Déu” vers el seu poble. “No vivim abandonats, el bon Déu camina al nostre costat”, ha sentenciat el prelat, sota l’atenta mirada dels fidels entre els quals hi hagut, asseguts en primera fila, nombrosos familiars seus vinguts des de diversos punts de Catalunya i des dels Estats Units.
El fins ara degà de la Facultat de Teologia de Catalunya i rector de les parròquies de Sant Antoni Abat i Santa Maria de Corbera de Llobregat ha rememorat els seus orígens familiars, les “escapades en bicicleta des de Vimbodí a Poblet”, les trobades de joves a Montserrat i Taizé, el pas pel món universitari, on va descobrir la història de l’art, la música, la filosofia i la teologia, fins a arribar a l’entrada, “plena d’il·lusió”, al seminari Conciliar de Barcelona, que va donar pas a una estada com a seminarista a les parròquies de Sant Just Desvern.
Ordenat capellà el 23 de novembre de 2003 pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, Palau també ha recordat tots aquells amb qui ha fet camí posteriorment, des dels seus anys de servei a la parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú fins a l’estada a Roma, on es va doctorar en teologia sistèmica. Després d’un lustre a l’experiència a la Ciutat Eterna, Palau va tornar a Catalunya, per ser rector de la parròquia de la Palma de Cervelló i, finalment, de les de Corbera de Llobregat, tasques que va combinar amb el pas per la Facultat de Teologia com a alumne, professor i degà.
Senzillesa, valentia i amistat
El nou bisbe de Lleida ha reivindicat la presència d’homes i dones de fe en el territori diocesà que liderarà a partir d’ara, “malgrat que sigui una fe senzilla”, aclarint que “la senzillesa és el camí preferit de Déu”. “La vida ens estira cap a molts llocs, però només des de la senzillesa podrem retornar a Déu i oferir a la humanitat un humil testimoniatge de coherència i esperança”, ha apuntat Palau, assegurant que “la simplicitat de vida no ens farà perdre el nord, ni el sentit de l’humor, tan necessari, començant per nosaltres mateixos”.
La mateixa senzillesa ha demanat el prelat “per ser Església, però també per ser cultura, aquella cultura que construeix espais d’acollida i proposa un estil de vida fonamentat en el servei i l’amor”. Per a Palau, aquesta qualitat “aclareix el camí” i ajuda a “desfer-se d’argumentacions recaragolades i pomposes per esdevenir testimonis valents de la fe, una fe viscuda amb normalitat, serenor i pau”. “La simplicitat —ha reblat— ve a ser la gran aliada per viure la fe avui i esdevenir missioners creïbles, sense descuidar que som també deixebles”.
En un discurs en què ha alternat català, castellà, italià, anglès i, fins i tot, guaraní, Palau també ha ressaltat altres qualitats com la valentia, “per viure i proposar la fe avui a la nostra cultura i dialogant amb tothom”, i l’amistat “per descobrir el do de la comunió” i construir així els llaços d’aquesta “família de famílies” que, com ha assegurat, és la diòcesi. Una família al capdavant de la qual va ser nomenat el passat 21 de maig i a la qual s’ha incorporat avui per fer-hi camí “amb una certa tremolor, però també amb molta esperança”.
