Els dies 19, 20 i 21 de febrer l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari de Sant Pacià va acollir la segona part del Congrés Internacional Concili de Nicea (325). Història i recepció. La trobada, amb 130 persones inscrites, va aplegar experts de Catalunya i altres parts de l’Estat i d’Europa per reflexionar des de diverses perspectives sobre el context historicocultural del segle IVi sobre la vigència d’aquest concili ecumènic. Entre els participants vinculats a l’Ateneu, hi va haver Cristina Godoy, professora de la Facultat d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, que va oferir una ponència sobre l’adaptació dels escenaris litúrgics a l’arquitectura romana i la creació de la basílica cristiana en temps del Concili de Nicea.
Què va motivar la tria d’aquest tema com aportació al congrés?
Vaig triar el tema en part per la seva dificultat, ja que les restes arquitectòniques són mínimes i contradictòries. La tria de la basílica com a tema central és controvertida perquè les discussions entre els experts han donat lloc a diverses teories. Un dels punts de debat és que es considera que potser existia una primera casa cristiana que es va adaptar per a la celebració litúrgica, una idea que suggereix que la casa romana seria el prototip de la basílica. Tot i que molts autors han mencionat aquesta possibilitat, la realitat arquitectònica de l’època constantiniana posterior a la Pau de l’Església indica que les dimensions i l’ús de l’espai en aquestes construccions necessiten un espai més elaborat per acollir els nous escenaris litúrgics.
Quina és la cronologia i l’origen de la basílica cristiana?
La cronologia de les primeres cases d’oració, conegudes per les referències del Nou Testament, comença amb les primeres mansions del segle I, esmentades als Fets dels Apòstols i en les cartes paulines, on es descriuen les cases de rics cristians que destinaven una part de l’espai per a la celebració eucarística o les reunions de la comunitat. En aquest context, la litúrgia estava en les seves primeres etapes i els espais litúrgics no estaven sistematizats. Els judeocristians, com a grup religiós, tenien el temple com a referència. Les primeres litúrgies domèstiques tenien un fort arrelament en els ritus jueus oficiats pel pare de família. En canvi, en la celebració de l’eucaristia calia que el ministre fos un sacerdot ordenat. Amb la Pau de l’Església (313) i la irrupció de Constantí en la construcció de les primeres basíliques (318) s’estableixen els fonaments de les esglésies d’època inmediata i posterior al Concili de Nicea, l’any 325.
Quins van ser els principals desafiaments arquitectònics per adaptar els escenaris litúrgics cristians a les estructures preexistents?
Un dels principals reptes va ser el pas de les primeres cases amb un espai reservat per a la litúrgia a l’aparició d’espais concebuts exclusivament per a la celebració cristiana. A mesura que el cristianisme es va expandir, es van requerir edificis més grans i específicament dissenyats per a la litúrgia cristiana. Això va suposar un canvi significatiu (radical) en l’arquitectura religiosa i en la manera de concebre els espais de culte.
Quin va ser l’objectiu de la intervenció al congrés?
L’objectiu principal de la meva intervenció va ser posar en relleu la influència de l’arquitectura palacial romana, també anomenada de poder i de representació. Aquesta arquitectura es desenvolupa contemporàniament al món romà i la trobem en les basíliques civils, les termes i les vil·les romanes. Les seves aules servien com a llocs de representació dels governants davant dels súbdits. Aquests espais eren utilitzats per mostrar el Decus imperial, la pompa de la cort, un símbol de poder que també es va integrar en l’arquitectura litúrgica cristiana. En aquest context, la basílica cristiana es va veure influenciada per l’arquitectura de poder del món romà, on la majestat de l’emperador es reflectia en l’estructura dels edificis.
Com va influir la figura de l’emperador en l’arquitectura cristiana?
La figura de l’emperador com a representació del poder va influir directament en la manera com es va dissenyar l’espai litúrgic cristià. Les tres arcades de les basíliques que precedeixen l’absis, així com altres elements arquitectònics, eren símbols de l’ostentació del poder imperial. És el que es coneix com a fastigium en la terminologia clàssica de Vitrubi, un triple arc per l’exposició de les estàtues dels déus. Algunes fonts cristianes tardanes, com les Vides dels Pares de Mèrida, del segle VII, li diuen atrium, tot i que no ho podem confondre amb l’atri que precedeix l’entrada d’algunes esglésies, sinó que era un espai dedicat a l’exposició del poder de Crist com a rei. Això es va reflectir en l’arquitectura de les esglésies cristianes, que es va impregnar d’elements orientalitzats i amb una gran influència de l’ostentació imperial.
La basílica romana de Sant Joan del Laterà il·lustra la transformació arquitectònica impulsada pel Concili de Nicea?
Sí, la basílica de Sant Joan del Laterà és un exemple clau de la transformació arquitectònica que va tenir lloc just abans del Concili de Nicea, ja que la data de la seva consagració s’estima l’any 318. Quan es fa referència al lloc de celebració del Concili, es parla d’una sala de representació del Palau Imperial de Constantinoble. Aquest palau, descrit per textos més tardans, incloïa un crysotriclinos, una sala decorada amb or, on l’emperador feia es mostrava amb tota la majestat del seu poder. Aquesta influència de l’arquitectura de poder es va adaptar a les basíliques cristianes, especialment en termes de lluminositat i majestuositat, per reflectir la riquesa i la grandesa de l’emperador. La clau és la monumentalitat i la riquesa del comitent de l’obra i la funció de l’edifici, que no era un altre que retre culte a Déu.
Quina relació existeix entre l’arquitectura cristiana i la de poder a Roma?
L’arquitectura cristiana, especialment la del Vaticà, és un reflex directe de l’arquitectura palacial de poder de l’Imperi romà. Molts elements litúrgics actuals, com els vestits litúrgics de la cúria, o les insígnies de bisbes i papes, com les mitres amb ínfules, són reproduccions de les diademes imperials que simbolitzaven el poder absolut de l’emperador. Així mateix, les grans cerimònies litúrgiques celebrades al Vaticà continuen basant-se en una litúrgia àulica tardoromana.
Quina va ser la influència de Constantí en aquest canvi arquitectònic i litúrgic?
Tot i que hi ha moltes teories sobre la conversió de Constantí al cristianisme — de fet no ho sabem amb certesa si ell ho va arribar a fer, encara que la seva mare, santa Helena, i la seva filla santa Constança sí que es varen convertir— el seu impacte en l’arquitectura religiosa i litúrgica va ser profund. L’adopció de materials i tècniques arquitectòniques d’alta qualitat, com el pòrfir vermell, vinculat al color de la porpra imperial, va ser decisiva per a la creació d’espais de culte que representaven no només el poder de Crist, sinó també el de l’emperador Constantí com a líder de l’Església cristiana.
