En un context encara marcat per la guerra i el patiment que sacsegen Terra Santa i altres regions del món, es va celebrar aquest passat diumenge la 59a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials amb el lema “Compartiu amb mansuetud l’esperança que hi ha en vosaltres”. La commemoració va servir per recordar un cop més les paraules del papa Francesc, que en el seu darrer missatge als professionals dels mitjans i a tota la comunitat cristiana, pregunta: “Com comuniquem? Des de la pau, o des de la confrontació?”
En la missiva, publicada el 24 gener de 2025 coincidint amb Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes, el papa Francesc adverteix sobre els discursos que alimenten la por i la divisió, i va recordar que “l’esperança és un do tenaç i discret que cal cultivar”. Hi ha doncs, una invitació a ser “comunicadors d’esperança” inspirats en Crist. El “comunicador perfecte”, segons el pontífex, és aquell capaç de transmetre veritat i compassió, en lloc de retòriques que deshumanitzen. “La comunicació ha de ser sembradora de consol, fins i tot enmig de la foscor”, assegura el papa.
El papa Francesc compara el comunicador cristià amb aquell qui busca l’or entre la sorra, és a dir, algú “capaç de trobar el bé, encara que estigui amagat sota el dolor”. Davant la realitat ferida de regions com Gaza o Ucraïna, Bergoglio destaca tres qualitats imprescindibles: “Veure-hi la bondat guiats per l’Esperit, explicar amb serenitat la raó de la nostra esperança —Crist ressuscitat—, i parlar sempre amb respecte. El model: Jesús ressuscitat al camí d’Emaús, que escolta abans de parlar”.
Per a Bergoglio, aquesta escolta atenta i empàtica és clau per a una comunicació que cura. Més que una eina de resposta ràpida o de viralitat, la comunicació cristiana ha de ser un acte de presència i d’acollida. Quan es comunica des del cor, arrelats en Crist, es poden crear vincles reals i trencar murs d’aïllament. En contextos tan delicats com el de Terra Santa, cada paraula pot ser una llavor de reconciliació… o una espurna de ruptura.
Finalment, el papa Francesc insta els cristians de Terra Santa —i del món sencer— a ser testimonis valents en els mitjans: comunicar amb amor, no per maquillar la realitat, sinó per mostrar-hi la llum que hi habita. Davant una cultura de la indignació, atrevir-se a ser amables és una opció radical. Que la comunicació sigui sembradora d’esperança, des del silenci compassiu fins als confins de la terra.
Aquest compromís amb una comunicació que cura i reconstrueix no s’ha aturat amb el papa Francesc. El seu successor, Lleó XIV, també ha mantingut crides en la mateixa línia. Com ara la que fa fer durant la seva primera audiència pública amb els professionals dels mitjans, el passat 12 de maig, als quals va agrair la seva tasca i els va convidar a exercir una “comunicació desarmada i desarmant”. Recordant especialment els periodistes empresonats, Lleó XIV va subratllar que “la pau comença en cadascun de nosaltres i en la manera com comuniquem”. “En temps de crisi, la comunicació no pot ser una arma, sinó un pont, una eina al servei de la veritat, la llibertat i la dignitat humana”, va dir.
