L’inici del primer viatge apostòlic del papa Lleó XIV a Turquia serà “un missatge summament poderós” per a tots els creients del país, no només els cristians. Així ho creu Claudio Monge, frare dominic i director del Centre DoSt-I per al Diàleg Intercultural a Istanbul. En una entrevista als mitjans vaticans, el religiós assegura que “els veritables creients, inclosos els musulmans”, mostren “gran interès” per aquest viatge.
“La visita tindrà importants repercussions per a la continuïtat de les relacions quotidianes amb altres confessions i religions”, assegura el religiós un mes abans de l’arribada del pontífex a Turquia, on estarà del 27 al 30 de novembre, abans de continuar el seu viatge al Líban fins al 2 de desembre.
Monge, qui resideix a Turquia des de fa 24 anys. Ho contactem explica que a Turquia els cristians viuen “en una realitat molt petita”, explica, “raó per la qual un esdeveniment com aquest sempre ens impacta, també per la desproporció” entre la seva importància i “el nombre de cristians practicants en aquesta terra”.
“Ens sentim honrats i encoratjats pel fet que la gent continuï mirant amb interès al nostre país, una veritable Terra Santa per al cristianisme, a més d’un epicentre històric i arqueològic mundial, i avui un centre clau en l’escena política internacional”, apunta Monge, recordant com “des del papa Pau VI, pràcticament tots els pontífexs han passat físicament per la regió”. El papa Montini hi va viatjar el 1967, Joan Pau II ho va fer 12 anys després, el 1979; Benet XVI el 2006 i, finalment, Francesc l’any 2014. L’excepció va ser Joan Pau I, que va morir el 1978 després de només 33 dies de pontificat.
En aquest cas, segons recorda Monge, es tracta d’un esdeveniment molt esperat, ja que el papa Francesc tenia previst de viatjar a Turquia aquest 2025 per a celebrar el 1700 aniversari del Concili de Nicea, que va donar lloc a la formulació de la declaració de fe, coneguda com el Credo Nicè-Constantinopolità, encara que posteriorment es va veure obligat a cancel·lar-la a causa del seu delicat estat de salut.
En aquest punt, el religiós italià assegura que a Turquia es van sorprendre “no de la decisió de Lleó XIV de complir un compromís del seu predecessor, com del seu desig de participar personalment en aquesta visita, amb diverses activitats pastorals”. Sobre el fet de vincular també la visita al Líban amb Turquia, Monge assegura que no hi ha dubte que la intenció del papa és “donar un caràcter especial al viatge”, amb un significat geopolític que abasta tota la regió.
La rellevància del Concili de Nicea
“Volem poder expressar una Església que escolta, capaç de desenvolupar aquesta característica també internament, en un diàleg madur”, diu Monge referint-se a les comunitats locals. “Per a això —continua— l’essencial és resistir la temptació d’adoptar una postura purament identitària, un parany en la qual solen caure els grups numèricament més petits. Això seria degradant”. Per al dominic, aquesta celebració del primer concili ecumènic de la història “adquireix sentit” es comprèn “el seu abast i significat per a avui, evitant convertir-la en una cosa nostàlgica”.
Monge recorda que en l’actualitat, com en el segle IV, “hi ha una crida a la unitat visible: aquí resideix la gran novetat, fins i tot després de 1.700 anys”. La convocatòria d’aquell moment, que també va ser obra de Constantí i, per tant, del poder temporal, “va expressar la convicció que la unitat de l’imperi pressuposava, d’alguna manera, incondicionalment la unitat de la fe”.
“Crec que viure això i convertir-ho en una ‘brúixola que ens guia cap a la plena unitat visible de tots els cristians‘ [com va dir Lleó XIV el juny passat, ed.] no és manifestar ‘una unitat en la uniformitat, sinó una unitat com a diversitat reconciliada’. És ‘una forma renovada de viure la crida evangèlica'”, conclou el religiós.
