L’església de Sant Francesc de Sales de Barcelona, al col·legi Marista la Immaculada, va acollir aquest dissabte 12 de juliol la missa de beatificació del germà marista Licarió, assassinat a Barcelona l’any 1909 durant la Setmana Tràgica. La cerimònia va estar presidida pel cardenal Marcello Semeraro, prefecte del dicasteri per a les Causes dels Sants, qui va destacar com la vida d’aquest religiós suís va ser “un exemple lluminós de lliurament i servei”.
En una acte que va aplegar membres de la província de L’Hermitage i Districte Europa Centre-Oest i una delegació de Suïssa, el cardenal va començar recordant el context en què el marista va trobar la mort entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909, en un període marcat per violentes revoltes anticlericals, fruit de tensions socials, polítiques i econòmiques que s’havien anat acumulant a la ciutat i en tota Espanya. La lleva de reservistes per a la guerra al Marroc, que va afectar sobretot les classes treballadores, va actuar com a espurna per a un profund descontentament social que aviat va derivar en atacs a edificis religiosos, escoles i convents.
En aquest context de caos, el germà Licarió, director del Patronat Obrer de Sant Josep, va ser capturat i assassinat. “La seva”, va recordar Semeraro, “va ser una mort violenta, fruit de l’odi i la incomprensió cap a tot el que representava: l’educació cristiana, la presència de l’Església en la societat i l’opció de vida consagrada al servei dels altres”.
El purpurat italià va convidar a anar més enllà de la mera crònica d’uns fets luctuosos. “És el drama de sempre,” va afirmar, evocant les paraules del papa Francesc: ‘La violència crida a la violència’. I, encara que han passat més d’un segle dels fets, Semeraro va subratllar la “dolorosa vigència d’aquella dinàmica en el present”. Va parlar de la “guerra mundial a bocins” que el papa Francesc va esmentar en diverses ocasions: un món ferit per conflictes, injustícies i odis que continuen sembrant patiment.
Enfront d’aquesta lògica d’enfrontament, el cardenal va recordar les paraules de Jesús en l’evangeli de Joan: “Qui estima la seva vida la perd, i qui odia la seva vida en aquest món la conservarà per a la vida eterna”. No es tracta, va explicar, de menysprear la vida, sinó de no quedar tancats en un egoisme que exclou als altres. “Els altres no existeixen, només existeixo jo”, va denunciar Semeraro com la gran temptació de l’individualisme modern, que es tradueix també en sistemes polítics, econòmics i socials basats en l’opressió i la desigualtat.
La vida com a do i trobada
En contrast, el prefecte va proposar una altra lògica: la del do de si mateix. I citant el poeta brasiler Vinicius de Moraes, va recordar que per als cristians, l’“art de la trobada” adquireix un rostre concret: Jesús, que “em va estimar i es va lliurar a si mateix per mi”, com va escriure sant Pau. En aquest gest està la síntesi de la vida de Crist, i també —segons Semeraro— la clau per a entendre el martiri de fra Licarió, que concebia l’educació no com a “una simple transmissió de coneixements” sinó “un veritable acte d’amor i servei”.
Semeraro va insistir que el martiri del religiós suís “no va ser un fet aïllat”, sinó “el cim lògic d’una vida coherent”. “El seu martiri —va relatar— pot considerar-se com el cim i el segell de la seva vida. No va anar simplement víctima de la violència del seu temps, sinó testimoni fins al final d’allò en què va creure: educar, servir, estimar”.
“Un signe d’esperança”
Per la seva banda, el provincial de L’Hermitage i del Districte d’Europa Centre-oest, Gabriel Villa-Real, va destacar a l’inici de la cerimònia que la beatificació del germà Licarió és “molt més que un reconeixement litúrgic”. “És la proclamació d’una vida senzilla i lliurada, viscuda amb humilitat, proximitat i amor incondicional pels infants i joves més vulnerables. És també un signe d’esperança per a tots aquells que creuen en l’educació com a camí de transformació social i espiritual”, va sentenciar.
El germà Licarió va néixer a Suïssa l’any 1870 amb el nom de François Benjamin May i va ingressar als Germans Maristes amb 18 anys. Va romandre tres anys a Barcelona treballant a l’escola del Poblenou fent una notable labor educativa amb fills de totes les edats de famílies obreres del barri.
Conegut com el “pedagog del cor”, la seva beatificació va ser aprovada el passat 28 de gener pel papa Francesc, que després de rebre el cardenal Semeraro va autoritzar la promulgació dels decrets que reconeixen el miracle obtingut per intercessió de Vincenza Maria Poloni, fundadora de l’Institut de les Germanes de la Misericòrdia, i el martiri de zinc frares menors, assassinats el 1597 a Geòrgia, i del marista Licarió. Tots ells van ser assassinats per odi a la fe.
