El papa Lleó XIV conferirà pròximament el títol de doctor de l’Església a sant John Henry Newman, cardenal i fundador de l’Oratori de Sant Felip Neri a Anglaterra. Així ho ha donat a conèixer el butlletí de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu aquest 31 de juliol, una estona després de la reunió entre el papa i el cardenal Marcello Semeraro, prefecte del Dicasteri de les Causes dels Sants.
“Durant la mateixa audiència -indica el butlletí-, el Sant Pare va confirmar el parer afirmatiu de la Plenària dels cardenals i bisbes, Membres del Dicasteri per a les Causes dels Sants, sobre el títol de doctor de l’Església Universal que serà conferit pròximament a Sant John Henry Newman, Cardenal de la Santa Església Romana, Fundador de l’Oratori de Sant Felip Neri a Anglaterra”.
Cardenal Newman, vida i obra
John Henry Newman va néixer a Londres el 21 de febrer de 1801 en el si d’una família anglicana: la seva mare era hugonot i el seu pare tenia una orientació religiosa molt tolerant. Va ser el primer dels sis fills de John, banquer, i Jemina Fourdrinier. L’any 1808 va ingressar en la Great Ealing School, en els llavors suburbis extrems de Londres, on va rebre una educació superior i va destacar per la seva intel·ligència. El 1816, any en què va acabar els seus estudis en Ealing i simultàniament va presenciar la fallida del banc del seu pare, va madurar la seva adhesió als principis més radicals del calvinisme: va arribar a creure que el papa era l’anticrist. El 1817 va ingressar en el Trinity College d’Oxford, on va obtenir el Baccalaureate “of Arts”. En 1822 va ser triat membre de l’Oriel College, on va començar la seva amistat amb Edward Bouverie Pusey. El 13 de juny de 1824 va ser ordenat diaca a l’Església anglicana, convertint-se en coadjutor de la parròquia de Sant Clement a Oxford. El 29 de maig de 1825 va ser ordenat prevere anglicà.
De 1826 a 1832, John Henry Newman va ser tutor a l’Oriel College, on va participar en la formació cultural de molts universitaris; aquí va estar en estret contacte amb Edward Bouverie Pusey, John Keble i Richard Hurrel Froude. El 14 de març de 1828 va ser nomenat rector de l’església universitària de St. Mary, on va desenvolupar una rica activitat pastoral i de predicació que li va fer molt famós. En 1832, va acompanyar al sacerdot Froude en el seu viatge pel sud d’Europa: va visitar Roma, Malta, Corfú i Sicília.
En el Col·legi Anglès de Roma va conèixer Nicholas Wiseman, futur arquebisbe catòlic de Westminster. Escriu els poemes (publicat més tard, en 1834) ‘Lyra Apostolica’ i ‘Lead, Kindly, Light’, en els quals expressa el seu ple abandó a la Provisió, que li assenyalarà i li farà realitzar la seva missió específica. El 14 de juliol de 1833, a Oxford, va sentir el sermó de Keble National Apostasy: havia nascut el Moviment d’Oxford, que va tenir Newman com a figura principal.
Entre 1833 i 1841 Newman, Froude, Keble, Pusey i William Palmer van publicar Tracts for the Times; dels 90 assajos publicats Newman va ser autor de 26, entre ells l’últim, Tract 90 (Remarks on certain passages in Thirty-Nine Articles) en el qual intentava interpretar els 39 articles de l’Església anglicana des d’una perspectiva catòlica. Les protestes van provocar que el bisbe d’Oxford suspengués la publicació dels tractats. Condemnat pel Consell Hebdomedal de la Universitat d’Oxford i repudiat per 42 bisbes, va renunciar a la seva parròquia universitària. El 9 d’abril de 1842 es va retirar amb uns amics a Littlemore per escriure amb ells el famós Assaig sobre el desenvolupament de la doctrina cristiana; va ser aquí on va madurar la seva «conversió» al catolicisme.
Roma i el sacerdoci
En 1846 va viatjar a Roma amb alguns companys anglicans que s’havien passat al catolicisme, sense plans definits. En el Memorandum de 1848 escriu que es planteja ingressar en els Redemptoristes, però després opta per unir-se a l’Oratori de Sant Felip Neri; freqüenta la Chiesa Nuova de Roma i als sacerdots d’aquesta comunitat. Ordenat sacerdot el 30 de maig de 1847, va rebre el càlid alè del beat Pius IX.
Decidit a convertir-se en oratorià, Newman va demanar permís al papa per a fundar un oratori a Birmingham, amb la finalitat d’adaptar les constitucions de l’oratori romà a les necessitats del lloc. El nou oratori va començar en 1847, quan ell i sis companys van iniciar el seu noviciat en una ala de l’Abadia de la Santa Creu, que s’havia posat a la seva disposició. Després d’alguns trasllats, la primera ubicació real va ser en Edgbaston, als afores de Birmingham. Mentrestant, en 1848, un grup d’oratorians, dirigits pel pare Frederick William Faber, es va traslladar a Londres, on va néixer la segona congregació filipina anglesa. En 1854 el pare Newman va ser nomenat rector de la Universitat Catòlica de Dublín, romanent en el càrrec quatre anys. En 1864 va publicar l’Apologia pro vita sua i en 1878 el Trinity College d’Oxford li va triar el seu primer membre honorari.
El papa Lleó XIII, a suggeriment de monsenyor William Bernard Ullathorne, bisbe de Birmingham, va crear Newman cardenal del títol de San Giorgio al Velabro el 12 de maig de 1879; el lema triat resa: cor ad cor loquitur (San Francisco de Sales). A partir de 1889 es va produir un creixent declivi físic del cardenal de gairebé 90 anys; el dia de Nadal va celebrar l’última missa en públic i l’11 d’agost de 1890 va morir a la seva habitació de Edgbaston. En la seva tomba va voler que s’escrivís: Ex umbris et imaginibus in veritatem (Des de les ombres i les imatges, cap a la veritat).
Article de ‘Vatican News‘ traduït i adaptat per la redacció de ‘Flama’.
