Molts dels 3.000 joves catalans que aviat farà una setmana que són a Roma amb prou feines coneixien de prop el seu bisbe abans del Jubileu que l’Església catòlica els dedica aquests dies. Ni tan sols s’hi havien apropat a parlar durant uns segons, però, en només uns dies, prelats com Xabier Gómez, Josep-Lluís Serrano, David Abadías, Javier Vilanova, Salvador Cristau, Octavi Vilà, Romà Casanova o Francesc Conesa han omplert les expectatives de desenes d’ells en mantenir-hi estones de conversa i reflexió.
Per bé que l’agenda d’altres membres de l’episcopat català els impedís fer aquest trajecte i pujar a bord d’un autocar per recórrer centenars de quilòmetres, la presència de bisbes com el de Sant Feliu de Llobregat, per exemple, ha ajudat a joves com Leonard Ortega a tenir una segona trobada amb Gómez, segons ell, “després de veure’l, de lluny, i per última vegada, el dia de la seva ordenació episcopal [l’octubre de 2024]”. I, arran d’aquest nou encontre, aquest jove de 26 anys no s’imaginava que el basc fos “tan proper”. “De fet, al principi no gosava confessar-me davant d’ell, però ho vaig fer, observant per part seva un somriure que no va esborrar en cap segon, a pesar d’exposar-li els meus mals”, apunta.
Els només 10 anys de diferència que separen el bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, de 48 anys, d’un dels pelegrins més ‘veterans’ del grup urgellenc que també és a Roma han permès a Leonel Swistoniuk, de 38, tenir un vincle generacional més estret amb el de Tivissa. Serrano, convertit en un “guia turístic” a la capital italiana i demostrant que “coneix perfectament la ciutat per tots els anys que va residir-hi abans d’aterrar a la Seu d’Urgell”, manifesta Swistoniuk, “ens ha ensenyat tots els racons de la basílica de Sant Pere deixant-nos, això sí, encantats tant amb les seves explicacions com amb la seva amabilitat”.
I mentre la coincidència d’aquesta gran celebració jubilar amb l’aniversari d’un altre bisbe com és un dels dos auxiliars de Barcelona, David Abadías, que va arribar als 52 anys aquest passat 31 de juliol, reunia en un restaurant una representació del Secretariat de Pastoral amb Joves de l’Arquebisbat de Barcelona, una de les imatges que més ressò tenien a les xarxes socials d’aquesta delegació era la d’Abadías i la resta del grup tornant amb bicicletes i patinets, ja de nit, cap a la residència on dormiran fins aquest diumenge.
Uns altres joves com Ivan Zamora, de Berga, o Laura Rodrigo, de Sabadell, havien tingut un vincle puntual, “però escàs”, amb els seus respectius bisbes (Francesc Conesa, de Solsona, i Salvador Cristau, de Terrassa). Però en compartir instants com els de menjar un gelat al seu costat en un establiment de Roma o dinar cada dia amb ell, com afirmen els dos joves, “l’experiència s’ha enriquit molt més“. “S’ha notat la proximitat, la disponibilitat i l’obertura que ens ha ofert el bisbe Salvador”, assenyala Rodrigo, que també posa en relleu “la possibilitat d’apropar-se a ell en qualsevol moment per parlar de qualsevol tema”.
També ha despertat admiració entre el jovent de la seva diòcesi el bisbe de Vic, Romà Casanova, qui, per a la vigatana Irene Gómez, de 26 anys, “és un savi que durant el seu ministeri episcopal ha sabut unir la nostra diòcesi des de l’amor i l’esforç”. Ella i poc més d’una setantena de nois i noies han estat acompanyats pel bisbe des que van pujar a l’autocar que els va portar a Roma, assegura Alba Masnou, de la Delegació de Joves del bisbat de Vic. “Podria haver agafat un avió perfectament, però va decidir acompanyar-nos, i, posteriorment, s’ha llevat sempre el primer, sent un més entre els joves, responent les nostres preguntes i actuant com el pastor que camina entre el seu poble“, conclou.
