El Seminari Diocesà de la Seu d’Urgell va acollir prop de 150 persones procedents de tot el territori diocesà per celebrar les Jornades de Teologia el passat dijous 28 i divendres 29 d’agost. Organitzades per la Delegació d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell i presidides per Josep-Lluís Serrano, bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, les Jornades van comptar amb un gran nombre de professors i mestres de religió, catequistes, agents de pastoral, preveres, diaques i seminaristes, així com membres de Càritas, fidels i veïns de les comarques de la diòcesi i del Principat d’Andorra.
A la sessió inaugural hi van assistir Josep M. Mauri i Ignasi Navarri, vicaris generals; Antoni Elvira, vicari de pastoral; el secretari general, David Codina; i el representant del copríncep episcopal, Eduard Ibáñez.
Aquest any, en el marc del Jubileu de l’Esperança, el tema de les Jornades va ser “L’esperança que no es rendeix”, desenvolupat per Margarita Bofarull, religiosa del Sagrat Cor, membre del Consell Directiu de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida i presidenta del Patronat de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull, i per Francesc Torralba, director de les Jornades de Teologia, de la Càtedra de Pensament Cristià, i doctor en Filosofia i Teologia.
Després de la introducció a càrrec de Pepe Chisvert, delegat d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell, el bisbe Josep-Lluís Serrano va donar la benvinguda als participants i va presentar els ponents. Va destacar la tradició d’aquestes jornades de formació.
“Són dos dies per respirar teologia i vida, són jornades tradicionals en la nostra església urgellitana. Aquest any em sento honorat de caminar amb vosaltres en aquest camí tan important que és la formació reflexionant sobre l’esperança, un motor en la vida humana”, va afirmar.
El prelat també va animar a ser “pelegrins d’esperança” en aquest any jubilar i va expressar el seu desig perquè la reflexió teològica sobre aquesta virtut fructifiqui en la societat i en l’Església: “Estem oberts a la transcendència i al nostre món”.
L’esperança en néixer, créixer i envellir
Bofarull va obrir les conferències amb la ponència “Néixer: Esperança en la vida”. Va remarcar la dificultat de viure amb esperança des de l’individualisme i va assenyalar la importància de restablir les relacions fonamentals que el papa Francesc indica a Laudato Si’: la relació amb Déu, amb el proïsme, amb la creació i amb un mateix.
En una segona conferència, “Créixer: Esperança en la contrarietat”, la ponent va destacar la necessitat de viure la virtut de l’esperança com a força davant les dificultats. Va afirmar que “l’esperança cristiana no enganya ni defrauda perquè es fonamenta en la certesa que res ni ningú ens podrà separar de l’amor diví”.
A la tarda, Bofarull va cloure amb la ponència “Envellir: Esperança en el final”, subratllant la importància de l’espiritualitat en l’etapa final de la vida, i defensant l’acompanyament i la compassió com a resposta davant el sofriment.
La jornada es va tancar amb un torn de preguntes molt participatiu. Tot seguit, es va celebrar una statio a la capella de la Immaculada del Seminari i, en processó fins a la Catedral de Santa Maria d’Urgell, es va oficiar l’Eucaristia d’enviament. En aquesta celebració, Josep-Lluís Serrano va lliurar la Missió canònica per al curs escolar 2025-2026 als professors de religió de la diòcesi.
Filosofies de la història i anatomia de l’esperança
La segona sessió de les Jornades de Teologia d’Urgell, celebrada aquest divendres 29 d’agost, va intervenir amb les ponències Francesc Torralba.
En la seva primera intervenció, titulada Filosofies de la història, Torralba va evocar el pensament de Kant i va centrar-se en la pregunta sobre què podem esperar, vinculada al sentit col·lectiu de la història. Va resumir set grans respostes històriques: des de la visió cíclica del temps fins a la concepció providencial cristiana, passant per la idea de progrés, la utopia transhumanista, el nihilisme, la visió en forma de sinusoide i la interpretació de la història com a absurd. Aquesta reflexió va permetre plantejar cap a on s’orienta la humanitat i quins relats ofereixen sentit al seu camí.
Posteriorment, amb Anatomia de l’esperança, el ponent va recórrer a pensadors contemporanis per descriure aquesta virtut com a orientada al futur, vinculada a un bé difícil, que requereix temps, que implica incertesa i que es distingeix de la simple expectativa. En clau cristiana, Torralba va exemplificar l’esperança amb episodis bíblics de l’Antic i del Nou Testament, afirmant que “l’impossible per a l’ésser humà és possible per a Déu“. Tot i això, va remarcar el misteri dels camins divins i el paper central de la pregària, tant com a petició com a agraïment. Va concloure subratllant que “l’esperança cristiana demana confiança, compromís i abandonament humil a l’amor infinit de Déu”.
