Aquesta setmana, Roma s’ha omplert de música, història i espiritualitat benedictina amb motiu de la celebració del Mil·lenari del Monestir de Montserrat. Un els protagonistes destacats ha estat el compositor Bernat Vivancos (Barcelona, 1973), antic escolà, actual professor de composició a l’ESMUC i un dels noms més rellevants de la música coral contemporània.
Des de l’emblemàtica plaça Navona, envoltat per l’art i la història de la capital italiana, Vivancos comparteix amb Flama les seves impressions sobre aquest esdeveniment tan especial, que ha inclòs concerts, conferències i la inauguració d’una exposició al voltant dels mil anys del monestir de Montserrat. Un programa d’actes que ha comptat amb el suport organitzatiu del Festival de Peralada, que commemora enguany el seu 40è aniversari.
Per a Vivancos, ser a Roma en aquest context és “un honor profund“. Després d’expressar que se sent “molt ben acompanyat” en els actes i concerts programats, Vivancos destaca especialment la seva participació —al costat de Jordi-Agustí Piqué, monjo de Montserrat i prior de Montecassino, i del musicòleg Sergi Casademunt— en la taula rodona Mil·lenari de Montserrat: de Terradellas a Vivancos, que va tenir lloc dijous passat a la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma. Un títol que ell mateix considera massa generós: “En la meva intervenció, vaig dir que no soc digne d’estar al costat de compositors tan importants de la música montserratina”, admet.
Vivancos també es mostra agraït pels concerts en què s’ha interpretat la seva música en diversos punts de la capital italiana com a part de la commemoració. Per a ell, representar tants compositors i mestres de l’Escolania de Montserrat dels segles passats és una responsabilitat que assumeix “amb respecte i gratitud”.
“M’he nodrit directament de la gran herència musical de Montserrat”
El compositor recorda el seu pas per l’Escolania com un moment clau en la seva vida i en la seva formació musical: “Són anys viscuts molt intensament. Per a un nen d’aquesta edat, cantar música tan bonica a la basílica de Montserrat és la millor formació possible. Després pots anar a Oslo, París, Londres o Berlín per continuar formant-te, però allò que mames de petit és la llet materna, i això és el més important”, assenyala.
Amb una mirada profunda sobre la tradició musical montserratina, el compositor considera que l’última generació de mestres —”com Ireneu Segarra, Gregori Estrada, Cassià Maria Just o Odiló Maria Planàs”, enumera— ha deixat un llegat musical “únic” des d’un punt de vista europeu. A més, afegeix, “molts d’aquests mestres van ser els meus professors”, i per tant, com tants altres antics escolans, “m’he nodrit directament d’aquesta herència“.

El músic català també destaca el paper de l’Escolania avui en dia, un cor considerat com una “institució excepcional”: “Els nens estan acostumats a cantar davant de milers de persones. Aquí a Roma representen 8 segles d’història musical, materialitzats en temps real”, assevera, mentre són dirigits per un Pau Jorquera que és, per a Vivancos, “un bon músic i una bona persona”: “Montserrat ha estat molt intel·ligent a l’hora d’elegir-lo”, subratlla.
“L’abat Gasch va regalar un disc meu al Papa”
Entre els moments emotius viscuts durant aquesta estada a Roma, Vivancos recorda l’audiència amb el papa Lleó XIV del dimecres passat. El pontífex va acostar-se al grup de Montserrat i l’abat Manel Gasch li va oferir un disc del barceloní, titulat Requiem. “Va ser un gest molt bonic“, admet el compositor.

Amb una agenda sempre intensa —“faig molts viatges i moltes estrenes”, diu—, Vivancos prepara ja el seu pròxim gran projecte, que s’estrenarà aviat a Alemanya. Es tracta d’una obra per cor i orquestra basada en 5 textos de 5 confessions religioses diferents, tots ells amb un missatge obert que parla de pau, convivència i amor. “És una manera de reivindicar un missatge més global, sense etiquetes”, explica.
Lluny de qualsevol mena de nostàlgia buida, Bernat Vivancos viu aquesta celebració del mil·lenari com una expressió viva d’una tradició que no s’ha trencat mai. Montserrat, per a ell, no és només un lloc o un record: “És l’origen, la formació, la inspiració i la memòria col·lectiva d’una música que encara avui emociona i transcendeix fronteres”, conclou.
