La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha donat, un any més, un toc cristià a la Diada 2025 amb la Missa de l’11 de setembre, celebrada aquest dijous a les 10 del matí a la Basílica de Santa Maria del Mar. En plena commemoració del Mil·lenari de Montserrat, la cerimònia ha estat oficiada pel monjo benedictí Bernabé Dalmau, que en la seva homilia ha recordat als fidels la necessitat de “ser lúcids” en el seu “compromís cívic i àdhuc polític”.
El religiós català ha elogiat el “fervor amb què devia viure l’eucaristia l’abat Oliba”, fundador del Monestir de Montserrat, així com la seva “coherència amb allò que creia i la manera com ho traduïa al seu voltant, construint, edificant, amorosint els cors, promulgant Pau i Treva davant els poderosos d’aquest món”.
“És un dia oportú per pregar per Catalunya i la seva missió en el món. També per pregar per Montserrat que al llarg del segle passat i en el primer quart de l’actual ha anat encarnant la seva missió enmig del poble català”, ha apuntat Dalmau en aquesta celebració organitzada en memòria de tots aquells que, des de 1714, han donat la vida per Catalunya.
El monjo benedictí, que va ser un dels quatre relators del Concili Provincial Tarraconense l’any 1995, ha assenyalat que a cada decenni Montserrat “ha encarnat la seva missió enmig del poble català”. “Ho ha fet amb aportacions diferents segons les possibilitats i les necessitats de cada moment. I ho ha de fer, segons va recordar l’arquebisbe primat Joan Planellas a Prada del Conflent, però mai pensant que convé retirar-se d’una línia que en temps difícils ens donà tants bons exemples”.
En aquest punt, ha afirmat que l’abadia benedictina, malgrat el que puguin pensar alguns, no ha perdut “l’esperit profètic” dels darrers anys de la dictadura franquista i dels inicis de la Transició. “Però ho hem de demostrar més clarament no retirant-nos de res ni deixant que el sublim magisteri de sant Joan Pau II sobre Església i nacionalismes caigui a l’oblit”, ha reblat el monjo. Recordant els drets dels catalans “com a nació”, ha instat a no deixar-se enganyar “pensant que votant de tant en tant en l’Estat espanyol hi ha plena democràcia i separació de poders”.
Les pregàries dels fidels, entre els quals es trobaven el polític català Josep Lluís Cleries i Carles Armengol, exdirector general d’Afers Religiosos, han demanat pel papa Lleó i per tots els qui tenen responsabilitats de lideratge en l’Església; per l’Església de Catalunya i especialment per Montserrat i la seva comunitat benedictina; pels patriotes, de tota edat i condició, que han lliurat la seva vida al servei del país; per aquells que pateixen presó, exili i persecució “per haver sostingut la causa justa d’aquest país”; i per tots els pobles que es troben mancats de llibertat, de justícia o de pau.
La missa de l’11 de setembre dedicada als patriotes catalans és una tradició que es remunta a l’any 1886 i va ser el primer acte públic commemoratiu de la derrota de 1714. Des de la seva fundació l’any 1899 i fins avui, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat se n’ha ocupat.
Homilia íntegra Missa de la Diada
Basílica de Santa Maria del Mar, 11 de setembre de 2025
La narració de la institució de l’eucaristia conté en sant Lluc un breu discurs de sobretaula, no tan extens ni tan dens de contingut com el de l’evangeli segons sant Joan. Però el de Lluc és una darrera paraula als deixebles sobre l’esperit de servei que ha de tenir el qui participa de la taula del Senyor i està cridat, per voluntat de Jesús mateix, a participar plenament del Regne de Déu i a compartir l’àpat que sintetitza tota l’obra messiànica del Senyor.
Jesús ens hi diu en què consisteix ser important. Més encara: preveu com les responsabilitats humanes dintre la societat ordinàriament es presenten en clau de beneficència però en realitat poden portar a dominació i àdhuc a tirania.
En la diada nacional de Catalunya aquest toc d’alerta ens invita als cristians a ser lúcids en el nostre compromís cívic i àdhuc polític i a emmirallar-nos en el comportament dels sants en la seva vida quotidiana feta de sinceritat i de transparència.
Ja que celebrem l’any del mil·lenari de la fundació de Montserrat, he meditat amb quin fervor devia viure l’eucaristia el fundador, l’abat Oliba, que havia renunciat a comtats per fer-se monjo, i predicava la paraula i feia el memorial del Senyor als seus monestirs de Ripoll i Cuixà i a les seus episcopals de Vic i Elna. Molt més que fervor. Això li donava coherència amb allò que creia i la manera com ho traduïa al seu voltant, construint, edificant, amorosint els cors, promulgant Pau i Treva davant els poderosos d’aquest món.
Fa mil anys d’aquell temps donat a la pregària i al servei dels germans, i ara i sempre es pot comunicar la pau de Déu. La celebració mil·lenària de la fundació del monestir de Montserrat ens invita a fer-ho, no sols als monjos sinó als fidels, i ara penso especialment en la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que amb la present eucaristia actualitzeu la tradició de donar també un toc cristià a la diada nacional.
És un dia oportú per pregar per Catalunya i la seva missió en el món. També per pregar per Montserrat que al llarg del segle passat i en el primer quart de l’actual ha anat encarnant la seva missió enmig del poble català. A cada decenni ho ha fet amb aportacions diferents segons les possibilitats i les necessitats de cada moment. I ho ha de fer, segons va recordar l’arquebisbe primat Joan Planellas a Prada del Conflent, però mai pensant que convé retirar-se d’una línia que en temps difícils ens donà tants bons exemples.
Hi ha qui li sembla que Montserrat ha perdut l’esperit profètic d’altre temps, aquells mítics anys seixanta i setanta. Jo crec que no. Però ho hem de demostrar més clarament no retirant-nos de res ni deixant que el sublim magisteri de sant Joan Pau II sobre Església i nacionalismes caigui a l’oblit. Hi ha uns drets que tenim com a nació –¿no anomenem l’onze de setembre, àdhuc oficialment, “diada nacional de Catalunya”?. No ens enganyem pensant que votant de tant en tant en l’Estat espanyol hi ha plena democràcia i separació de poders.
La figura de l’abat Oliba ens continuarà acompanyant aquests immediats anys vinents en què s’acomplirà el mil·lenari de la Pau i Treva que promulgà a Toluges, aquella assemblea que Pau Casals denominava el primer Parlament del món. Que l’exemple d’Oliba, el més il·lustre dels benedictins catalans, també ens acompanyi ara en la celebració d’aquesta eucaristia recordant el fervor amb què aquell bisbe de Vic i administrador d’Elna dugué a terme la seva missió episcopal.
