L’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR) denuncia, en un manifest públic, els recents atacs racistes i xenòfobs ocorreguts als municipi de Piera i Torre Pacheco (Múrcia), que considera un punt d’inflexió preocupant en la violència contra la dignitat humana i la llibertat religiosa. L’organització alerta que les accions discriminatòries recents representen un “salt qualitatiu en forma de violència” i reclama una “resposta col·lectiva”.
Segons l’escrit, aquests fets s’inscriuen en una dinàmica de prejudicis, estereotips i discursos d’odi que afecten diversos col·lectius de la societat. AUDIR remarca que “la discriminació i la violència no apareixen de manera sobtada, sinó que es construeixen progressivament a partir d’actituds i discursos que esdevenen cada cop més agressius”.
L’associació recorre a la metàfora de la “piràmide de l’odi” per explicar aquest procés: comença amb comentaris ofensius i pot escalar fins a la violència física. Per això insisteixen en la importància de “frenar l’odi des de l’origen, per evitar que es consolidi i desemboqui en actes greus”.
“La piràmide de l’odi és una figura creada per l’Anti-Defamation League, una organització nascuda el 1913 que tenia com a objectiu promoure la defensa dels drets del poble jueu”, explica a Flama Sergio Arévalo, co-director d’AUDIR. “Aquesta classificació de la piràmide —continua— ha servit també per explicar i analitzar la situació d’altres col·lectius discriminats i perseguits, i fomentar la seva defensa, és una figura que utilitzem a AUDIR habitualment quan tractem el tema de discriminació per raons de religió o convicció.”
Davant dels fets d’aquests darrers dies, segons Arévalo, hi ha alguns mecanismes i accions que s’han d’activat per part de la societat civil. “Els habitants de Piera han mostrat la seva solidaritat amb el centre islàmic afectat i ben segur que la manifestació convocada per a aquest divendres, 18 de juliol, serà multitudinària, un gran nombre d’entitats han expressat a través de manifestos la seva condemna amb relació als fets de Torre Pacheco i Piera”, apunta.
Part dels representants polítics de Catalunya i la resta de l’Estat també han fet declaracions de condemna i suport a les persones afectades pels atacs. “Sens dubte, és un moment en què és molt important mostrar unitat contra els fets violents i intolerants, és necessari que no es vegin com uns esdeveniments més, sinó com un canvi de paradigma que cal aturar i combatre amb molta més contundència”, adverteix el director d’AUDIR.
Preguntat pels mecanismes que cal posar en marxa per desactivar aquestes dinàmiques des de l’origen, Arévalo explica que cal apostar de forma “àmplia i transversal” per promoure des de la societat civil “idees i accions contra els discursos i accions discriminatoris i racistes”. “Hem de ser conscients que les accions que podem dur a terme nosaltres potser no tenen el mateix suport de recursos de què disposen els agitadors de l’odi i la violència, i que només podem tenir incidència si fem una feina conjunta, perseverant i arrelada en valors sòlids”, reflexiona el co-director d’AUDIR. “Per tant, crec que és important donar continuïtat a les accions concretes que ja fan moltes persones i col·lectius, reforçant-los sempre que sigui possible, per tal de fer front a aquestes actituds violentes”, conclou.
Responsabilitat per defensar la llibertat religiosa
AUDIR, que treballa per al diàleg interreligiós i interconviccional, considera que cap societat pot tolerar la violència nascuda de l’odi. En aquest sentit, apel·len a principis fonamentals com els recollits en l’article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que proclama que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets.
El manifest va fer una crida a la implicació conjunta de tota la societat per fer front a aquesta realitat. Segons AUDIR, la tasca de combatre la violència ha d’incloure la societat civil, les institucions polítiques, els mitjans de comunicació, les entitats culturals i socials, així com les comunitats religioses i conviccionals.
Arévalo destaca el paper que poden jugar aquestes comunitats: “Les tradicions religioses i conviccions no religioses disposen d’una sèrie de principis, màximes i ideals que poden ser motors per combatre els discursos de l’odi i la violència”. Aquestes tradicions són partícips i col·laboren en grups de diàleg interreligiós, que més enllà de promoure vincles entre els diversos membres participants, poden ser plataformes actives que facin front als discursos d’odi i discriminatoris, a través d’accions concretes als barris.
Sergio Arévalo apunta que habitualment aquests grups “fomenten activitats obertes a la ciutadania, com taules rodones o visites guiades, que tenen com a objectiu promoure el coneixement i reconeixement dels diversos col·lectius presents, així com promoure el diàleg intercultural i assolir una major justícia social.”
També es posa el focus en la responsabilitat institucional i mediàtica davant l’odi i la discriminació. En aquest sentit, Arévalo afirma: “Els mitjans de comunicació i les institucions polítiques tenen una responsabilitat molt rellevant, perquè poden ajudar o bé a fer front a aquestes actituds excloents o bé a fer-les créixer”. El llenguatge, les imatges i els relats que difonen condicionen com la societat interpreta els fets. “La frivolització o descontextualització d’agressions per motius religiosos o racistes poden tenir conseqüències greus”, apunta.
Amb tot, per a l’AUDIR no es pot oblidar l’impacte creixent de les xarxes socials, espais on l’odi es propaga amb facilitat. “Les mateixes empreses propietàries de les plataformes haurien de vetllar molt més per eliminar aquests comentaris perniciosos i les institucions públiques haurien de regular encara més aquests espais”, observa Arévalo.
En paral·lel, el co-director creu que és fonamental valorar la tasca educativa com a eina de transformació més duradora, que vagi més enllà de l’escola i la família, i que impregni tots els àmbits socials, des de l’educació, “hem de ser capaços d’identificar i entendre aquests discursos d’odi per poder-hi fer front amb pensament crític i empatia, només així podrem avançar cap a una cultura de la pau real i compartida.”.
Finalment, AUDIR fa una crida a activar els recursos ètics i espirituals de totes les tradicions i conviccions per construir una societat inclusiva i en pau. I, posa a disposició aquest formulari d’adhesió al seu comunicat “Piera i Torre Pacheco: rebuig frontal als atacs contra la dignitat humana i la llibertat religiosa”.
