L’exposició ‘Diàlegs d’esperança des de l’art contemporani‘ es va inaugurar el passat dimecres 5 de novembre a la capella del Santíssim de l’església de Sant Jaume de Barcelona. L’acte va ser presidit per Xabier Gómez, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, qui va destacar la importància del diàleg entre la fe i la cultura i el paper essencial dels artistes en aquest propòsit. La mostra, organitzada per la Delegació de Pastoral de Fe i Cultura de l’Església arxidiocesana de Barcelona, es podrà visitar fins al 2 de febrer de 2026.
El projecte també compta amb la col·laboració del Bisbat de Sant Feliu, el Museu Diocesà de Barcelona, la Fundació Joan Maragall, les parròquies de Santa Maria del Pi i Sant Jaume i l’associació Ars Viva. Els comissaris de la mostra són Carles Torner i Eloi Aran, membres del patronat de la Fundació Joan Maragall.
L’exposició reuneix 4 obres —tres díptics pictòrics i una escultura— que proposen una reflexió sobre l’esperança i la seva força transformadora. Els artistes Anna Maria da Silva, Félix Hernández, Goretti Pomé i Lau Feliu aborden l’esperança cadascun des d’un angle diferent.
Fèlix Hernández, dominic i artista abstracte
En declaracions a Flama, el dominic i artista abstracte que participa en la mostra, Félix Hernández explica que formar part d’aquesta iniciativa “és una gran satisfacció, tant pel privilegi de compartir espai amb artistes de tant talent com per formar part d’una iniciativa que afavoreix el trobament i el diàleg entre la fe i l’art contemporani”.
Hernández exposa Contigo-En ti, un díptic que es construeix amb grans textures i empastaments que, segons l’autor, manifesten aquesta esperança viscuda, “un do rebut de Déu i transmès que ens sosté i esdevé una força transformadora que ens porta als germans: una esperança compartida que es diposita en qui no defrauda”.
En aquest esperit de trobada, Hernández també remarca que la seva obra vol expressar “una esperança molt encarnada, que es viu amb més intensitat precisament quan tot sembla anar malament, en aquest món que habitem i ara”.
A més a més, l’artista assenyala que “la presència de Déu s’expressa mitjançant zones més obertes i lleugeres, íntimament connectades amb la resta de la composició”, i que l’obra vol transmetre “una esperança propera, realista, transformadora i compartida”.
Què diuen els artistes de les seves obres?
Durant la visita, a l’exposició, es poden llegir les descripcions que cada artista fa de la seva obra exposada. Hernández descriu “Contigo-en-mi” com “una reflexió sobre l’origen i l’objecte de l’esperança, sobre la seva dimensió alhora humana i transcendent; així com sobre la seva capacitat transformadora des de, en i davant les ferides i els patiments de l’ésser humà i la societat: una esperança encarnada i real”.
Da Silva Cardoso, amb “Futur proper” escriu: “L’obra expressa la incertesa del present i l’esperança d’un canvi global. En aquest context, el díptic tracta de mostrar la vulnerabilitat actual i la força transformadora dels humans quan es deixen guiar per l’Esperit.”
L’obra “Llum de la ferida“, de Goretty explora com les ferides poden ser “una porta cap a l’esperança”. La primera part mostra la fragilitat; la segona, amb blancs i silencis que parlen, convida a reflexionar i mirar el misteri amb responsabilitat. “La tendresa és el punt de partida per una trobada profunda”, assenyala l’artista.
I finalment, Feliu, amb “Pietat Mediterrània” observa que “hi ha moments en què voldries cridar fort, la Pietat Mediterrània no vol ser res més que això: un crit”. Aquesta escultura és un intent “de parlar, de llençar un clam per la justícia; un plor per les persones que s’hi han ofegat, un prec per un món millor. Amb la sincera esperança de provocar respostes de solidaritat”.
Vincles entre la fe i la cultura
La delegada Margarita Bofarull va explicar, durant l’acte d’inauguració, que la idea va sorgir d’una trobada a l’antic monestir de Sant Pau del Camp, on es van sumar sinergies per oferir “la bellesa educadora de l’art” com a resposta a un món necessitat de sentit. També, Carles Torner va subratllar la importància dels vincles entre fe i cultura, anunciant que s’hi afegiran recitals de música i poesia durant el temps d’exposició. Segons Eloi Aran, aquesta iniciativa és “un pelegrinatge cap a l’espiritualitat i l’art”, que demana “silenci i contemplació com a actituds essencials”.
L’exposició es completa amb peces musicals del compositor Luis Meseguer, que reforcen l’ambient simbòlic i de recolliment de la capella. En conjunt, Diàlegs d’esperança des de l’art contemporani ofereix un espai de trobada entre la fe, la cultura i la recerca de sentit, on, tal com resumeix Félix Hernández, “esperar en Déu i amb Déu implica fer-ho també amb i en l’ésser humà”.
