Si Antoni Gaudí va ser un geni, la persona que va fer possible que aquest geni no s’esgarriés en un moment d’oclusió va ser Josep Torras i Bages. Aquesta va ser la síntesi de la dissertació que va fer Armand Puig aquest dijous 16 d’octubre després de recollir el Premi Abat Marcet 2025 a la millor edició de llibre religiós en català per Antoni Gaudí, vida i obra, la seva biografia de l’arquitecte.
La cerimònia de lliurament del guardó, concedit per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, es va celebrar al Claustre de la Mercè de la basílica de la Sagrada Família i va comptar amb la presència destacada d’Esteve Camps, president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família, Jordi Faulí, arquitecte director, Josep Maria Turull, rector, i Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat.
En el seu discurs d’agraïment, Armand Puig va glossar la relació entre Gaudí i Torras i Bages, fundador i spiritus rector de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual va pertànyer també el genial arquitecte reusenc. “Es tenien confiança i una gran admiració mútua. Tots dos volien una Catalunya cristiana i catalana”, va assegurar el prevere i acadèmic.
Puig va remarcar el paper clau que va exercir l’any 1894 Torras per ajudar Gaudí a sortir del dejuni quaresmal que el va portar a la “postració física i mental” que podria haver resultat fatal. “Gaudí tenia una crisi interior difícil de desxifrar i el dejuni va ser una resposta desesperada a un problema que no sabia com resoldre”, va detallar el prevere català.
El Diumenge de Rams, amb un Gaudí arraconat sense forces en una “habitació devastada i plena de deixalles”, com va recordar Puig, el futur bisbe de Vic, cridat pels col·laboradors de l’arquitecte, va intervenir per advertir-li que “era voluntat divina que acceptés la seva missió com a constructor de la Sagrada Família”. “Les paraules de Torras van tocar el cor de Gaudí, que va sortir de l’ofuscament i va recuperar el desig de viure”, va relatar el biògraf del geni.
“Que no caigui en l’oblit el monument al bisbe Torras i Bages”
Amenitzat musicalment pel Trio Blanc i Negre, l’acte va incloure les intervencions de Joan Maluquer, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que a més de destacar la proximitat de l’abat Marcet amb Torras, va adreçar una petició als responsables del temple: “Que no caigui en l’oblit el monument dedicat a Torras i Bages que Gaudí va dissenyar per coronar el frontó de la façana de la Passió”.
Segons descriu el mateix Puig a la seva biografia de “l’arquitecte de Déu”, es tracta d’un “obelisc o columna” d’uns 24 metres d’alçada “coronada per un calvari o tres creus” amb un fust assentat sobre la base d’un gran trípode dins del qual hi ha la figura del bisbe Torras i Bages escrivint “La ciència del patir”, una carta pastoral que parla del patiment i el sacrifici com a part de la vida i de l’amor, signada el 27 de gener de 1916, pocs dies abans de la mort del prelat.
Van intervenir també en el lliurament del guardó Mireia Freixa, historiadora de l’art, qui va ressaltar les virtuts d’una biografia “que va a l’essencial sense oblidar cap aspecte important de la vida i obra de Gaudí”. L’encarregat de cloure l’acte va ser Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos, que en el seu parlament va advertir la gran oportunitat que representa per a Catalunya la culminació de la torre de Jesús, prevista pel mes de juny de 2026 i a la qual està convidat el papa Lleó XIV. “Serà un bon moment per explicar-nos a nosaltres mateixos què volem dir a través d’Antoni Gaudí”, va sentenciar Bassas.
L’acte va culminar amb una pregària dirigida pel rector de la basílica, Josep Maria Turull, a la cripta de la basílica, on descansen les restes mortals de l’arquitecte reusenc, responsable, segons Torras i Bages, d'”una de les esglésies més elegant de la cristianitat”.
