A diferència d’altres convidats de la Tribuna Joan Carrera, el jesuïta italià Antonio Spadaro (Messina, 1966) no ha necessitat que ningú l’hagi hagut d’anar a buscar a l’aeroport de Barcelona, aquest divendres 26 de setembre al matí, ja que ha estat a la ciutat en moltes ocasions anteriorment. “He fet el trajecte guiant-me mínimament per la ciutat amb un castellà molt senzill”, ha explicat a Flama en arribar al restaurant la Pomarada, on ha pogut retrobar-se, durant la celebració d’aquest fòrum, amb amics i coneguts del passat.
Periodista i teòleg, Spadaro va ser durant 12 anys director de la prestigiosa revista La Civiltà Cattolica, càrrec que va deixar el 2023 en ser nomenat pel papa Francesc subsecretari del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació. Acaba de publicar De Francesc a Lleó XIV: la inquietud com a llegat espiritual, una obra en què es mostra no només com a analista, sinó també com a testimoni que escriu amb una mirada interior, afectiva i espiritual, amb un estil contemplatiu i narratiu, més que acadèmic.
Una mirada i un estil que han tornat durant la seva conferència, en què ha disseccionat la transició entre els papats de Francesc i Lleó XIV. El primer, ha dit, “va prioritzar el discerniment espiritual, la misericòrdia i la fraternitat” i “va proposar veure l’Església com un cos viu en constant procés”, mentre “es deixava portar per l’Esperit, assumint el desordre i les tensions com a part de la vida eclesial”. I, el segon, “té un estil més sobri, però no distant de Francesc i “té sensibilitat per trencar la polarització en l’Església que el fa líder i capaç d’afrontar els nous reptes”.
De fet, Prevost manté els grans eixos de Francesc —pau, fraternitat, sinodalitat—, però, segons Spadaro, ho fa amb una gestió institucional “més sòlida i diplomàtica”. Per a l’oficial de la Santa Seu, el papa nord-americà “no és un restaurador ni un rupturista”, sinó un “pontífex conscient de les dificultats actuals i compromès amb la línia del Concili Vaticà II i de l’Evangelii Gaudium“. “La inquietud és el fil conductor entre Francesc i Lleó XIV. És una inquietud espiritual, agustiniana, que empeny a no instal·lar-se, a buscar Déu, a estar oberts”, ha dit.
“Mantenir unida la barca de l’Església”
Rodejat de periodistes, al final de l’acte, Spadaro ha reconegut veure en l’actual papa “una personalitat molt cauta, capaç d’una gran escolta i que avança a passes lentes”. “Vol conèixer la realitat abans d’intervenir”, ha afirmat, sostenint que “el seu mètode és lent, si bé això no vol dir que no sigui reformista“. “Escolta i acull tant els qui donen suport a la missa en llatí com els qui treballen amb la comunitat LGBTI+”, ha sentenciat.
Segons Spadaro, el màxim desig de Robert Prevost és “mantenir unida la barca de l’Església en un moment en què tothom està completament dividit“: “Paradoxalment”, ha detallat, “la gran reforma ara mateix és la unitat, en un món on tot està trencat”. I un món on, per al periodista, “creixen socialment els extremismes, fent difícil reconèixer-se i tenir identitat”, mentre això “impacta dins l’Església catòlica“.
La intel·ligència artificial, un “problema per a la doctrina social”
Antonio Spadaro, que també ha assegurat que “si Lleó XIV viatja als Estats Units, voldrà reunir-se amb Donald Trump, sense posar límits als encontres”, ha posat en relleu que “la intel·ligència artificial ja és un tema central en el pontificat de Lleó XIV”. “Aquest és un problema seriós per a la doctrina social de l’Església“, ha advertit, convençut que “possiblement, en el primer o en el segon document que publiqui Prevost, segurament per a finals d’aquest any, la intel·ligència artificial hi tindrà un pes important”.
Finalment, Spadaro ha remarcat que la principal necessitat actual a la Cúria és “millorar la comunicació i la col·laboració entre dicasteris per evitar duplicitats i treballs aïllats”. Tot i que la idea d’un govern col·legial es veu com un projecte de futur, ha recordat que el Papa “té sempre l’última paraula, ja que l’Església no funciona com una democràcia”. No obstant això, segons constatava el comunicador italià, “la sinodalitat obre la porta a assajar noves formes de govern i adaptar-les segons les necessitats de cada moment”.
