En la solemnitat de l’Assumpció de la Santíssima Mare de Déu, el papa Lleó XIV va resar aquest diumenge 17 d’agost l’oració mariana de l’Àngelus des de la plaça de la Llibertat de Castel Gandolfo, davant del Palau Apostòlic que hi ha en aquesta població dels afores de Roma, on romandrà fins dimarts que ve.
Davant de prop de 3.000 fidels i manifestant el seu desig de veure com les negociacions en curs per la pau i els esforços per a posar fi a les guerres que hi ha al món “arribin a bon port“, com ara les que s’estan produint entre Rússia, Ucraïna i els Estats Units, Robert Prevost va expressar als periodistes que s’hi van aplegar la seva preocupació per la deportació de la població civil a Gaza i per “resoldre la crisi humanitària” que impera en aquest territori.
En la seva reflexió abans del res marià, el papa es va referir a la figura de Maria, que va definir com a “font viva d’esperança”, tal com la va descriure el poeta italià Dante Alighieri. També va fer-ho a través del “text preciós” que van redactar-ne els pares del Concili Vaticà II, segons els quals la Mare de Déu és “imatge i inici de l’Església”, que “brilla com a signe de segura esperança i consol per al Poble de Déu pelegrí“.
Lleó XIV, per a qui “aquesta veritat de la nostra fe està en perfecta sintonia amb el lema del Jubileu que vivim, ‘Pelegrins de l’Esperança’, on la meta és Déu”, es va referir a la Mare de Déu com una figura en constant pelegrinatge d’esperança al costat del seu fill.
Per això, va concloure, “mentre estem en camí, com a individus, com a família, en comunitat, especialment quan apareixen els núvols foscos i el camí es percep incert i difícil, aixequem la mirada, contemplem-la a ella, la nostra Mare, i tornarem a trobar l’esperança que no defrauda”.
