És l’hora de dinar a l’Escola Vedruna Àngels del barri del Raval de Barcelona i el seu director, Eduard Riudavets, que coneix bé el que s’hi cou des que va arribar amb tres anys (i, per tant, passant per tots els papers de l’auca), es dirigeix pel seu nom a gairebé tots els alumnes de primària i secundària (“aquesta setmana, 360, però la que ve, Déu dirà”, diu) que es desplacen escales avall entre parets del segle XIV. N’hi ha de catalans, filipins, africans, llatinoamericans i “d’altres indrets d’un mapa que comprenem com una sola casa, com ho és el nostre centre, que acull qualsevol alumne cada dia de l’any”, sosté.
Els ànims de celebració continuen encesos perquè fa només unes hores que s’ha celebrat el dia de Santa Joaquima de Vedruna (el 22 de maig) amb la presència d’antics alumnes, i uns quants més des que s’ha sabut que l’Ajuntament de Barcelona entregarà a aquesta comunitat educativa la Medalla d’Honor 2025 per la solidaritat i el compromís que s’hi demostra amb el districte de Ciutat Vella i amb els seus veïns, “enmig d’un context interreligiós que aquí veiem reflectit a les nostres aules”, com afirma el director.
Tot i que el centre es troba situat “en un marc format per realitats adequades, però també dures pel que fa a la manera com viuen algunes de les famílies”, també enganxa: “Tant els mestres antics com els nous professors que arriben i els familiars que s’apropen a conèixer-nos obtenim ràpidament un sentiment d’estima per una escola difícilment reemplaçable”, argumenta ara des d’un dels espais de lleure, a la planta baixa, on els docents (una trentena) han muntat una exposició sobre el 150è aniversari del centre.
Aquest ha estat un període de temps en què tant l’edifici com Barcelona “han canviat”, però en què s’ha preservat un element que s’hi continua cuidant: “Mantenim la capacitat d’envedrunar tots els alumnes, tant els més petits com els que ens arriben ja en edat adolescent, tot fent-los persones amb uns valors humans com els que tenia i defensava la religiosa i santa catalana, qui, per cert, es va batejar, es va casar i va acabar morint molt a prop d’aquí”, continua Eduard Riudavets, per a qui “l’existència d’aquesta realitat educativa amb el segell Vedruna en aquest punt de Barcelona pren més sentit que mai“.
L’escola, “oberta a la realitat del món”, com la descriu el director, està impregnada per l’esperit d’acollida que es respirava en aquest edifici fa uns segles, quan infants orfes de la ciutat hi trobaven aixopluc, i, després de prop d’una dècada sense la presència de monges Carmelites de la Caritat, manté viu el seu lligam amb les realitats confessionals de tots els seus alumnes. “Som una escola catòlica i, alhora, la cultura interreligiosa es fa present cada dia en totes les aules”, destaca Riudavets, qui, per acabar amb el recorregut, ens porta a veure una de les “relíquies” que penja en totes les aules: “Amb calendaris com aquest —afirma— fem que les festes de cada confessió puguin ser conegudes i respectades per tothom”.
