Es celebra avui sant Llorenç, diaca i màrtir. Des dels primers segles, és un dels màrtirs més venerats a Roma i a l’Església. Formava part de l’equip de diaques romans que assistien el papa Sixte II. A la persecució de Valerià, decapitat el papa i martiritzats altres diaques, també ell assolí la corona del martiri. Murri i aragonès de mena, es va presentar davant l’emperador amb els molts necessitats que socorria com a diaca: “Aquests són els nostres béns, Emperador. Tu mateix!”. L’emperador, indignat i encès, va fer-lo rostir de viu en viu i a foc lent. Sant  Ambrós explica que, damunt de la graella roent, sant Llorenç amb humor sorneguer, s’adreçà als botxins dient-los: “Aquest costat ja és prou rostit, tombeu i ja podreu menjar-ne”. Era el 10 d´agost del 258. Les Actes de Policroni –les que també recullen el martiri dels sants  Abdon i Senén-  expliquen el martiri de Llorenç i deixen testimoni de la gran veneració que gaudia ja al s. IV, quan s’escriuen aquestes actes, un recull de varis martiris. La seva tomba es venera en una noble basílica a la romana Via Tiburtina, a l’Agro Verano. La seva exquisida caritat envers els pobres, el gran tresor de l’Església, és tan proverbial com la seva sornegueria. Es representa jove, amb ornaments de diaca, palma del martiri, llibre dels evangelis, bossa amb diner… L’atribut més emblemàtic és la graella. És invocat per patró dels bibliotecaris, bibliòfils i llibreters i també els qui treballen vora el foc, com cuiners i bombers. Es considera que aquest dia és el més calorós, doncs a la calor del sol s’hi afegeix la calor de les brases on van rostir-hi el sant. Per això allò de sant Llorenç escura els torrents i que la pluja de sant Llorenç, sempre arriba a temps. No oblideu que per sant Llorenç, figues a querns i que el bon nap, per sant Llorenç ha d´ésser nat. Ah, i es diu que el sol, admirat del martiri que sofrí, escollí per ell el nom de Llorenç.  També venerat per les esglésies luteranes i per les esglésies anglicanes. 

També es commemoren avui 

• Sant Deusdedit, sabater que va viure i morir a Roma durant el s. VI. 

• El martiri del beat Agustí Ota, jesuïta, a Iki / Japó, el 1622. 

• El martiri dels beats Claude-Joseph Jouffret de Bonnefont, François François, Lazaire Tiersot, religiosos, a Rochefort / França, el 1794, víctimes de la Revolució Francesa.  

• El martiri dels beats Josep Toledo Pellicer, preverem, Joan Martorell Soria, Pereo Mesonero Rodríguez, preveres, a València, el 1936, víctimes de la Guerra Civil.  

• El martiri dels beats Edward Grzymala, Franziszek Drzewiecki, preveres, sacrificats al camp de concentració de Dachau / Baviera, el 1942, víctimes del nazisme.