Celebrem avui:
Nostra Senyora de la Misericòrdia, a Lieja / Bèlgica.
Sant Patllari. Fill de família noble, Patllari -anomenat també Pal·ladi o Batllori- va ser bisbe d´Embrun, a l’Alvèrnia, al primer terç del s. VI. Va ser deixeble del bisbe Catulí i succeí el bisbe Gallicà. Predí la decadència del regnat de la dinastia burgúndia, en la figura del rei Segismon, derrotat pels francs. Propagador del missatge de la Passió i Creu del Senyor, dintre els límits del seu bisbat, va fer construir moltes esglésies i es distingí per la seva caritat. Les seves venerades relíquies van ser traslladades a Camprodon al s. IX per protegir els monjos que van fundar-hi el monestir, procedents de la Gal·lia. La seva festa es celebrava el 7 de gener. El 21 de juny es commemora l’arribada de les seves relíquies a Camprodon, on es venerat com a patró. Allí les seves relíquies es conserven dintre d’una urna de plata repussada del s. XV. Se l’invoca per protegir-se de les picades de serp i per deslliurar-se d’esllavissaments de pedres i muntanyes. En to festiu, diu el refrany: valga’ns sant Nin i sant Non, patrons de la son, i valga’ns sant Patllari i tots els sants del calendari.
Sant Ramon de Roda. No s’avingué a l’estil guerrer dels prelats del seu entorn, ja que entenia que la seva missió era la d’esmerçar esforços en la labor pastoral. El rei Alfons I d’Aragó el forçà a marxar a l’exili. Procedia de l’Arieja, havia estat prior de Sant Sadurní de Tolosa i era bisbe de Roda d’Isàvena i Barbastre. Quan el rei es reconcilià amb ell, retornà a la seva seu i col·laborà amb alguna campanya. El 1126 morí a Osca i, a la seva catedral, s’hi venera la tomba.
Sant Lluís Gonzaga. L’hereu de Ferrante Gonzaga –el podrerós marquès de Castiglione- i de Marta de Santana nasqué el 1568. Espavilat i fogós, estava destinat a esdevenir un dels poderosos del seu món. Aviat s’adonà de la buidor de la fastuositat que l’envoltava i optà per la pobresa per acompanyar Crist pobre i sofrir així les ofenses amb Crist sofrent. Abdicà dels drets a favor del seu germà i es lliurà servei de Déu, tot i l’oposició del pare i del menyspreu irònic dels seus i i fins de l’entorn clerical. Als 19 anys ingressà a la Companyia de Jesús amb la voluntat de viure radicalment la dinàmica d’entrega i de servei pròpia del deixeble del Crucificat assumint-ne els sentiments. Al Col·legi Romà va ser el seu guia sant Robert Bel·larmino i, forjant-se al gresol de la pregària, es lliurà sense límits al servei dels empestats fins que, exhaust, morí el 21 de juny del 1591. La hagiografia i la iconografia edulcorades han desdibuixat el missatge d’aquest jove generós, model i patró dels joves cristians que, arrelats en Crist, es lliuren als altres. Pau V el beatificà el 1605 i Benet XIII el canonitzà el 1726 i el proclamà patró dels joves el 1729. El seu sepulcre es venera a l’església de Sant Ignasi, darrera de l’edifici del Col·legi Romà.
Sant Joan Rigby, màrtir, a Londres / Anglaterra, el 1600, amb Isabel I.
Beat Jaume Morelle Dupas, prevere i màrtir, a Rochefort, el 1794, víctima de la Revolució Francesa.
Sant José Isabel Flores, prevere i màrtir, a Zapotlanejo / Mèxic, el 1927, a la persecució dels cristeros.
Santa Restituta Kafka, religiosa franciscana i màrtir, víctima del nazisme, el 1941.
Les Esglésies luteranes recorden amb veneració Tiele-Winkler, fundadora que morí el 1930, i Onèsim Nesib, que morí el 1931.
