El papa Lleó XIV ha pogut tastar les pastes elaborades artesanalment per les monges del convent de Santa Clara de Tortosa, segons informa el Diari de Tarragona. El tast ha estat possible gràcies a una caixeta que li va portar personalment el tortosí Jordi Bertomeu, funcionari del Vaticà que, des del 2012, treballa en la investigació d’abusos dins l’Església a països com el Perú, Bolívia, l’Uruguai, l’Equador, Guatemala, Hondures i Mèxic.
Dolços que mantenen viva una tradició
Els dolços, típics de la capital del Baix Ebre, són preparats per les 9 monges de clausura que actualment viuen al convent i que mantenen viva aquesta recepta local de generació en generació. Els dolços de Santa Clara, que també serveixen com a via de sosteniment per a les religioses, es presenten en un assortit variat que inclou pastissets, panellets, pastes isabeles, coquitos i nevaditos, a més de trufes i figuretes de Nadal durant l’època nadalenca.
Des d’aquest convent, fundat al cor de Tortosa l’any 1253, es planxa la mantelleria de les 141 parròquies del territori i s’elaboren hòsties per a totes les parròquies de la diòcesi, funcions sovint discretes però de vital importància per a la comunitat.
La història resilient del convent
Les monges clarisses són el darrer testimoni de la presència d’ordes religiosos de vida contemplativa dins la ciutat de Tortosa. Malgrat les dificultats econòmiques que han marcat la seva història, han pogut mantenir la tradició d’elaborar dolços amb ingredients naturals, que posen a la venda al convent cada dissabte al matí, d’11 a 13 hores.
Després de la seva fundació al segle XIII, el convent de Santa Clara va pertànyer als templers. Les primeres “menoretes” van arribar des de Barcelona, enviades per dues nebodes de Santa Clara, sor Inés i sor Clara. L’octubre de 1708, en plena Guerra de Successió, el govern va decidir enderrocar el convent, però la comunitat va pregar fervorosament a Sant Antoni i, pocs dies després, el govern va desistir de la seva decisió.
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), les germanes clarisses van haver d’abandonar el cenobi i residir temporalment al Col·legi Diocesà de Sant Lluís. Durant la postguerra, en ple règim franquista, la comunitat va tornar al convent i el va restaurar després de la destrucció que havia patit.
