“Quan treballem amb tot el nostre empeny al servei del Regne de Déu, no ens afanyem ni siguem superficials: cavem profundament, lliures dels criteris del món, que massa sovint exigeix resultats immediats perquè no coneix la saviesa de l’espera”.
En l’homilia amb motiu de la celebració, aquest diumenge al matí, de la Solemnitat de la Dedicació de la Basílica del Laterà, Lleó XIV va voler aprofitar per recordar amb “alegria i gratitud un fet històric molt important per a la vida de l’Església”, com va ser la seva construcció al segle IV per voluntat de l’emperador Constantí, “però no només això”, hi va afegir. L’ocasió li va servir també perquè “reflexionem, mirant aquest edifici, sobre el nostre ser Església”.
“Aquells que ens van precedir van dotar la nostra catedral de fonaments sòlids, cavant en profunditat”, va començar dient el Papa, cosa que li va servir per convidar, també avui, a “cavar en nosaltres mateixos i al nostre voltant per eliminar tot material inestable que pugui impedir-nos arribar a la roca nua de Crist”.
“Això vol dir tornar constantment a Ell i al seu Evangeli, dòcils a l’acció de l’Esperit Sant. En cas contrari, correríem el risc de sobrecarregar amb estructures pesades un edifici amb fonaments febles”, va indicar Robert F. Prevost.
En aquest sentit, va utilitzar la imatge de “l’obra en construcció” per referir-se al camí eclesial desenvolupat en els darrers anys, com per exemple “en aquesta fase d’implementació del Sínode”, recordant que es tracta d’“un camí ardu, però no ens hem de desanimar”, sinó que, al contrari, “convé continuar treballant amb confiança, per créixer junts”.
Però “en la història d’aquest majestuós edifici” que és l’Església, i en el camí realitzat, Lleó XIV va reconèixer que “no han faltat moments crítics, pauses, correccions de projectes en fase de desenvolupament”, tot i que va reivindicar que “a Roma, tot i amb tant d’esforç, hi ha un gran bé que creix. No deixem que el cansament ens impedeixi reconèixer-lo i celebrar-lo, per alimentar i renovar el nostre impuls”.
Finalment, va voler reservar una part de la seva homilia per referir-se a “un aspecte essencial de la missió d’una catedral: la litúrgia”. “La cura de la litúrgia, en el lloc de la Seu de Pere, ha de ser, per tant, d’una manera tal que pugui proposar-se com a exemple per a tot el poble de Déu, respectant les normes, prestant atenció a les diferents sensibilitats dels qui hi participen, segons el principi d’una sàvia inculturació (cf. ibíd., 37-38) i alhora en la fidelitat a aquest estil de solemne sobrietat propi de la tradició romana, que tant bé pot fer a les ànimes dels qui hi participen activament”.
Juntament amb això, el papa Prevost va voler afegir també que “s’ha de prestar una atenció especial perquè aquí la senzilla bellesa dels ritus pugui expressar el valor del culte per al creixement harmoniós de tot el Cos del Senyor”, en el que pot entendre’s com un camp de maniobra suficient perquè aquestes “diferents sensibilitats” puguin trobar-hi cabuda. Sens dubte, en benefici de la unitat de l’Església.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb Religión Digital.
