Roma, com a cor bategant de la cristiandat, ha tornat a ser aquest any l’escenari de les trobades que teixeixen la comunió entre el papa Lleó XIV i l’Església que peregrina a Catalunya. Amb la recent visita del bisbe de Vic, Romà Casanova, el passat 22 d’octubre, els membres de l’episcopat català han tingut ja ocasió de saludar personalment Robert Prevost. Un mosaic de trobades diverses, que reflecteixen no sols la pluralitat de les diòcesis catalanes, sinó també la vitalitat d’una Església que busca, amb esperit de fidelitat i renovació, caminar al costat de Roma.
La salutació del bisbe de Vic va tenir lloc durant el pelegrinatge diocesà a la Ciutat Eterna. En acabar l’audiència general a la plaça de Sant Pere, Casanova va adreçar unes paraules breus però plenes de sentit al pontífex: “Ajudeu-nos a complir amb més fidelitat la voluntat de Déu“. Lleó XIV el va acollir amb un somriure afable, en un ambient que, segons fonts del bisbat, va ser “de veritable fraternitat eclesial”.
Uns dies abans, el 8 d’octubre, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, havia viscut també un encontre significatiu amb el Papa, en el marc del pelegrinatge jubilar de la seva diòcesi amb motiu del Jubileu 2025. El prelat tarragoní va parlar-li de les arrels del cristianisme a Tàrraco i li va obsequiar 2 llibres sobre la catedral primada i els orígens de la fe a la península. “Va ser un moment breu però intens, ple de profunditat espiritual”, va confessar Planellas, que va destacar el missatge del Papa sobre “la humilitat i la senzillesa del Crist ressuscitat”.
Unes setmanes abans, a mitjan setembre, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, havia estat rebut en audiència privada a la Casa Pontifícia. Era la primera vegada en què el purpurat es trobada amb el bisbe de Roma acompanyat dels dos bisbes auxiliars de Barcelona, Javier Vilanova i David Abadías, si bé Omella va ser un dels primers eclesiàstics que van dirigir-se a Prevost un cop va ser escollit pontífex per haver participat en la seva elecció. En aquesta ocasió, tots tres van informar el Papa sobre l’estat pastoral de l’arxidiòcesi i les obres de la Sagrada Família, i van traslladar-li la felicitació dels nous preveres i diaques ordenats durant l’estiu. “Va ser una trobada propera, de pastor a pastor”, destacaven fonts de l’arquebisbat.
En la mateixa línia, el bisbe de Lleida, Daniel Palau, va visitar el Papa l’11 de setembre, tot just després de la seva ordenació episcopal —la primera celebrada a la Catedral lleidatana en 57 anys—. Amb senzillesa, va demanar al pontífex “no cansar-se mai de treballar per la pau al món”. La seva presència, juntament amb altres nous bisbes com els de Sant Feliu de Llobregat i d’Urgell, va coincidir amb el curs anual de formació per a prelats de recent nomenament, promogut pels dicasteris per a l’Evangelització i per als Bisbes.
Durant aquell encontre col·lectiu, Lleó XIV va oferir un discurs que molts prelats van qualificar de “programàtic”: “El bisbe ha de ser un servidor que anuncia l’Evangeli amb valentia”, va afirmar Lleó XIV, recordant que l’autoritat cristiana “neix de la humilitat i es revela en l’amor”.
Significativa va ser la presència de l’arquebisbe emèrit d’Urgell i excopríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, acompanyat pel bisbe Josep-Lluís Serrano, a la missa d’inici del pontificat, el 18 de maig. Aquell dia, més de 150.000 fidels van omplir la plaça de Sant Pere en una cerimònia que va marcar oficialment el començament del servei de Lleó XIV com a bisbe de Roma.
Des de Girona, el bisbe fra Octavi Vilà va portar a Roma, a primers de setembre, una creu de Confirmació amb el lema “Prega i estima”, escrita en català, com a obsequi al Papa. “És un lema molt adient per als joves”, li va respondre el pontífex amb afecte.
També el bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, va trobar-se amb Lleó XIV el mes de juny, durant el pelegrinatge diocesà. Va concelebrar amb ell la missa del dia 8 a la plaça de Sant Pere i, posteriorment, va poder saludar personalment el cardenal Robert Prevost.
Així, en el transcurs d’uns mesos, els bisbes de Vic, Tarragona, Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Sant Feliu, Solsona i Urgell han passat per la Ciutat del Vaticà per trobar-se amb el successor de Pere. Cadascun hi ha arribat pel seu propi camí, amb el to, la llengua i la sensibilitat que el caracteritzen, però amb un mateix objectiu compartit: reafirmar la comunió amb el Papa i renovar el compromís d’anunciar l’Evangeli al poble de Déu. En el cas del bisbe Salvador Cristau, de Terrassa, però, fins ara no ha transcendit cap fotografia de la seva trobada amb el pontífex.
El mosaic d’aquestes visites traça, en definitiva, el retrat d’una Església catalana viva i plural, que mira Roma amb gratitud i esperança. I, alhora, el d’un Papa —Lleó XIV— que ha sabut acollir, amb paraules senzilles i gestos paterns, els pastors d’una terra que, com tantes altres, continua cercant Déu enmig del món.
“Venim de Déu i anem cap a Déu”, deia recentment l’arquebisbe Planellas en una de les celebracions jubilars. I potser, d’alguna manera, aquest camí de Roma és també això: una passa més en el llarg pelegrinatge de fe d’un poble que vol seguir, amb fidelitat i esperança, el camí de l’Evangeli.
