A la catedral de Tarragona, visitada cada dia per turistes d’arreu del món, es troba la tomba de Gaspar Cervantes de Gaeta, cardenal i arquebisbe que va morir fa 450 anys. El sepulcre, obra de l’arquitecte tarragoní Joan Amigó i dissenyat segons les pròpies indicacions de Cervantes, combina columnes corínties, frontons i relleus renaixentistes amb escuts heràldics que recorden la seva família i els vincles amb el Col·legi de Santa Cruz de Salamanca. L’ornamentació reflecteix l’afany de Cervantes per la disciplina, l’elegància i l’ordre, valors que també van marcar la seva trajectòria com a eclesiàstic.
Aquest espai és un testimoni silenciós d’un home que va enllaçar Tarragona amb Roma i el Mediterrani. Curiosament, Gaspar Cervantes compartia llinatge amb l’arxiconegut Miguel de Cervantes, l’autor del Quixot. El seu llegat va ser recordat recentment en una conferència a Tarragona, a càrrec d’Ida Mauro, professora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, que ha dedicat bona part de la seva recerca a la figura del cardenal.
Els anys italians: un laboratori de reforma
Abans d’arribar a Tarragona, Cervantes va viure una etapa intensa i decisiva a Itàlia. Com a bisbe de Messina i després de Salern, es va moure en el cor de les transformacions eclesiàstiques del segle XVI. A Messina, va supervisar la creació del primer col·legi dels jesuïtes, que es convertiria en model per als seus futurs centres, combinant disciplina, rigor acadèmic i formació espiritual.
A Salern, va fundar un seminari amb dotació econòmica notable, establint mecanismes de control sobre la conducta del clergat i de les comunitats religioses. Segons Mauro, “arriba a Salern després de Trento, on va estar des de 1562 fins al tancament del concili. Les cròniques del concili permeten apreciar la seva activitat, centrada en el control i la formació del clergat, i la supervisió de la conducta de les comunitats monàstiques. També s’expressa a favor de la disciplina en el camp del sagrament del matrimoni”.
A Messina i Salern, Cervantes va viure experiències que després traslladaria a Tarragona. La seva tasca italiana va actuar com un laboratori de reforma, i encara que no sempre hi era present físicament, les seves decisions van establir patrons que s’aplicarien a la diòcesi catalana. Mauro subratlla que “tot i no tenir informació directa sobre la seva persona en alguns documents, en l’època tridentina i posttridentina va estar en seus significatives i va teixir contactes importants, i això es reflecteix després a Tarragona en la implantació del seminari i en l’arribada dels jesuïtes”.
Transformació de Tarragona
Quan finalment va arribar a Tarragona el 1572, Cervantes ja era un eclesiàstic molt més experimentat i respectat. “Quan ho va fer, ja era cardenal!”, rebla l’experta. Malgrat la seva estada breu, va accelerar significativament les reformes locals. “Va trepitjar poc Tarragona. L’encàrrec li arriba quatre anys abans, i ell manté un contacte continu amb la ciutat des de Roma”, recorda Mauro.
Va consolidar el seminari, va promoure l’arribada dels jesuïtes i va establir mecanismes de supervisió del clergat, aplicant l’experiència italiana a la realitat local. La seva proximitat amb Roma i amb el papa Pius V li van permetre intervenir en qüestions eclesiàstiques clau dins la península Ibèrica, reforçant la seva posició com a actor central de l’Església posttridentina. Mauro continua la seva recerca, especialment al Vaticà i a l’Arxiu Diocesà de Salern, amb l’objectiu de descobrir documents que permetin aprofundir en la vida i obra de Cervantes i en el seu paper com a connector entre la política eclesiàstica italiana i espanyola.
Commemoració del llegat a Tarragona
Aquest 2025, Tarragona ha decidit commemorar el 450è aniversari de la mort de Cervantes amb una sèrie d’actes culturals i patrimonials. Entre ells, visites guiades a l’Arxiu Històric Arxidiocesà i a la Biblioteca del Seminari, així com representacions teatrals sota el títol “Tarragona amb els ulls del cardenal Cervantes”.
Aquestes activitats posen de relleu les reformes que va impulsar, la consolidació del seminari i la promoció dels jesuïtes, mantenint viu el record d’una figura central en la història religiosa i educativa de Tarragona.
