El Vaticà ha resolt un llarg debat eclesial aclarint que la Verge Maria no és corredemptora ni mediadora de totes les gràcies. Ho ha fet amb la publicació aquest 4 de novembre per part del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe d’una nota titulada Mater Populis Fidei, aprovada pel papa Lleó XIV amb la voluntat d’aclarir els apel·latius que han de fer-se servir per a referir-se a la Mare de Déu.
“La present Nota respon a nombroses consultes i propostes que van arribar a la Santa Seu en les últimes dècades —particularment a aquest dicasteri— sobre qüestions relacionades amb la devoció mariana i sobre alguns títols marians”, apunta el prefecte del dicasteri, el cardenal Víctor Manuel Fernández, en el preàmbul del document. Firmada pel papa el passat 7 d’octubre, la nota busca distingir la sana pietat mariana popular de les propostes de grups tradicionalistes minoritaris que, des de fa dècades, equiparen la Mare de Déu amb Jesucrist, fet que provoca el rebuig d’altres confessions cristianes.
El text presenta la devoció mariana, que provoca la maternitat de Maria, com “un tresor de l’Església”, si bé alerta al mateix temps que existeixen alguns grups de reflexió mariana, publicacions, noves devocions i fins i tot sol·licituds de dogmes marians, que no presenten les mateixes característiques de la devoció popular, sinó que proposen un determinat desenvolupament dogmàtic”. Aquests corrents, adverteix el cardenal Fernández, “s’expressen intensament a través de les xarxes socials despertant, amb freqüència, dubtes en els fidels més senzills”.
Amb aquest rerefons, i per aclarir que “la salvació és obra només de la gràcia salvadora de Crist i no de ningú altre”, el dicasteri desplega en el text un extens desenvolupament bíblic que ajuda a “apreciar com l’autèntica devoció mariana no apareix solament en la rica Tradició de l’Església sinó ja en les Sagrades Escriptures”. “Aquesta empremta bíblica està acompanyada per textos dels Pares i doctors de l’Església i dels últims pontífexs. D’aquesta manera, més que proposar límits, la nota busca acompanyar i sostenir l’amor a Maria i la confiança en la seva intercessió materna”, descriu Fernández.
Entrant en matèria, la nota recorda que entre els títols amb què s’ha invocat Maria (Mare de la Misericòrdia, Esperança dels pobres, Auxili dels cristians, Socors, Advocada, etc.) n’hi ha alguns com el de corredemptora i mediadora, que fan referència, en grau més alt, a la seva cooperació en l’obra redemptora de Crist. “Alguns pontífexs han utilitzat aquest títol sense aturar-se gaire a explicar-lo”, reconeix el text. “Generalment —afegeix— l’han presentat en relació amb la maternitat divina, com a Maria com a mare ha fet possible la redempció feta en Crist, o bé en referència a la seva unió amb Crist al costat de la creu redemptora”.
En aquest sentit, es recorda que el Concili Vaticà II va evitar utilitzar el títol de corredemptora “per raons dogmàtiques, pastorals i ecumèniques” i que el papa Joan Pau II el va fer servir, almenys en 7 ocasions, relacionant-lo amb “el valor salvífic del nostre dolor ofert al costat del de Crist, al qual s’uneix Maria sobretot en la creu”.
Per això, el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe subratlla que, d’acord amb la necessitat d’explicar el paper subordinat de Maria a Crist en l’obra de la redempció, “és sempre inoportú l’ús del títol de corredemptora per a definir la cooperació de Maria”. “Aquest títol corre el risc d’enfosquir l’única mediació salvífica de Crist i, per tant, pot generar confusió i un desequilibri en l’harmonia de veritats de la fe cristiana”, detalla el document, tot remarcant que “en aquest cas, no ajuda a enaltir Maria com la primera i màxima col·laboradora en l’obra de la Redempció i de la gràcia, perquè el perill d’enfosquir el lloc exclusiu de Jesucrist, Fill de Déu fet home per la nostra salvació”.
El Vaticà II i el concepte de mediació
Pel que fa al concepte de mediació, la nota doctrinal apunta que s’utilitza en la patrística oriental a partir del segle VI i en segles posteriors amb diferents significats. Però d’acord amb les ensenyances del Concili Vaticà II (1962-65), el dicasteri recorda que la terminologia de la mediació establerta en aquesta assemblea apareix referida sobretot a Crist i, a vegades, també a la Verge Maria, però de forma “clarament subordinada”.
“Per a ella es va preferir usar una altra terminologia centrada en la cooperació o en l’ajuda maternal”, subratlla el document, amb la convicció que l’ensenyament del concili formula clarament la perspectiva de la intercessió materna de Maria, amb expressions com a «múltiple intercessió» i «protecció maternal»”. “Aquests dos aspectes units configuren l’específic de la cooperació de Maria en l’acció de Crist per l’Esperit”, sentencia el text.
D’acord amb aquestes consideracions, el dicasteri conclou que “no es pot parlar d’una altra mediació en la gràcia que no sigui la del Fill de Déu encarnat”. “Per això és necessari recordar sempre, i no enfosquir, la convicció cristiana que ha de ser fermament creguda, com a dada perenne de la fe de l’Església, la proclamació de Jesucrist, Fill de Déu, Senyor i únic salvador”, reitera.
