El papa Lleó XIV va presidir aquest diumenge, 2 de novembre, la pregària de l’Àngelus davant una plaça de Sant Pere plena de fidels, en una jornada marcada pel record dels difunts i per una crida a mantenir viva la memòria en Jesucrist. El pontífex va centrar la seva reflexió en el sentit cristià de la mort i de l’esperança, destacant que la resurrecció de Jesús il·lumina el destí de cada persona i que ningú és irrellevant als ulls de Déu.
Una memòria que venç l’oblit
En la seva meditació, Lleó XIV va subratllar que el cor de la fe és aquesta comunió que uneix vius i morts en una mateixa esperança, una comunió feta de diferències que s’obren a la vida de Déu. Va alertar que sense la memòria de Jesús —de la seva vida, mort i resurrecció—, el tresor únic que representa cada existència queda exposat a l’oblit. Per contra, en la memòria viva de Jesucrist, fins i tot aquells que ningú recorda o que la història sembla haver esborrat tornen a aparèixer en tota la seva dignitat.
El papa va descriure la commemoració dels fidels difunts com una invitació a aturar-se davant el misteri de la vida i de la mort, un moment per reconèixer que cada persona és “un món sencer” que mereix ser recordat. Va animar els cristians a visitar els cementiris com un gest de silenci i esperança, capaç de trencar l’agitació quotidiana i d’obrir l’oïda a la “veu familiar de Jesús”, l’única —va dir— que ve del futur i que crida cadascú pel seu nom.
Després de la pregària mariana, Lleó XIV va expressar la seva profunda preocupació per la situació humanitària al Sudan, denunciant la violència indiscriminada contra dones i infants i l’atac constant a la població civil. Va fer una crida urgent a un alto el foc i a l’entrada d’ajuda humanitària, alhora que va demanar a la comunitat internacional que no resti indiferent davant un sofriment “ja insostenible”. També va demanar pregàries per Tanzània, on les tensions posteriors a les eleccions han provocat enfrontaments i víctimes.
En aquesta celebració dominical, el pontífex va unir el record dels difunts amb el clam per la pau i la dignitat humana. El seu missatge, profundament espiritual però també carregat de preocupació social, va tornar a situar l’Església com a veu de memòria i esperança en un món sovint dominat per la violència i l’oblit.
