Aquest diumenge 2 de novembre, a les 11 del matí, el Monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, acollirà l’activitat “Arqueologia funerària: passar a l’eternitat”, dins del cicle “Temps d’arqueologia”. Serà una proposta gratuïta, oberta al públic adult i també a famílies amb infants a partir de 7 anys, pensada per descobrir com les societats antigues han entès i ritualitzat la mort.
L’activitat convida els participants a endinsar-se en el món de l’arqueologia funerària: a conèixer com s’han tractat els difunts al llarg de la història i com aquests espais, concebuts inicialment per preservar la memòria, s’han convertit en fonts essencials per comprendre les cultures del passat. Des de coves sepulcrals fins a fosses, urnes i sarcòfags, els assistents podran observar i experimentar com es treballa en una excavació arqueològica, aprenent de primera mà què ens diuen els materials i les estructures funeràries sobre les creences, les jerarquies i la manera de viure —i de morir— de cada societat.
Un espai amb memòria: el Monestir de Sant Pere de Galligants
El lloc escollit per a la trobada no podria ser més idoni. El Monestir de Sant Pere de Galligants és un dels grans exponents del romànic català i un espai amb una llarga història vinculada a la vida espiritual i al pas del temps. Les seves pedres, testimonis de segles de devoció, reformes i silencis, ofereixen un marc simbòlic per reflexionar sobre la mort i la memòria. Fundat en època medieval i consolidat al segle XII, aquest antic monestir benedictí ha viscut nombroses transformacions: va ser centre religiós, espai de poder i, des de fa dècades, un dels nuclis més importants per a la recerca arqueològica a la diòcesi de Girona.
La tria de la data tampoc és casual. El 2 de novembre, dia dels Difunts, arriba just després de Tots Sants, moment en què la tradició cristiana —i moltes altres cultures— recorden els morts i retornen, d’alguna manera, la seva presència al món dels vius. En aquest context, l’activitat esdevé també “una invitació a pensar com cada època ha mirat la mort“, com subratllen a Flama els organitzadors d’aquesta activitat: com s’ha volgut preservar la memòria, com s’ha representat el més enllà, i quina importància s’ha donat als espais de sepultura.
