El cardenal Raymond Burke va oficiar aquest dissabte a la basílica de Sant Pere del Vaticà una missa amb l’antic ritus tridentí, amb el permís del papa Lleó XIV i després de les restriccions imposades pel papa Francesc que van irritar els sectors més tradicionalistes de l’Església.
Celebrada a l’Altar de la Càtedra de Sant Pere, el segon lloc més ‘important’ de la basílica, la cerimònia va ser organitzada en el marc del pelegrinatge a Roma pel Jubileu del grup ‘Popolo Summorum Pontificum‘, que reuneix religiosos i fidels de tot el món partidaris del ritu tradicional de la missa, que és en llatí i d’esquena als fidels.
Des de l’any 2021, les celebracions de la missa anterior al Vaticà II a la basílica s’havien limitat a la capella Clementina, sota el terra de la basílica de Sant Pere. El canvi d’espai va ser degut a la capacitat necessària per a la missa, que va comptar amb més de 1.000 pelegrins inscrits i altres assistents, i la capella Clementina només té vuit seients.
Una qüestió que ha dividit l’Església
Aquesta qüestió ha dividit l’Església en els darrers temps entre els qui defensen la litúrgia sorgida del Concili Vaticà II el 1965, adaptada al seu temps i en llengua vernacla, i els que es decanten pel tradicional missal tridentí, en llatí.
L’any 2007, el papa Benet XVI va promulgar el decret, “Summorum Pontificum”, declarant com a ritu “ordinari”, comú, la litúrgia promulgada per Pau VI després del Concili, mentre que la tradicional en llatí havia de ser considerat “extraordinària”.
Malgrat la mesura imposada pel pontífex alemany, l’any 2021 el papa Francesc va limitar la missa tridentina amb la carta ‘Traditionis custodes’ per a homogeneïtzar les eucaristies i evitar cismes en el món catòlic, encara que permetent-la en alguns casos autoritzats per un bisbe. Aquesta decisió va sollevar les faccions més tradicionalistes de l’església i en els voltants del Vaticà van arribar fins i tot a aparèixer cartells de protesta. No obstant això, les misses tridentines s’han continuat celebrant de forma puntual, mentre que des del 2022 en la basílica de Sant Pere havia quedat relegada a la petita capella Clementina.
El programa del pelegrinatge a Roma del grup tradicionalista ‘Popolo Summorum Pontificum’ va començar aquest divendres amb unes vespres a la basílica de San Lorenzo in Lucina presidida pel cardenal italià Matteo Zuppi, situat dins l’ala reformista i estret col·laborador de Francesc. Després de la missa, Zuppi, abillat amb les vistoses casulles i capes pròpies d’aquest vell ritu preconcilar, va estrènyer les mans del cardenal Burke, la qual cosa s’ha estat interpretat com un senyal d’acostament entre parts.
Conegut per la seva oposició al papa Francesc, l’oficiant de la missa, el cardenal Burke, va ser rebut el passat 22 d’agost pel papa Lleó XIV en una audiència privada a la biblioteca del Palau Apostòlic, un mes després que el purpurat celebrés els seus 50 anys de sacerdoci.
La missa anterior al Concili Vaticà II també és coneguda com el ritu tridentí, perquè va ser promulgada després del Concili de Trento (en llatí: Tridentum) l’any 1570, en un esforç per estandarditzar la litúrgia catòlica arreu del món. Va ser utilitzada, gairebé sense canvis, per la majoria dels catòlics romans durant uns 400 anys. Però, amb el temps, a mesura que el llatí va anar perdent pes en la vida pública, la missa es va tornar més difícil d’entendre per als fidels.
La missa: de Trento al Vaticà II
Tal com apunta la revista jesuïta America en una extensa anàlisi, a partir del segle XIX, els bisbes van començar a desenvolupar recursos per ensenyar als seus feligresos com seguir la missa, com ara missals que imprimien tant el text en llatí com una traducció vernacla. Al mateix temps, alguns historiadors van començar a argumentar que la litúrgia havia d’assemblar-se més al culte de l’Església primitiva.
La reforma litúrgica que va seguir al Vaticà II va respondre a molts d’aquests canvis amb les modificacions que es veuen avui en cada missa: la litúrgia podia ser traduïda a les llengües locals, el sacerdot es giraria de cara al poble i recitaria les oracions en veu alta, en lloc de fer-ho sotto voce, i els laics hi participarien amb moviments, música i oracions recitades.
El nou papa ja va abordar la divisió suscitada per la qüestió de la missa tridentina en la seva primera entrevista, concedida amb motiu de la publicació del llibre León XIV: ciudadano del mundo, misionero del siglo XXI, de la periodista nord-americana Elise Ann Allen. Segons el pontífex, aquestes picabaralles litúrgiques són “un problema” perquè alguns han usat la missa tridentina com un “instrument polític”.
El coordinador del grup que ha aconseguit tornar a portar aquesta mena de cerimònia a l’altar de Sant Pere, Christian Marquant, va mostrar el seu agraïment al papa Lleó XIV per aquest reconeixement als seus “sants costums espirituals i litúrgiques”, en un comunicat en el portal de la seva organització.
