En l’audiència general d’aquest dimecres 22 d’octubre, el papa Lleó XIV ha continuat amb el seu cicle de catequesi sobre “Jesús nostra esperança”, centrant-se en com la resurrecció de Crist pot curar una de les malalties del món actual: la tristesa.
“Preguem al Senyor, que sapiguem reconèixer la seva presència en el camí de la nostra vida, especialment en els moments de tristesa i foscor, i que l’alegria de la Pasqua sigui el distintiu del nostre compromís missioner”, ha dit el papa davant dels pelegrins aplegats a la plaça de Sant Pere del Vaticà.
Deixebles d’Emmaús, imatge de la tristesa humana
El pontífex ha subratllat el cas dels deixebles d’Emmaús com a paradigma de la tristesa humana. “Que l’alegria inesperada dels deixebles d’Emmaús sigui per a nosaltres un dolç recordatori quan el camí es fa difícil… és el Ressuscitat qui canvia radicalment la perspectiva, insuflant l’esperança que omple el buit de la tristesa”, ha dit Lleó XIV.
El papa Prevost ha recordat que “la resurrecció de Jesucrist és un esdeveniment que mai no deixa de ser contemplat i meditat, i com més s’hi aprofundeix, més ens quedem plens d’estranyament, atrets com per una llum enlluernadora i al mateix temps fascinant”. També ha descrit la resurrecció com “una explosió de vida i alegria que va canviar el sentit de tota la realitat, de negatiu a positiu; tanmateix, no va ocórrer de manera espectacular, i molt menys violenta, sinó de forma suau, oculta, podríem dir humil”.
Durant la catequesi, ha definit la tristesa com una malaltia invasiva i generalitzada que acompanya molts dies de les persones. “Es tracta d’un sentiment de precarietat, de vegades de profunda desesperació, que envaeix l’espai interior i sembla prevaler sobre qualsevol impuls d’alegria”, ha assenyalat.
Recordant el relat evangèlic dels deixebles d’Emmaús (Lc 24,13-29), el pontífex ha explicat que la tristesa “treu sentit i vigor a la seva vida, que es converteix en un viatge sense direcció i sense significat”, i ha apuntat que “en les primeres frases, aquest episodi mostra un paradigma de la tristesa humana: la fi de l’objectiu en què s’han invertit tantes energies, la destrucció del que semblava essencial a la pròpia vida. L’esperança s’ha esvaït, la desolació s’ha apoderat del cor. Tot ha implosionat en molt poc temps, entre el divendres i el dissabte, en una dramàtica successió d’esdeveniments”.
Quan Jesús s’uneix als deixebles sense que ells el reconeguin, el papa ha comentat que “la tristesa els entela la mirada, esborra la promesa que el Mestre havia fet diverses vegades: que seria assassinat i que al tercer dia ressuscitaria. L’estrany s’acosta i mostra interès pel que diuen. El text diu que els dos «es van aturar, amb el rostre trist», l’adjectiu grec utilitzat descriu una tristesa integral: en els seus rostres es reflecteix la paràlisi de l’ànima.”, ha explicat el Papa.
Una llum que no s’apaga
Lleó XIV ha continuat advertint que “el gest de Jesús partint el pa “reobre els ulls del cor, il·lumina de nou la vista entelada per la desesperació. I llavors tot s’aclareix: el camí compartit, la paraula tendra i forta, la llum de la veritat… De seguida revifa l’alegria, l’energia torna a fluir pels membres cansats, la memòria torna a ser agraïda, tornen ràpidament a Jerusalem per explicar-ho tot als altres”.
Finalment, el papa ha remarcat la certesa de la resurrecció de Crist i la seva repercussió en la història humana: “L’alegria inesperada dels deixebles d’Emmaús sigui per a nosaltres un dolç recordatori quan el camí es fa difícil… És el Ressuscitat qui canvia radicalment la perspectiva, insuflant l’esperança que omple el buit de la tristesa”. I ha conclòs: “En els camins del cor, el Ressuscitat camina amb nosaltres i per nosaltres… Testifica la derrota de la mort, afirma la victòria de la vida, malgrat les tenebres del Calvari: la història encara té molt a esperar en el bé.”
