La Pontifícia Comissió per a la Tutela de Menors ha fet públic aquest dijous 16 d’octubre a la Sala de Premsa de la Santa Seu el segon informe anual sobre les polítiques de protecció dins l’Església. L’estudi reuneix recomanacions en què es plantegen, entre altres mesures, sol·licitar al papa Lleó XIV l’establiment d’un protocol clar i accessible per a la destitució de bisbes o responsables d’encobriment en casos d’abús.
El president de la comissió, l’arquebisbe Thibault Verny, ha subratllat en la presentació del document la necessitat de “donar a conèixer amb claredat les raons de qualsevol cessament de càrrecs”. L’objectiu és evitar l’opacitat i garantir que la comunitat entengui les decisions preses. Segons el màxim responsable de l’organisme, aquest plantejament busca reforçar la credibilitat institucional i mostrar un compromís ferm en la gestió dels casos d’abús o negligència.
La reparació com a responsabilitat pastoral
L’informe exposa que la reparació no pot limitar-se a compensacions econòmiques, sinó que ha d’incloure una dimensió pastoral i d’acompanyament. Segons la comissió, la responsabilitat de l’Església implica caminar al costat de les víctimes en el seu procés de sanació, recollint les experiències i dificultats que han detectat arreu del món a l’hora d’oferir una reparació plena.
També, durant la presentació del document, la jurista Maud de Boer-Buquicchio va destacar el paper fonamental dels mitjans de comunicació. Va agrair la seva tasca per donar veu a les víctimes quan les institucions no ho han fet i va encoratjar-los a continuar denunciant i exigint responsabilitats. Aquesta intervenció va remarcar que la vigilància externa és clau per evitar el silenci.
Més enllà de les indemnitzacions
Entre les conclusions, es recullen testimonis de víctimes que indiquen que el que més necessiten són gestos de reconeixement i disculpa. Per això, la comissió insta a adoptar accions concretes com centres d’escolta, suport psicològic i comunicació directa i transparent.
L’informe enumera 5 pràctiques essencials: acollida i escolta efectiva per part de les autoritats eclesials, assistència psicològica professional, disculpes públiques, informació puntual sobre els processos en curs i participació de les víctimes en l’elaboració de protocols i polítiques de tutela. A més, es demana elaborar un vademècum operatiu sobre reparació que serveixi de guia unificada.
L’organisme vaticà, creat l’any 2014 per disposició del papa Francesc per assessorar el pontífex en la promoció de polítiques de custòdia en tota l’Església, també veu necessària la creació una xarxa universitària especialitzada en drets humans, prevenció d’abusos i salvaguarda, per recollir dades i enriquir la metodologia dels informes. Així mateix, posa èmfasi a establir un sistema obligatori de denúncia dins les Esglésies locals, aprofitant les estructures existents per incorporar-hi criteris de transparència i responsabilitat.
Anàlisi global i bones pràctiques detectades
El document inclou una anàlisi de diversos organismes eclesials i conferències episcopals de diferents continents. S’hi detecta un compromís amb la reparació a algunes zones d’Europa, Oceania i les Amèriques, mentre que altres regions encara manquen de recursos. Tot i això, també es destaquen exemples positius, com pràctiques comunitàries de sanació a Tonga o informes detallats sobre acompanyament a víctimes als Estats Units, així com iniciatives de revisió de directives a diversos països africans i europeus.
