El santuari basílica del Sant Crist de Balaguer va acollir el passat dilluns 13 d’octubre la missa exequial de Pau Vidal i Vidal, sacerdot diocesà que va morir un dia abans després de dedicar més de 7 dècades al servei del bisbat d’Urgell. La cerimònia va estar presidida pel bisbe Josep-Lluís Serrano, acompanyat de Jordi Profitós, arxipreste de la Noguera, Joan Pujol, capellà custodi del santuari, i diversos preveres de la diòcesi. També hi van ser presents les germanes clarisses de Balaguer.
Nascut l’any a Balaguer l’any 1929, Vidal va exercir nombroses responsabilitats dins la diòcesi, entre les quals la de secretari general, i també va desenvolupar una intensa tasca pastoral al Principat d’Andorra, la Seu d’Urgell i el mateix Santuari del Sant Crist de Balaguer, on va servir des del 2003 fins a la seva jubilació l’any 2021.
Aquesta llarga trajectòria sacerdotal va ser referida pel bisbe Serrano en la seva homilia, en la qual va remarcar la “disponibilitat, senzillesa i esperit de servei” del prevere. Durant la prèdica, el prelat català també va tenir paraules entranyables per la família del difunt —nebots i cosins presents a la celebració—, destacant la importància del vincle familiar en la vida d’un capellà.
Serrano va subratllar el fet que el capellà morís el diumenge de la festa de la Mare de Déu del Miracle de Balaguer, la parròquia situada davant de casa seva, on cada dia acudia a resar i a celebrar la missa. “Un signe de providència que tanca una vida amarada de fe i de fidelitat”, va reconèixer.
A l’inici de la celebració, com és costum de la diòcesi, es va llegir el recorregut pastoral de Vidal, que deprés de ser ordenat prevere el 12 de juny de l’any 1953, va servir a dues dècades a la Seu d’Urgell, 17 anys a Andorra i 13 més novament a la Seu. Entre 2003 i 2021, va ser custodi del Santuari del Sant Crist de Balaguer, la seva ciutat natal, fins que el bisbe Joan-Enric Vives va acceptar la seva jubilació canònica i va passar a residir a la seva casa natal de Balaguer.
