Amb la llum filtrant-se tímidament pels vitralls de la cripta de la Sagrada Família, aquest dimarts 14 d’octubre al migdia ha tingut lloc un acte d’una força simbòlica i espiritual inqüestionable: la inauguració oficial de l’Any Gaudí, coincidint amb l’inici de curs 2025-2026 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. El centenari de la mort del genial arquitecte, que es commemorarà amb màxima solemnitat el 10 de juny de 2026, coincidint amb la inauguració de la Torre de Jesús, s’ha posat en marxa amb un gest carregat de sentit: reunir gairebé la totalitat de l’episcopat català al lloc on Gaudí reposa, en el cor del seu temple més insigne.
En una cripta plena a vessar, amb rostres de devoció continguda i ulls esguardant el lloc on descansa el mestre, la imatge dels bisbes al voltant de la seva tomba ha estat el moment culminant. Ha estat beneïda pel cardenal Joan Josep Omella, en un dels instants més colpidors d’una jornada on la fe, l’arquitectura i la memòria històrica s’han entrellaçat en un sol cos. El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, no hi ha pogut assistir a causa dels aiguats que han afectat greument el Montsià, i tampoc no hi ha estat el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, afectat per l’impacte de la DANA. Però la resta de prelats catalans han volgut ser-hi, en un gest que ha estat llegit com un veritable homenatge eclesial al llegat espiritual de Gaudí.
L’arquitectura com a expressió de fe: la lliçó magistral de Jordi Faulí
L’acte ha estat també l’escenari de la lliçó inaugural del curs acadèmic de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, pronunciada per Jordi Faulí, arquitecte director de les obres de la Sagrada Família i professor de la Facultat Antoni Gaudí. Mentre parlava, amb una veu pausada i rigorosa, les pantalles mostraven imatges evocadores del temple, des de la primera façana fins a simulacions generades per intel·ligència artificial de la futura creu central. Els assistents —entre els quals s’hi comptaven membres de la Junta Constructora del temple, preveres, professors, antics alumnes i estudiants actuals de l’Ateneu— quedaven atrapats per un relat que traspassava el pla arquitectònic per endinsar-se en l’espiritualitat profunda d’un edifici que s’eleva, literalment, cap al cel.
“Gaudí fou un arquitecte de Déu”, ha sintetitzat Faulí, qui ha explicat com l’obra del reusenc no pot ser entesa sense la seva fe, ni la seva fe sense l’art. En el seu discurs, ha desgranat la manera com Gaudí va integrar natura, geometria i simbologia cristiana en una arquitectura que no només vol impactar estèticament, sinó elevar l’esperit. La verticalitat que eleva l’ànima, les columnes inspirades en arbres vius, les tres façanes que expliquen la vida de Jesucrist com un evangeli de pedra i llum: tot en Gaudí és litúrgia, teologia, pregària materialitzada en formes. I, segons Faulí, continuar la seva obra avui requereix tant de coneixement tècnic com de profundes lectures espirituals.
La jornada ha estat també l’escenari per a l’anunci del lema de recerca del curs: Gaudí: art, bellesa, misteri. El rector de l’Ateneu Sant Pacià, Joan Torra, ha exposat amb claredat les dimensions del projecte acadèmic: l’art, tractat des de la Facultat Antoni Gaudí; la bellesa, analitzada des de la filosofia i la teologia; i el misteri, abordat des de la litúrgia i la vivència espiritual. “La nostra aportació a l’Any Gaudí serà la que no farà ningú”, ha afirmat amb convicció. “Explicarem quina era la Bíblia de Gaudí, quina litúrgia l’inspirava, quina espiritualitat el configurava com a artista, com a creient, com a home de fe”. El seu objectiu, ha afegit, és que l’Ateneu contribueixi a llegir l’obra de Gaudí des del seu cor més profund: el d’un cristià que va saber fer del seu ofici un acte de pregària.
Art, bellesa i misteri: l’Ateneu Sant Pacià es projecta cap al futur
El rector ha informat també de l’avanç acadèmic que podria transformar l’Ateneu Sant Pacià en una institució amb rang universitari. Ha anunciat que, complerts ja els 5 anys des que la Congregació per a l’Educació Catòlica va erigir l’Institut de Litúrgia ad instar facultatis, s’ha lliurat la memòria que en detalla la trajectòria per tal que sigui reconegut com a Facultat de Litúrgia. Ja amb els 3 graus actius —Batxillerat, Llicenciatura i Doctorat—, la decisió “queda ara en mans del cardenal Tolentino de Mendonça”, prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació. Quan arribi, si és favorable, consolidarà l’Ateneu com una institució amb 4 facultats, un pas definitiu per esdevenir una universitat de ple dret.
Amb el cardenal Lluís Martínez Sistach com a primer a arribar i últim a marxar, i amb el silenci solemne que només trenca el murmuri dels turistes a l’exterior del temple, el matí es tancava amb una certesa: el centenari de Gaudí no només commemorarà una figura universal, sinó que obre una etapa de redescobriment espiritual, artístic i acadèmic. Comença un any que convida, com el temple, a mirar amunt.
