Davant una sala d’actes plena de gom a gom, Mar Griera, catedràtica de sociologia de la religió i directora del grup de recerca ISOR, va obrir aquest passat dilluns 13 d’octubre el curs 2025-2026 de Cristianisme i Justícia amb una reflexió profunda i crítica sobre el paper de la creença en l’actualitat. La seva conferència, titulada “El desig de sentit: què vol dir creure en temps de crisi?”, va interpel·lar l’audiència oferint una mirada matisada i sociològicament rigorosa sobre el fet religiós en un món on les crisis —d’autoritat, de confiança, de projecte vital— esdevenen el teló de fons d’una recerca existencial que no s’apaga, sinó que es transforma.
Griera va començar qüestionant una de les narratives més esteses del segle XX: la del camí inexorable cap a la secularització. “Venim d’un món que ens anunciava una secularització inevitable en un futur”, va afirmar, tot assenyalant que aquesta lectura, profundament arrelada en una experiència europea i occidental, no és universal. “El món contemporani continua sent tant o més religiós que en èpoques enrere”, va dir, posant com a exemple l’Església ortodoxa, on la secularització, simplement, “no és present”.
Ara bé, si bé el món continua creient, el com i el per què han canviat radicalment. En lloc de desaparèixer, la religió s’ha desdoblat i, fins i tot, dispersat. “Creure o no creure depèn de l’individu, i això genera una forma de creença en un món desencantat”, va explicar. En aquest escenari, la religió com a experiència espiritual s’ha separat de la religió com a identitat cultural, fet que complica qualsevol intent de categoritzar o comprendre el fenomen religiós amb les eines clàssiques de la sociologia.
Crisi de transmissió i noves formes de creure
A Catalunya, el panorama és especialment eloqüent: per a Griera, hi ha una clara ruptura de la transmissió generacional de la fe, una desritualització accelerada i una profunda crisi reputacional de les institucions eclesiàstiques. “Hem passat a un 46% de població que es declara catòlica, i un 10% assisteix setmanalment al culte”, va precisar. I, tanmateix, també va destacar que “la majoria de la població catòlica s’ubica ideològicament a l’esquerra”, trencant així amb certs imaginaris mediàtics que associen fe i conservadorisme de manera automàtica.
Però, davant l’afebliment dels marcs religiosos tradicionals, què queda? Griera descriu un escenari on el desig de sentit no s’ha extingit, sinó que ha mutat: “Es privatitza, es mercantilitza i es corporalitza”, va subratllar. Això es tradueix en una religiositat de consum, on el sagrat esdevé producte —“més enllà dels budes de jardí”—, i en què la cerca espiritual es confon amb l’autoajuda i les promeses de benestar individual. La globalització cultural i la circulació massiva de béns simbòlics han “democratitzat el sagrat”, però també n’han afavorit la banalització. En aquest món accelerat, “el temps religiós s’ha desarticulat”, segons l’experta, i els vincles que abans articulaven comunitats avui són efímers o inestables.
Cap a una nova gramàtica del sentit
Griera també va posar el dit a la nafra del malestar contemporani: “El capitalisme emocional ha regulat les nostres emocions i ens fa estar sotmesos a l’imperatiu moral de la felicitat”. En un context de precarietat vital i cansament estructural, la religió ja no és únicament un recurs dogmàtic o institucional, sinó també una via —a vegades desesperada— per resistir el buit. Així, es produeix una “recerca desesperada del sentit”, enmig d’una “saturació de proveïdors”, tal com va manifestar Griera.
Davant d’aquesta complexitat, Griera va proposar dues claus per reorientar la mirada: la primera, inspirada en el filòsof alemany Hartmut Rosa, és recuperar la idea de “ressonància” com a antídot contra l’alienació, és a dir, obrir-se a ser interpel·lats pel món des d’una escolta profunda; la segona, una “nostàlgia reflexiva, crítica i creativa”, que permeti mirar el passat no per reproduir-lo, sinó per deixar-se inspirar. “Creure avui vol dir habitar la tensió entre el desig de sentit i la consciència de la seva precarietat”, va resumir, amb una lucidesa que va tancar la seva intervenció amb una nota de realisme esperançat.
La conferència, que inaugurava també el curs “Què vol dir creure avui?”, va posar les bases per a un trimestre de reflexió col·lectiva sobre la fe, el sentit i la condició espiritual contemporània. L’acte va servir no només per encetar un nou curs a Cristianisme i Justícia, sinó per deixar una pregunta suspesa en l’aire: com construir espais d’interioritat espiritual significatius en un món saturat, fragmentat i cansat? La recerca, suggeria Griera, continua sent no només possible, sinó urgent.
