Fa tan sols 15 dies que el tenor Raül Poblet (l’Espluga de Francolí, 1982) va rebre una trucada que va canviar els seus plans per aquests primers dies d’octubre: “Era en Pau Jorquera [músic, pedagog i director de l’Escolania de Montserrat]”, relata, “i volia que anés a Roma per cantar amb la Capella de Música de Montserrat”. L’actuació d’aquest cor professional vinculat a l’Escolania de Montserrat clourà, aquest divendres 3 d’octubre al vespre i al costat de les veus dels escolans montserratins, el cicle de concerts que el Mil·lenari de Montserrat ha portat a la Ciutat Eterna.
Poblet, encara “sorprès i encantat” de fer aquest “salt qualitatiu” en la seva trajectòria musical, va pujar en un avió aquest dijous al matí rumb a Roma destacant que “serà tot un repte i un orgull representar Montserrat a la Basílica de Sant’Anselmo all’Aventino“. Un temple d’estil neoromànic i construït el segle XIX, on ressonen els cants gregorians dels monjos benedictins en cada celebració litúrgica i on “l’acústica és, com ens ha indicat Jorquera durant els assajos fets, similar a la del Monestir de Montserrat”, afegeix.
És precisament a Montserrat on es van materialitzar els primers passos d’un Poblet que després es formaria al Conservatori Professional de Música de Tarragona i al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Va ser, però, un inici agredolç: “Superava l’edat permesa per accedir a l’Escolania i, tot i que la meva veu fascinava el director d’aquells temps, el monjo i músic Ireneu Segarra (1917-2005), el meu somni no es va fer mai possible”. L’experiència el va desanimar (“fins i tot plorava quan escoltava l’Escolania, sense poder ser allà”, recorda), però no va ser cap obstacle en la seva atracció per la música.
Ni per acabar mantenint un vincle d’amistat “fort” amb religiosos benedictins com el mateix Segarra [algunes peces del qual seran cantades aquest divendres a Roma], Gregori Estrada, Cassià Maria Just o Odiló Maria Planàs. “Cantar a Roma tenint a la memòria la gran tasca musical que han fet tots ells és un privilegi i, alhora, l’oportunitat de demostrar l’enorme herència que hem rebut”, afirma.
En aquest sentit, en el concert a Sant’Anselmo all’Aventino sonaran, “entre altres joies de la polifonia sacra”, com destaca el tenor tarragoní, peces de Tomás Luis de Victoria, del Llibre Vermell de Montserrat, de Joan Cererols, d’Anselm Viola, de Pau Casals, de Narcís Casanovas o de Bernat Vivancos.
Formada en aquesta nova escenificació per 10 membres (amb 5 veus greus i 5 d’agudes), la Capella de Música de Montserrat va ser fundada el 1997, està integrada gairebé totalment per antics escolans i és hereva de l’antiga Capella composta per monjos, que exercia la mateixa funció. “Anem a Roma amb la soprano Sara Blanch; amb un director exigent, perfeccionista i que ens permet gaudir de moments de distensió puntual, i amb una escolania de veus infantils amb la qual és un autèntic goig aprendre i compartir coneixements musicals“, conclou Poblet.
