14 Germans meus, estic ben convençut que esteu plens de bondat, que posseïu un coneixement perfecte i que sou capaços d’instruir-vos els uns als altres. 15 Tanmateix, us he escrit en algun punt amb un cert atreviment com per refrescar-vos la memòria. He rebut de Déu el do 16 de ser servidor de Jesucrist entre els pagans, exercint-hi la funció sagrada d’anunciar l’evangeli de Déu, perquè així ells es converteixin en una ofrena que li sigui agradable, santificada per l’Esperit Sant. 17 Per això, puc gloriar-me en Jesucrist del meu servei a Déu; 18 i només gosaré parlar d’allò que Crist ha realitzat a través meu perquè els pagans fossin obedients a la fe. Ell s’ha valgut de la meva paraula i de la meva acció, 19 acompanyades del poder d’obrar senyals i prodigis i de la força de l’Esperit de Déu. D’aquesta manera he anunciat plenament l’evangeli de Crist des de Jerusalem i pertot arreu fins a Il·líria. 20 Però he tingut com a punt d’honor d’anunciar l’evangeli només allà on el nom de Crist no era conegut, per tal de no edificar sobre els fonaments posats per un altre; 21 en això segueixo el que diu l’Escriptura: Hi veuran els qui no l’havien sentit anunciar, comprendran els qui no n’havien sentit parlar.
Salm 98,1-4.
1 Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
li han donat la victòria.
2 El Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles.
3 S’ha recordat del seu amor,
de la seva fidelitat a la casa d’Israel.
Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
4 Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.
Lc 16,1-8.
1 Jesús deia als seus deixebles:
—Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. 2 Ell el cridà i li digué:
»—Què és això que sento a dir de tu? Dona’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.
3 »L’administrador va pensar: “Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. 4 Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.”
5 »Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué:
»—Quant deus al meu amo?
6 »Li respongué:
»—Cent gerres d’oli.
»Ell li digué:
»—Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
7 »A un altre li digué:
»—I tu, quant deus?
»Li respongué:
»—Cent sacs de blat.
»Ell li diu:
»—Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
8 I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia:
—Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.
