5 Nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres els uns dels altres. 6 Tenim dons diferents, segons la gràcia que hem rebut. Si és el do de profecia, exercim-lo d’acord amb la fe; 7 si és el de servei, exercim-lo servint; si és el d’ensenyar, ensenyant; 8 si és el d’exhortar, exhortant. El qui reparteix les almoines, que ho faci amb senzillesa; el qui presideix, que sigui sol·lícit; el qui fa obres de misericòrdia, que les faci amb alegria.
9 Que l’amor no sigui fingit. Fugiu del mal, abraceu-vos al bé. 10 Estimeu-vos afectuosament amb un amor fratern, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres. 11 Esforceu-vos a ser sol·lícits. Sigueu fervents d’esperit, serviu el Senyor. 12 Que l’esperança us ompli d’alegria. Sigueu pacients en la tribulació, constants en l’oració. 13 Feu-vos solidaris de les necessitats del poble sant. Practiqueu amb deler l’hospitalitat.
14 Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. 15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. 16 Viviu d’acord els uns amb els altres.
Salm 131,1-3.
1 Senyor, el meu cor no és ambiciós
ni són altius els meus ulls;
no vaig darrere de grandeses
ni de coses massa altes per a mi.
2 Em mantinc en pau,
tinc l’ànima serena;
com un infant a la falda de la mare,
com un petit infant se sent la meva ànima.
3 Israel, espera en el Senyor
ara i per tots els segles.
Lc 14,15-24.
15 Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué:
—Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu!
16 Jesús li respongué:
—Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.
17 »A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats:
»—Veniu, que ja tot és a punt.
18 »Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué:
»—He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis.
19 »Un altre digué:
»—He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis.
20 »Un altre digué:
»—M’acabo de casar, i per això no puc venir.
21 »El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, li va dir:
»—Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir els pobres, els invàlids, els cecs i els coixos.
22 »Després el criat digué:
»—Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc.
23 »El senyor va dir al servent:
»—Surt pels camins i pels horts i insisteix que entri gent fins que s’ompli la casa.
24 »Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.
