29 Els dons i la crida de Déu són irrevocables. 30 En altre temps, vosaltres vau desobeir Déu, però ara, ja que ells han estat desobedients, vosaltres heu rebut la misericòrdia divina. 31 Igualment, ara ells han desobeït Déu, però vosaltres heu rebut la seva misericòrdia, a fi que ells també la rebin. 32 Déu havia deixat tots els homes captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.
33 Oh profunditat de la riquesa,
de la saviesa i del coneixement de Déu!
Que en són, d’insondables, els seus judicis,
i d’impenetrables, els seus camins!
34 Qui pot conèixer el pensament del Senyor?
Qui ha estat el seu conseller?
35 Qui li ha deixat mai res,
que ell li ho hagi de tornar?
36 Tot ve d’ell, passa per ell i va cap a ell.
Glòria a ell per sempre. Amén.
Salm 69, 30-31.33-34.36-37.
30 Jo, Déu meu, soc un pobre sofrent;
que em sostingui la teva salvació.
31 Els meus càntics lloaran el nom de Déu,
li donaré gràcies per la seva grandesa.
33 Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui cerquen Déu es diran:
«Que visqueu per molts anys!»
34 El Senyor escolta els pobres,
mai no abandona els captius.
36 Déu salvarà Sió,
reconstruirà les viles de Judà.
Hi habitaran els servents del Senyor,
37 ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els qui estimen el seu nom.
Lc 14,12-14.
12 Jesús digué al qui l’havia convidat:
—Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14 Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.
