La Unesco ha culminat la reconstrucció de dos grans símbols del patrimoni cristià de l’Iraq, a Mossul: l’església de la Immaculada Concepció, coneguda com Al-Tahera, i el convent de Nostra Senyora de l’Hora, també anomenat Al-Saa’a. Aquests temples, que havien estat saquejats i destruïts per l’Estat Islàmic entre 2014 i 2017, tornen a obrir les portes a la comunitat catòlica de la ciutat.
La presentació oficial de la reconstrucció va tenir lloc el 16 de setembre, amb la presència de la directora general de la Unesco, Audrey Azoulay, i del primer ministre iraquià, Mohammed Shia’ Al-Sudani. Azoulay hi va destacar el valor simbòlic de la iniciativa: “Mossul torna a ser el far d’esperança que mai no havia d’haver deixat de ser, un model del que pot fer-se per reconstruir mitjançant el poder de la cultura i l’educació”. L’acte també va incloure la mesquita Al-Nouri i el seu minaret, referents del patrimoni musulmà.
El convent dominic d’Al-Saa’a, fundat el 1870 per la primera missió pontifícia enviada a Mesopotàmia, és un dels espais recuperats. Nicolas Tixier, representant a Mossul de l’Orde de Predicadors, explica en declaracions recollides per Vida Nueva, que quan va començar la reconstrucció de Mossul, tenien por que que aquesta part del patrimoni fos oblidada. “Sense l’impuls de la Unesco i el suport financer dels Emirats Àrabs Units, la reconstrucció del convent mai no hauria estat considerada”, subratlla.
En la mateixa línia, Tixier reconeix la dimensió social del projecte: “La raó per la qual la iniciativa ‘Reviure l’esperit de Mossul’ ha creat tanta esperança és perquè ha reconstruït la moral de la ciutat”. El religiós recorda que el convent de Nostra Senyora de l’Hora “va ser construït tant per cristians com per musulmans” i que, en les darreres dècades, “es va convertir en un santuari visitat pels fidels d’ambdues religions”.
Tixier apunta que la recuperació d’aquests espais té un impacte que va més enllà de l’arquitectura: “Reconstruir la ciutat junts és una manera de reconstruir la societat. Volem que aquests llocs redescobreixin la seva raó de ser, per ajudar a donar vida als tres elements que estaven al cor de la primera missió papal a Mesopotàmia: el religiós, el cultural i el social”.
El convent d’Al-Saa’a compta amb una llarga tradició educativa i cultural. Va acollir la primera impremta de Mesopotàmia i, sota el patrocini d’Eugènia de Montijo, emperadriu de França, es va dotar d’un campanar amb rellotge de quatre esferes. També va ser el primer lloc de la regió on es va obrir una escola per a nenes i una universitat per a professores, experiències que es van estendre a la plana de Nínive i fins a les muntanyes de Zakho.
El germà Tixier conclou destacant la vigència d’aquesta missió: “En les societats tradicionals, és important disposar de llocs on les dones puguin entrar i sortir lliurement, i això inclou els llocs religiosos. La nostra missió no ha canviat. Avui en dia, hi ha 150 germanes dominiques a l’Iraq que segueixen el mateix tipus d’ensenyament. La nostra matèria primera més important és la humanitat”.
A més dels temples cristians, la Unesco també ha restaurat el complex de la mesquita Al-Nouri i el seu famós minaret, un referent del patrimoni musulmà de Mossul. Aquesta intervenció reforça el simbolisme de la ciutat com a punt de trobada entre cultures i religions, reafirmant la seva història com a “pont” entre comunitats i exemple de convivència plural a la plana de Nínive.
